Un estiu més, us vinc a compartir la imatge que he creat amb motiu de la Festa Major de Rocafort.
Un herbari particular i festiu que vol representar la diversitat de la nostra flora i, alhora, la dels veïns d’aquesta vila: els que compartim aquest indret només durant l’estiu i els que hi viuen de manera estable tot l’any.
O, com jo, any de mil reptes, amb un peu aquí i l’altre allà. Discretament amagada al meu refugi, treballant hores infinites en els meus projectes, però gaudint de guineus nocturnes; granotes furtives que creen minúsculs oasis als testos de clavellines del segon pis de casa —expliqueu-me com—; vespes convidades a beure aigua; papallones, pardals, una puput, gats domèstics i gossos juganers.
Calor implacable, però també aixopluc permanent per als gats perduts a la recerca d’ombres fresques, pinso i sovint també, una mà amiga, si pot ser, experimentada a treure espigues i gatoses enganxades —gairebé teixides— al pèl d’una llarga cua.
I el lladruc trencat dels cabirols.
Varietat estival i catàleg de moments. I una festa que floreix entremig de tots aquests instants.
Em feia il·lusió compartir la meva imatge tal com l’he concebuda, intentant que conservi tota la seva alegria i senzillesa. I reivindicant que, de vegades, allò més petit també mereix ocupar el seu lloc.
Visca la Festa Major de Rocafort!
