dilluns, 26 de setembre del 2011

25!

Il.lustració Carme Sala. Tots els drets reservats.


No heu pensat mai, que això del matrimoni, podria comparar-se ben bé a una excursió?

Una excursió, que en funció de la perícia i voluntat dels seus participants, pot anar desde una breu passejada a una travessa continental de llarg recorregut.
Fixeu-vos bé: a més de voluntat de fer camí, els factors externs i la preparació dels seus components són essencials per acabar algunes etapes amb èxit;
Fa poc, una parella molt propera a mi, va cel.lebrar l'arribada a una etapa, a la que només hi arriben els excursionistes més bregats: La dels 25.

Aquesta ja és una etapa de categoria, a la que molts passejants aspirem a arribar encara, amb el somriure posat, i sense haver de desinfectar-se massa esgarrintxades, que ja sabreu, que el camí és plè de verdisses i ortigues, que cal aprendre a sortejar.

Metàfores apart, resulta que el Jordi (component masculí del equip que avui m'ocupa) fa molt de temps, va descobrir l'encant de l'excursionisme,  els mapes i els bolets; convençut que la felicitat del ésser humà no habita a les grans ciutats, sinó en algún lloc enmig de pics escarpats  i prats verds,  i que es manifesta visiblement en forma de bolet a la tardor (especialment a través de l'espècie "trompeta de la mort").
La Cristina, (component femenina del equip) sospitant que, la del seu company no era una afició passatgera, aviat va decidir acompanyar-lo, per solanes i obagues tot escoltant pacientment les rutes que ell amb antel.lació prepara.

Així, amb metòdica determinació, voluntat i paciència, s'han trobat tots dos a dalt d'un cim força alt, han clavat llur bandera i ara es disposen a seure una estona per recuperar l'alè després de la llarga caminada.
Encara no sé ben bé com, la Cristina, a darrera uns matolls ha aconseguit treure's la roba d'excursionista i posar-se així de maca i per si fós poc, intueixo que a la cantimplora no hi portava aigua...però no m'estranya, coronar un cim com aquest bé val un brindis de cava!

Felicitats parella!



25!

No habéis pensado nunca, que esto del matrimonio, ¿podría compararse perfectamente con una excursión?

Una excursión, que en función de la pericia y voluntad de sus participantes, puede ir desde un breve paseo a una travesía continental de largo recorrido.
Fijáos bien: además de voluntad de hacer camino, los factores externos y la preparación de sus componentes son esenciales para terminar algunas etapas con éxito;
Hace bien poco, una pareja muy cercana a mí, celebró la llegada a una etapa, a la que sólo llegan los excursionistas más experimentados: La de los 25.

Ésta, ya es una etapa de categoría, a la que muchos paseantes aspiramos a llegar todavía, con la sonrisa en la cara, sin tener que desinfectarnos demasiados arañazos, que ya sabemos que el camino, está lleno de zarzas y ortigas que hay que aprender a sortear.

Metáforas aparte, resulta que Jordi (componente masculino del equipo que hoy me ocupa) hace algún tiempo, descubrió el encanto del excursionismo, los mapas y las setas, convencido de que la felicidad del ser humano no habita en las grandes ciudades, sinó en algún lugar entre picos escarpados y prados verdes, y que se manifiesta visiblemente en forma de hongo en otoño (especialmente a través de la especie "trompeta de la muerte").

Cristina, (componente femenina del equipo) sospechando que la de su compañero no era una afición pasajera, pronto decidió acompañarlo, escuchando pacientemente las rutas que él con antelación prepara.
Así, con metódica determinación, voluntad y paciencia, se han encontrado ambos en lo alto de una cima bastante alta, han decidido clavar su bandera y ahora se disponen a sentarse un rato para recuperar el aliento tras la larga caminata.

