El vam adoptar encantats. Va arribar dijous passat a casa nostra; Té dos anys i va venir d'una protectora de fora de Catalunya, fins a Sabadell, on l'esperavem amb els braços oberts.
Com la majoria dels gossos que han patit maltractaments, és desconfiat i poruc; el vem rebatejar com a Morris (encara que venia amb el nom de Goyo) i divendres al migdia, va aprofitar una dècima de segon que la porta de casa va quedar oberta, per sortir corrents sense que puguéssim atrapar-lo.
Va recórrer una llarga distància corrent, fins que li vam perdre la pista, i tot seguit vam avisar a la Guàrdia Urbana i la Protectora d'Animals de Sabadell, per informar-los de la seva pèrdua.
No perdem cap oportunitat de difondre aquesta notícia, per si algú el pot haver vist i ens en pot donar alguna informació.
Ja que la seva vida ha estat tan desagraïda i l'hem fet venir de tan lluny, farem tot el possible per recuperar-lo. S'ho mereix, pobret. La cuidadora de l'Associació d'on va sortir, n'estava molt d'ell; allà també estan desolats amb la seva fugida.
Aquí us deixo una foto seva, perquè sapigueu com és. Si el veieu, contacteu a la Protectora o envieu-me un correu. Moltíssimes gràcies!
LE BUSCAMOS
Lo adoptamos encantados. Tiene dos años y llegó el pasado jueves a casa, desde una protectora de fuera de Cataluña, hasta Sabadell, donde le esperábamos con los brazos abiertos.
Como la mayoría de perros que han sufrido malos tratos, es desconfiado y miedoso; le rebautizamos con el nombre de Morris (aunque en la Protectora en la que estaba, le llamaban Goyo) y el viernes al mediodía, justo un día despés de llegar, aprovechó una décima de segundo que la puerta de nuestra casa quedó abierta, para escabullirse sin que pudiésemos atraparlo.
Recorrió una larga distancia corriendo por la ciudad, hasta que le perdimos la pista; entonces avisamos a la Guardia Urbana y a la Protectora de Animales local, para informar sobre su pérdida.
No desaprovechamos ninguna oportunidad para difundir este hecho, por si alguien pudiera haberlo visto y nos pudiera dar alguna información.
Su vida hasta ahora ha sido bastante difícil y por el hecho de haberle traído de tan lejos, creemos que tenemos que hacer todo lo posible para recuperarlo. Se lo merece, pobrecito.
La cuidadora de la Asociación de la que procedía, estaba enamorada de él y está desolada por su huída.
La cuidadora de la Asociación de la que procedía, estaba enamorada de él y está desolada por su huída.
Aquí os dejo una foto suya, para que veáis cómo es. Si alguno de vosotros lo ve, por favor contactad a la Protectora o mandadme un correo. ¡Muchísimas gracias!
Carme, molts ànims i que apareixi aviat!!Posso l'enllaç al facebook, aveure s algú de per aquí el reconeix!
ResponEliminaMoltes gràcies Olga! T'ho agraeixo molt.
EliminaPObre.. ahora mismo lo pongo en todas mis redes.. OJALA Y LO ENCONTREIS :(
ResponEliminaInés, muchísimas gracias...un abrazo guapa!
EliminaCosta molt que aquesta edat agafin confiança.....esperem que el trobeu aviat.
ResponEliminaGarbi24, ja sé que es necessita molt de temps i paciència, però sé del cert que no és impossible. Per a mi, era un repte que vaig acceptar encantada.
EliminaTan de bò tornem a saber d'ell, aviat.
Gràcies i un petó!
Que tingueu moltíssima sort. Jo personalment vull imaginar (ja saps que no tinc remei) que està menjant-se un plat d'espaguetis com a La dama y el vagabundo), fa una mica de cara de rodamons .:-)
ResponEliminaGràcies Ana, la necessitem, eh? I sí...la cara de rodamóns, no li treu ningú :-)
EliminaOjalá lo encuentren pronto :c fuerza!
ResponEliminaGracias por los ánimos, un beso grande.
EliminaM'hi fixaré, tot i que els meus recorreguts per Sabadell són molt curts.
ResponEliminaGràcies Tirantlobloc, ara per ara no descartem cap zona...fins i tot hem buscat al parc fluvial.
EliminaEs una monada, a ver si lo encontrais. Lo pongo en mi feisbuc por si hay alguien de la zona.
