és bo recordar-ho i intentar fer tots els avenços possibles per combatre la malaltia i també per intentar comprendre més els qui la viuen des d'un o altre costat.. la imatge molt tendre... de petita a casa també hi havia un paper pintat amb un dibuix semblant, però molt més petit i repetitiu..:) m'alegra llegir-te de nou! ptnets.
Ho sé pesoleta i t'agraeixo la visita a pesar de tot! Tinc la gran sort d'haver-me sabut envoltar de gent disposada a mirar amb carinyo les coses que faig...com ara tu. :-)
Que descansis molt, que t'ho has ben guanyat. Petonet.
Saps que em crida l´atenció d´aquesta maleta ?, doncs, que sempre té una resposta adient per a cada comentari. És un altre do d´aquesta prodigiosa mestressa d´aquest sarró que t´has inventat. Petons.
Ai, m´havia deixat de dir-te que el dibuix explica molt bé, la dura realitat de les persones que es perden dintre d´elles mateixes. Ho explica molt bé sense cap paraula.
Fulls grocs, em repeteixo més que l'all, però em mantinc en allò que tinc la sort de rodejar-me de gent disposada a mirar-se amb carinyo allò què faig :-)
No hi ha més mèrit que aquest!
I sobre el dibuix, en realitat aquesta idea em va sortir pensant en l'anorèxia i com es veuen al mirall les persones que la pateixen, però he acabat usant la metàfora aquí...psssht! NO ho diguis a ningú, que potser encara aprofito la idea! ;-)
Felicitats Carme, per aquesta estupenda il•lustració; tan tendra i tan encertada. Dibuixes el tema i sense paraules ens ho expliques tot. Una forta abraçada de tots dos!
Aquests últims quatre mesos he pensat molt en tu, ja que cada matí quan anava al treball, veia exposat a recepció el vostre llibre. És un centre de dia de la Fundació de familiars de malalts d'Alzheimer de Mataró, on a tots els usuaris afectats, se'ls mima d'una manera encomiable.
Ha estat una gran experiència... ara se m'ha acabat el contracte... sniff. "Fué bonito mientras duró "
Em fa molta il.lusió que en llocs com aquests, tinguin el nostre llibre; EL teu missatge, m'ha alegrat el dia! :-)
El què em sap greu, és que el contracte se't hagi acabat. Avui dia gairebé tots, vivim pendents de les dates de renovació...ens sé d'uns quants, que posen cada dia espelmetes, esperant seguir al mateix lloc de treball.
Maleta, on ets ? fa dies que tens la tanca posada, i no saps com es troba a faltar aquest raconet d´aire fresc que t´inventes. Apa va, obre-la de nou. Fulls Grocs.
Bon recordatori. Per ells i per tots els que els cuiden.
ResponEliminaSí, necessiten tot el recolzament del món :-)
EliminaAquesta malaltia afecta molta gent. Es important recordar-ho i que els científics l'investiguin. El teu cartell, com sempre, molt maco.
ResponEliminaEsperem que es segueixi avançant en la seva investigació, i recolzar tots els qui estàn passant pel tràngol!
EliminaMoltes gràcies Aris!
Preciosa imatge. I un dia important de recordar.
ResponEliminaMolt important per a tothom! Els records són el més valuós que podem arribar a atresorar en aquesta vida i és el que fa més por de perdre.
EliminaPetons.
Molt maco el cartell, Carme. Ho estic vivint de prop. Un camí cap el no res, sobretot si les retallades ens deixen al carrer.
ResponEliminaÉs duríssim, ho sé. Molts petons a qui ho passa de prop...de moment és l'únic antídot que no ens poden retallar...la resta, Déu dirà!
EliminaUna abraçada
M'encanta el paper pintat! Li dona un contrast molt bo i situa l'avia en una altra època.
ResponEliminaGràcies Galderich, sóc amant dels papers pintats, i aquest no el vaig voler deixar escapar :-)
EliminaA més, s'assembla al que tenia a la casa de la meva infantesa!
Petons.
tant de bo ens podem mantenir allunyats d'aquest esclavatge.....Entre tots hem de fer el possible
ResponEliminaSí, esclavatge és una bona manera de definir aquesta enfermetat...
EliminaPetó.
Gracias por el recuerdo, Carme. Es compañía reparadora para quienes tenemos tan cerca esta enfermedad. Mil gracias.
ResponEliminaAunque el apoyo y la compañía no curen, hacen un poco más llevadero el camino...
EliminaUn abrazo muy grande Mariapi y gracias a ti :-)
és bo recordar-ho i intentar fer tots els avenços possibles per combatre la malaltia i també per intentar comprendre més els qui la viuen des d'un o altre costat..
ResponEliminala imatge molt tendre... de petita a casa també hi havia un paper pintat amb un dibuix semblant, però molt més petit i repetitiu..:)
m'alegra llegir-te de nou! ptnets.