Todavía no sé muy bien cómo, Cristina, tras unos matorrales ha logrado quitarse la ropa de excursionista y ponerse así de guapa y por si esto fuera poco, intuyo que en la cantimplora no llevaba agua...pero no me extraña, coronar una cima como ésta bien vale un brindis con cava!

¡Felicidades pareja!

42 comentaris:

  1. Sala, hi ha un error!!! has dibuixat un home consultant un mapa!!! ;-)

    (nena, quina felicitació més xula, congratulations)

    ResponElimina
  2. Ha, ha... no sé si és volent o no però la Cristina fa cara d'una mica atabalada...

    ResponElimina
  3. ¡FELICIDADES! a los excursionistas y a la ARTISTA.

    Uyyyyy qué envidia me da esa felicitación....Gracias Carme, es un honor poder admirar tus dibujos.

    Besicos.

    ResponElimina
  4. quin dibuix més bó! Avui en dia molts matrimonis no arriben als 25 anys, no pasa un dia que em trobi algu que està separat...potser perquè no busquen bolets plegats? potser seria la recepta...

    ResponElimina
  5. Una historia tant bonica com la il·lustració! M'agrada seguir el teu bloc!

    ResponElimina
  6. Genial!!!!
    Felicidades a la pareja y felicitaciones a la artista, que, una vez más, ha estado brillante con esta felicitación tan original.
    Biquiños

    ResponElimina
  7. Gran il·lustració per una gran fita. Sembla que la Cristina hi ha hagut de posar una certa dosi de paciència, per arribar al cim!

    ResponElimina
  8. ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Sí, tens raó...això que ens ho deixin a nosaltres, oi? ;-)

    GALDERICH: És que no se t'escapa res, eh! :-)

    La Cristina, té una paciència formidable, inclús per escoltar detalls minuciosos i interpretacions topogràfiques d'un mapa, només es despacienta una mica, quan el cava s'esbrava!


    MARIAPI: Espero que los excursionistas, ya estén planificando alguna otra gran cima...y que nosotros estemos para celebrarlo de nuevo! :-)

    Gracias Mariapi, el honor es mío!
    Un beso.


    ARIS: No crec que hi hagi una recepta màgica per aguantar un llarg matrimoni, però sí que calen, grans dosis de paciència, i ganes de seguir el camí junts, i a sobre això, multiplicat per dos...

    Buf! ningú va dir que fós fàcil, però encara hi ha gent que ho aconsegueix. Cal felicitar-los, oi?

    Petons.


    JUDIT: Doncs et dono la benvinguda a la Maleta! I et faig un lloc per a tú :-)

    Gràcies mil!


    LELES: Lo que tiene más mérito es aguantar tanto, y seguir poniendo buena cara...lo demás sólo es captar el momento y listos! ;-)

    Gracias por estar ahí siempre...un bico grande.

    ResponElimina
  9. SM: Home, és que posar-se a interpretar mapes, tot just abans del brindis...!!!! Ha,ha,ha!
    Ja ho diuen que la paciència és la mare de la ciència.

    Tens raó, aquest cop, l'han "fita" grossa!
    (Buf! que dolent!) ;-P

    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Jo el matrimoni el veig com quelcom menys bucólic que una excursió. No sé... un viatge de penitència?

    ResponElimina
  11. EDUARD ARIZA: Hahahaha! Alguns matrimonis, sí que semblen un camí de penitència, amb cigrons a les sabates, inclosos!
    De fet, jo sóc conscient que a vegades les ortigues i els esbarzers del camí, es poden convertir en terrorífiques plantes carnívores disposades a espatllar qualsevol excursió...però segueixo pensant que si algú (de tant en tant) arriba al cim, deu ser que no és del tot impossible! Oi?

    :-)

    ResponElimina
  12. Genial el toc dels bolets al costat de la teua signatura :)

    ResponElimina
  13. LEBLANSKY: He d'aclarir que aquests són bolets, no són comestibles...perquè si fóssin trompetes de la Mort, el Jordi ja les hauria collides! Ha,ha,ha! :-)

    ResponElimina
  14. Gràcies Roger, vaig estar més estona a rumiar-lo que a dibuixar-lo, però va ser tota una sorpresa, que no s'esperaven.

