El dia 8 de Març de 1908 van morir cremades 146 dones treballadores de la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York a causa d'un incendi provocat per unes bombes incendiàries que es van llençar davant la negativa d'abandonar les protestes pels sous baixos i les nefastes condicions que patien.
La mimosa, arbust que floreix entre finals de febrer i principis de Març s'ha convertit en el símbol internacional de la dona treballadora.
En un segle hem passat de cremar dones a deixar-les manifestar-se, no està malament
ResponEliminaA mi més aviat em sembla que la igualtat camina a pas de tortuga, però també és veritat que segons com ho miris, la lluita pels nostres drets no ha fet més que començar; Així que ni un pas enrera! :)
EliminaEstic amb tu MCarme, l'evolució de la lluita, pels nostres drets igualitaris, és molt lenta i més si tenim en compte, que segur que fa més de 2000 anys, que l'home és va otorgar, no sé per quina raó, tots els drets, privilegis i condicions de vida dels quals encara gaudeix avui en dia en detriment de les dones.
ResponEliminaEl dibuix, com sempre, preciós.
Gràcies boniqueta...molt contenta de trobar-te aquí amb una raó tan potent, sister del meu cor! Un petonàs gegant :)
EliminaEns poden pegar, maltractar, menystenir,matar, cremar, vendre, anorrear... i moltes coses ben refotudes. Però anirien gaire lluny tots aquests elements que s´atorguen el poder mal esntès perque sí?
ResponEliminaHan rumiat que sempre hi ha una dona al costat, es recorden que en moments de desolació la paraula que ve al cap i als llavis és : mare.
En fi... que d´això, visca la primavera... que es femenina, visca la mimosa... que també, visca la maleta ¡gual, l´escriptura, la lectura, la pintura, la il.lustració, la intel.lgencia... i ja plego i em canvio el nom.
Fulles Grogues. Apa!
Totalment d’acord Fulles grogues i molt ben trobat el matís del teu nou nom!
ResponEliminaFeliç Primavera guapa (però abrígat!) t’envio un petonàs, dels grans :)