És molt important, pels qui pateixen d'aprop l'Alzheimer, saber que no están sols davant la fera...
EliminaA mi, també m'alegra molt trobar-te aquí, Lolita! :-)
Petonets a grapats.
Que tierna esta ilustración. Una belleza!
ResponEliminaFelicitaciones!
Me alegra mucho de que te guste; muchas gracias, La Cenefa!
EliminaUn beso :-)
Arribo a misses dites, però ha estat un dia mogudet. Només els teus ulls poden trobar tanta saviesa amagada dins un mirall. Felicitats, preciosa.
ResponEliminaHo sé pesoleta i t'agraeixo la visita a pesar de tot!
EliminaTinc la gran sort d'haver-me sabut envoltar de gent disposada a mirar amb carinyo les coses que faig...com ara tu. :-)
Que descansis molt, que t'ho has ben guanyat.
Petonet.
És un dibuix preciós. Transmet el missatge perfectament. L'has encertat per complet!
ResponEliminaBon dia Eduard! Estc contenta que t'hagi agradat! Tot just estic esmorzant, o sigui que si et vé de gust un cafè, arribes just a temps :-)
EliminaFa?
Bon cap de setmana!
Saps que em crida l´atenció d´aquesta maleta ?, doncs, que sempre té una resposta adient per a cada comentari. És un altre do d´aquesta prodigiosa mestressa d´aquest sarró que t´has inventat.
EliminaPetons.
Fulls Grocs.
Ai, m´havia deixat de dir-te que el dibuix explica molt bé, la dura realitat de les persones que es perden dintre d´elles mateixes. Ho explica molt bé sense cap paraula.
ResponEliminaFulls Grocs
Fulls grocs, em repeteixo més que l'all, però em mantinc en allò que tinc la sort de rodejar-me de gent disposada a mirar-se amb carinyo allò què faig :-)
EliminaNo hi ha més mèrit que aquest!
I sobre el dibuix, en realitat aquesta idea em va sortir pensant en l'anorèxia i com es veuen al mirall les persones que la pateixen, però he acabat usant la metàfora aquí...psssht! NO ho diguis a ningú, que potser encara aprofito la idea! ;-)
Un parell de petonassos Fullet Groc!
Brillant
ResponEliminaMoltres gràcies, Roger!
EliminaUn petó.
Felicitats Carme, per aquesta estupenda il•lustració; tan tendra i tan encertada. Dibuixes el tema i sense paraules ens ho expliques tot.
ResponEliminaUna forta abraçada de tots dos!
Moltes gràcies Joan, estic contenta que t'agradi :-)
EliminaSempre intento dir molt amb el mínim possible...però no sempre ho aconsegueixo!
Petonets
Hola de nou, tocaia!!!
ResponEliminaAquests últims quatre mesos he pensat molt en tu, ja que cada matí quan anava al treball, veia exposat a recepció el vostre llibre.
És un centre de dia de la Fundació de familiars de malalts d'Alzheimer de Mataró, on a tots els usuaris afectats, se'ls mima d'una manera encomiable.
Ha estat una gran experiència... ara se m'ha acabat el contracte... sniff.
"Fué bonito mientras duró "
Em fa molta il.lusió que en llocs com aquests, tinguin el nostre llibre; EL teu missatge, m'ha alegrat el dia! :-)
ResponEliminaEl què em sap greu, és que el contracte se't hagi acabat. Avui dia gairebé tots, vivim pendents de les dates de renovació...ens sé d'uns quants, que posen cada dia espelmetes, esperant seguir al mateix lloc de treball.
Ànims i sort...Carme!
Que bonic Maleta, i quina bona representació has fet de la malaltia. Felicitats i una abraçada!
ResponEliminaGràcies Apanona, estic contenta que t'agradi!
EliminaPetonillos :-)
Buscant feina per a mi, he trobat això... Seria molt xulo trobar les teves il·lustracions en una enciclopèdia infantil !!!
ResponEliminahttp://www.trobarefeina.com/index.asp?ruta=includes/modules/ofertes/cnt_post.asp&id=2136
Doncs t'ho agraeixo molt!
EliminaUn petonàs i molta sort Carme!
(et tindré informada si en surt res...)
Muàs!!!!
Maleta, on ets ? fa dies que tens la tanca posada, i no saps com es troba a faltar aquest raconet d´aire fresc que t´inventes.
ResponEliminaApa va, obre-la de nou.
Fulls Grocs.
Fulls grocs, m'encanta que em trobi's a faltar...aquesta era l'empenteta que necessitava per tornar a publicar! ;-)
ResponEliminaDeixa que tregui una mica la pols i estovi els coixins, perquè tot quedi resplendent...i torno en un plis!
Petonarros dels grans!