ResponEliminaOjalá Pombolita...ahora que por fin, le teníamos en casa...
EliminaTe lo agradezco muchísimo;
Un besazo.
És molt bona idea i una acció molt ètica, això d'adoptar gossos abandonats o maltractats. Suposo que el pobre Goyo o Morris deu estar tan acostumat als maltractaments que deu haver fugit pensant-se el pitjor. Espero que tingueu molta sort, i que el Morris torni, o bé que algú el trobi i us el retorni!
ResponEliminaLeblansky, ens van dir que tardaria temps en agafar-nos confiança, cosa que s'entén veient el seu trist historial. Esperem que ens doni una segona oportunitat i trobi aviat, el camí a casa :-)
EliminaAquesta raça són superintel·ligents.... no serà que el nom de Morris no li agradava?
ResponEliminaPerdoneu la ironia
Carme J, jo també ho vaig pensar, això! Però t'he de dir, que ni es girava amb un nom, ni amb l'altre...i llavors, ens vem prendre la llibertat de canviar-li.
EliminaAra, si fós per això, t'asseguro que negociariem inmediatament!
Gràcies, m'has fet somriure, ara.
Ai, però que torni aviat! Si us plau.
Aquest dissabte vaig estar a Sabadell però no tinc previst passar-m'hi aviat. Que hagi molt sort i si surt... esperem notícies bones, i aviat!
ResponEliminaGràcies Galderich, tant pot ser que s'hagi amagat aquí aprop, com que segueixi caminant fins...vés a saber on.
EliminaPerò prometo seguir informant :-)
Ostres! estic tota la setmana a Madrid, però si veig a un client de l'avinguda Matadepera li diré
ResponEliminaja portava xip? per quina zona de Sabadell viviu?
Hola Aris, sí que portava xip i encara que vivim al Centre, el darrer cop que el vam veure ja era a la Torre de l'Aigua.
EliminaI va seguir corrent i corrent com un esperitat...
Crec que si el trobem, en aquestes alçades, pot estar a qualsevol lloc de Sabadell i fins i tot més enllà.
Però tota difusió, s'agraeix, de veritat :-)
Petons.
Estimat Goyo-Morris, havies d´haver esperat una mica més en llançar-te porta enllà, perque ara ja ho veus no saps tornar i tens a un munt de gent ben preocupats per tú, però això no saps, perque no vas tenir temps d´adonar-te´n que havies anat a parar a la millor familia que podríes trobar. Penso en tú encara que no t´he conegut però t´imagino sol, trist, desconcertat i esporuguit. I m´enrrabia pensar que no hi puc fer res, a part de mirar pels carrers a tots els gossos que trobo acompanyats o sols i pensar que potser per atzar toparé amb tú. M´agradaria tant !. Cal no perdre l´esperança, i pensar que algú et trobarà per lluny que siguis i sabrà tornar-te a casa. No siguis tossut i no fugis més que aquella porta que vares trobar oberta , encara ho és perque et sigui fàcil tornar-hi a entrar. T´esperen,Goyo-Morris.
ResponEliminaSort.
Fulls Grocs.
Fulls grocs, entenc que el pobre bitxo estava d'allò més desorientat després del viatge i tantes cares noves per conèixer. N'estic contenta, però, d'haver-lo consentit tant les hores que va ser amb nosaltres...potser aviat se'n enrecorda i es decideix a tornar.
EliminaNosaltres seguim atents, amb els nostres ulls ben oberts...però, gràcies per deixar-nos'en dos més :-)
T'agraeixo molt els tels teus ànims; et matindrem informada guapa.
tan de bo el trobeu ben aviat, em sap greu..
ResponEliminamoltíssima SORT!!
a veure si tenim el gust de llegir un post amb l'aventura ressolta!
petonassos a cabassos!
Lolita, no ens rendirem, així com així...i tan de bò pugui donar bones notícies, ben aviat! Gràcies guapa!
EliminaEm sap greu, tant de bo hi aparegui aviat, pobret...
ResponEliminamolts ánims!
Sí, patim perquè ara, comença a fer tan fred! Espero que sigui un supervivent nat, pobret i que busqui aixopluc en algun lloc on ens puguin donar alguna pista!
EliminaGràcies!
Quin greu! Espero que l'acabeu trobant.
ResponEliminaUna abraçada!