    Una abraçada

    ResponElimina
  15. Com sempre, un dibuix molt bonic, Carme.
    L'any vinent farà quaranta anys de la meva 'excusió' matrimonial. Potser ens mereixerem un dibuixet ;-)
    Salut.

    ResponElimina
  16. Una dedicatòria excel·lent, jo també he aconseguit els vint-i-cinc anys encara que no te tant de mèrit.....dues parelles....;)

    ResponElimina
  17. El teu treball, excel·lent!
    Té un punt tendre, simpàtic, ... de tot.
    I felicitats a la parelleta, a continuar fent excursions d'aquestes.
    La història amb què has acompanyat el dibuix també està molt ben parida :)

    ResponElimina
  18. Genial!Una comparació molt ben trobada ;D
    I fantàstica il·lustració, segur que estan ben contents amb aquest regal!
    Per cert Carme, gràcies per les teves felicitacions, ets un sol :)

    ResponElimina
  19. ... quina il·lusió rebre un regal així! Molt bé, Carme!

    ResponElimina
  20. ALBERICH: Home, 40 anys, ja són paraules majors! Més que un dibuixet, això es mereix una pintura al oli i una festa grossa! ;-)

    Petons mestre!


    GARBI: Quines trampes!!! Això teu, sí que és contabilitat creativa, eh? ;-)



    MELOENVUELVEPARAREGALO: Jo també espero que segueixin acomplint fites, i que ens n'expliquin, el secret! :-)


    LYN NEWHOUSE: El millor de tot va ser la seva cara de sorpresa; Estic segura que aquest regal no se'l esperaven...tot i la fama que em precedeix!

    Em fa molta il.lusió que tinguis èxit aquí i a fora! :-)

    Una abraçada


    TIRANTLOBLOC: Hi ha ocasions que mereixen ser cel.lebrades...i també, recordades! :-)

    Gràcies Tirant.

    ResponElimina
  21. Ets una gènia inclus la maduresa la pots ensucrar! Petons!

    ResponElimina
  22. MONTY: És que veure una parella que fa anys que conviu i conserva la il.lusió de seguir endavant plegats, és quelcom bastant entendridor, no?

    Gràcies per les teves paraules :-)
    Molts petons.

    ResponElimina
  23. quin regalasso!
    aquests colors els fan rejovenir.. la il·lustració és fantàstica.. fins i tot els números són seductors..:)

    ResponElimina
  24. Quina il·lusió!! 25!!... La setmana passada jo en vaig fer 21!!! :-))

    ResponElimina
  25. LOLITA LAGARTO: Proporcionalment els números són molt petits...perquè tú saps quant deu costar escalar aquest cim? :-)
    Però és que, clar...el dibuix tenia que caber al full de paper! hahaha!


    ASSUMPTA: Et felicito per aquests 21...vosaltres, ja gairebé veieu el cim! Vinga, que ja no falta res...ànims! :-)

    I una abraçada.

    ResponElimina
  26. Tens un blog molt maco, unes il·lustracions precioses! Felicitats ;O)

    Fins aviat
    http://durabilite.blogspot.com/

    ResponElimina
  27. Querida amiga del mundo virtual, ¿no será la misma Cristina que hasta no hace mucho cuidaba de mi belleza personal? si es así, dale un petonás ben fort, no he conocido una persona tan entregada y simpática en mi vida!

    ResponElimina
  28. LAURA GALÁN: Moltíssimes gràcies...el teu també m'ha encantat! Et segueixo :-)



    IDOIA IRIBERTEGUI: Bingo, has acertado de lleno!

    Coincido totalmente contigo; para mi, es una suerte tenerla de cuñada :-) (Uy! eso suena muy "pelota"...voy a tener que pedirle una limpieza de cutis, por la patilla, jajaja!)