Lyn, us aniré informant...no perdem l'esperança :-)
EliminaUna abraçada!
Ostres Carme, em sap molt de greu. No perdeu l'esperança, he sabut de gossos amb escapades ben llunyanes que han sigut retrobats. Un altre dia haurem de tocar el tema del maltractament d'animals. Ja ho sabem que hi ha gent covarda a tot arreu, però un gos maltractat és l'evidéncia demostrativa...
ResponEliminaRoger, vaig pensar amb vosaltres, que teniu un preciós llebrer adoptat...com l'exemple, que sí es pot recuperar un animal que ha patit tant.
EliminaTan de bò el Morris, ens doni aviat l'oportunitat de demostrar-li, que amb nosaltres estarà bé.
Espero que tot acabi bé. Gràcies pels teus ànims.
Una abraçada!
Veig que encara no l'heu recuperat? Espero, de tot cor que trobi el camí "de casa", fa cara de poder-vos fer molt feliços.
ResponEliminaNo Clidi, seguim esperant notícies. Espero que aviat torni, té un llitet nou que l'espera i tenim moltes ganes d'amanyagar-lo. Ai, aquest pelut, com ens fa patir! :-)
EliminaHola Carme feia tempsque no em poía passejar pels blogs...m'encanta el nou look del banner precios i tan Carme com les ilustracions d'en Morris...que tingueu molta sort i el recupereu aviat s'estimen tant...molts petonets plensde sucre per tots!!!
ResponEliminaGràcies Carol, estem ansiosos per recuperar-lo, això resulta molt frustrant i ens fa patir aquest fred polar que s'ha girat!
EliminaMe'n alegro molt de llegir-te de nou :-)
A nosaltres ens va passar el mateix! Vam recollir un gos per la meva mare, i l'endemà ja no hi era!, va saltar una porta ben alta i va marxar. Vam posar papers per veure si algú el veia, però no vam saber-ne res més. Debia tenir ganes de llibertat!
ResponEliminaEspero que el trobeu ben aviat. SORT!
Sí Confettis, segur que és més habitual del què no ens pensem.
EliminaAquestes bestioles, sovint, estan desorientades i espantades...i necessiten bastant de temps per recuperar la confiança en els humans.
És una llàstima, que la llibertat la busquin en la ciutat, que és un medi tan hostil per ells.
Esperem que s'hagi ben aixoplugat mentre faci aquest fred! I que aviat es deixi veure...
Hola Carme, a nosaltres amb la Pruna va passar el mateix, varem deixar la porta del darrera oberta i a la nit següent va tornar, molts ànims, i espero que es trobeu, molta sort!
ResponEliminaQuina sort Marta! Nosaltres li deixem la porta del cancell oberta, per si de nit decideix tornar...en fi, mai se sap, oi?
EliminaGràcies pels ànims :-)
Vaja! Ho sento molt però la setmana passada li va passar el mateix a una companya de feina... i al dia següent algú la va trucar que l'havia trobat! Així que confiem que torni, a Casamaleta s'està molt bé, el que passa és que portava poc temps per adonar-se'n.
ResponEliminaMolts ànims als quatre!
Meloenvuelve, quina sort que va tenir la teva companya...seria fantàstic rebre una trucada així :-)
EliminaPetons
Molts ànims a tota la família! Esperem que el Morris estigui sa i estalvi i aviat pugui tornar amb la seva nova família! Els meus avis també els va passar en adoptar un gos maltractat. Els primers mesos s'escapava a la mínima! I quan el trobàvem fugia més i més. Mon avi va aprendre a acompanyar-lo a casa, però com vam patir! Sort que viuen en un poble petit i els veïns avisaven. Passat un temps no es va escapar més. Ara és un gos molt tranquil i feliç! No puc entendre que hi hagi gent que maltracti els animals!
ResponEliminaCoquma, si Sabadell fós més petit, pensaria que tenim més possibilitats de trobar-lo, però en una ciutat com la meva, voler trobar un gos perdut, es converteix en la mateixa cosa que buscar una agulla en un paller.
EliminaJo tampoc entendré mai als maltractadors, em parteix l'ànima veure tants i tants gossos que pateixen per culpa seva.
A veure si tenim una miqueta de sort amb ell :-)
Petons.
Ja et dic que ens hi fixarem...
ResponEliminaEm fas recordar a la LENA (una tendríssima setter negra i mare del nostre DRU), que vam rescatar d'un abocador d'escombraries alt-empordanès. Déu i ajuda em va costar ensenyar-li a baixar escales a base de plantar un gra de pinso a cada graó... De gosses més agraïdes no en recordo cap...., o tal vegada la Jazel de ma germana: una llebrera llargament martiritzada com demostren els inesborrables rastres de burilles enceses que senyalaran per sempre la seva fina pell... O també cabria parlar de l'estel·lar RÍGUEL que el Toni va rescatar després de romandre un mes abandonat a les portes del cementiri d'Aguilar de Segarra. Un gos memoriós que, ni pel mal de morir, tornarà a enfilar-se a un cotxe. Ai la història del nostre amor pels bons amics!
En Girbén, sempre trobaré bones raons per donar una segona oportunitat als animals que han patit...i no n'estic segura que en el meu cas sigui sempre per altruïsme: no conec recompensa més gran que l'agraïment i la fidelitat que demostra un gos envers aquell que se l'ha estimat.
EliminaUn bonic recull d'amics, aquest que expliques...i unes històries ben tendres; gràcies per compartir-les :-)
¡Ai! Et parala un que li fan por els gossos però que sap perfectament (perquè ho ha vist)quant se'ls arriba a estimar una família.
ResponEliminaMoltíssima sort en la vostra recerca!!! Si apareix fes un altre post.
Eduard, els gossos dónen molt a canvi de res :-) Gràcies pels ànims, seguiré informant!
EliminaOstres, quin greu Maleta :( Veig que no apareix...intenteu no perdre l'esperança. Pobre gos, devia estar molt escamat per fugir... A veure si teniu sort i el trobeu. Mentrestant, molts ànims i una abraçada.
ResponEliminaApanona, el pobre havia estat molt maltractat fins que va arribar a la gossera...imagina't, que els que el van abandonar, no van ser capaços ni de deixar-lo lligat a la porta; Simplement el van llençar a dins. T'ho pots creure!
EliminaEntenc perfectament que la seva confiança en els humans, estés sota mínims.
Espero que si el trobem, li puguem ensenyar a confiar de nou :-)
Gràcies maca, ja aniré explicant.
Cap notícia ?
ResponEliminaDiuen que si no n'hi ha de notícies, és bona notícia!....em temo que no és aquest el vostre cas.
Ànim i endavant!!!
Carme J, el seguim buscant, però cada vegada és més fàcil pensar que algú el té en alguna casa hostatjat...perquè si no, és que se'l ha empassat la terra!
ResponEliminaT'asseguro que mai havia voltat pels afores de Sabadell, com faig ara!
...però encara pensem que el podem trobar :-)
Espero que lo encontréis Carme.
ResponEliminaEs una preciosidad y no podía haber caído en mejores manos.
Te mando mi energía y mis besos.
Muchas gracias bonita, te aseguro que ponemos todo nuestro empeño :-)
EliminaYa me llega el calorcito...un besote.
Hola Maleta bonica, encara el busqueu al Morris? Oi...quina peneta :( Teniu cap pista? Un petó.
ResponEliminaSí noia...hi posem tanta energia com podem però segueix desaparegut. Ara, ja difonem la notícia cap a les poblacions veïnes, per si algú l'hagués recollit.
ResponEliminaMoltes gràcies per venir a preguntar Apanona, i pels teus ànims :-)
Una abraçada.
Pobre Morris! De verdad que espero que lo encontréis. Es precioso y se por lo que estaréis
ResponEliminapasando...
Te mando muchos ánimos y un abrazo!
Muchísimas gracias Tati, tus ánimos y tus abrazos me acaban de llegar, ahora mismo y no sabes cuanto ayudan! :-)
EliminaA vegades els ànims, els bons desitjos, les abraçades, els petons, els precs, les energies positives, les mobilitzacions,el boca-orella, les casualitats, els estels..... fan petits miracles, només cal aguantar la sotragada i no perdre mai, mai l´esperança. Oi ?
ResponEliminaFulls Grocs.
Acabo d'arribar ara quan ja està tot resolt. Felicitats.
ResponEliminaA nosaltres també se'ns va escapar la nostra quan feia 4 dies que l'haviem adoptat i va ser horrible. ES va escapar a les 9 del matí i al migdia ja l'haviem trobada, tot i així; quina angoixa. Ara és feliç com un ginjol (