    Le mando el "petonàs ben fort" ya mismo!

    ResponElimina
  29. Uau Maleta, que xulíssim! Quin regalàs! Han degut quedar encantats!^-^ M'agrada molt la cara de paciència/resignació que fa ella tota divina asseguda a la voreta del 5 :) Una abraçada!

    ResponElimina
  30. APANONA: El dibuix, és l'alternativa moderna a la placa de plata de llei gravada, que abans es regalava per conmemorar aquestes coses...no sé si hi hem sortit guanyant gaire: el dibuix no te'l pots vendre a pes! Hahaha!

    Però crec, que tot i així, els va agradar força :-)

    Petons!

    ResponElimina
  31. Felicitats a la parella (a qui tinc ganes de tornar a veure) i felicitats pel dibuix, Carme (a qui també tinc ganes de tornar a veure). M'agraden aquests dibuixos que fas, que són plens de detalls. T'hi pots passar una bona estona com qui mira un mapa.

    ResponElimina
  32. ENRIC H. MARCH: Això deu ser perquè ets un bon observador...però m'encanta sentir-ho!
    A cadascú el què és seu: a la parella el què és de la parella i a l'artista el què és de l'artista! :-)

    Una abraçada.

    Ps: Coneixes als protagonistes?

    ResponElimina
  33. Carme, és clar que els conec! El barret és inconfusible! :-)

    ResponElimina
  34. ENRIC H MARCH: Home, és el detall definitiu! :-D

    ResponElimina
  35. Felicitats a la parella, que no és fàcil arrivar i ben arribar i a tú, carme, perque són meravelloses, alegres i dolces les teves il.lustracions...intueixo que com tú
    Molts petons

    ResponElimina
  36. La parella més llarga que he tingut ha durat vuit anys, i quasi no m'ho podia ni creure. De manera que 25 no ho concebo de cap manera. Què ha fallat, perquè una parella s'encalli 25 anys? En fi, la il·lustració revela molta informació. Aquesta cara de resignació de la Cristina...

    ResponElimina
  37. MES CAPRICES BELGES: Moltes gràcies Olga! I tant que no és fàcil aguantar tant...de moment, jo ja els he posat la meva medalla particular :-)



    LLUÍS BOSCH: Home, esforços se'n han de fer sempre...fins i tot jo en faig per aguantar-me a mi mateixa! Però, tampoc cal passar-se, que això no hauria de ser una penitència!
    Si no, jo no jugo! ;-)

    De tota manera, s'agraeix la gota àcida del teu comentari, que si no, el còctel queda excessivament dolç!

    ResponElimina
  38. No se me había ocurrido compararlo nunca con una excursión, pero bueno, es un bonito símil y después de 13 años juntos y 9 de casados creo que mi marido y yo ya no somos del equipo de los novatos del todo, no?
    La historia de Jordi y Cristina me parece preciosa y es genial encontrar puntos en común con la pareja y poder evolucionar juntos.
    Tu dibujo es entrañable. Estoy segura que ellos lo guardarán como oro en paño.
    Muchos besos.

    ResponElimina
  39. ZEROGLUTEN: ¡De novatos nada! Creo que desde dónde estáis, ya se empieza a disfrutar con las vistas; Preparaos una buena mochila; dicen, que arriba sienta muy bien una copa de cava y hay que estar preparado.

    De momento, por lo andado, ¡ahí va mi felicitación!
    Besos a pares :-)

    ResponElimina
  40. Doncs jo et felicito a tu perque trobo que ets una gran artisa i fas coses que de veritat m'arriben. Les teves ilustracions no deixen indiferents, ans al contrari, m'han conmogut.

    ResponElimina
  41. JO MATEIXA: De veritat, a mi em conmou que em diguin coses com aquesta! :-)
    Moltíssimes gràcies!!!!!

    Una abraçada

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!