Tot i que fora dels Estats Units, potser no sigui excessivament conegut pel seu nom, és probable que a molts us resultin familiars els seus dissenys de cobertes de discs de Jazz de la RCA i Columbia Records que es van popularitzar en la década dels cinquanta.
Fou un creador, prolífic, i en la seva extensa carrera va tenir temps d'il.lustrar, a més de les portades de discs, un gran nombre de revistes i més d'una dotzena de llibres per a nens, i encara li va quedar temps per dissenyar tipografies tan adorables com la Flora Mambo; una família que inclou unes divertides icones, anomenades Flornaments.
La seva creativitat no tenia límits, no només il.lustrava les imatges, també solia recrear-se en els textos, creant tipografies temàtiques, enlloc d'usar tipografies comercials, si així li venia de gust; La fusió perfecta entre el Jim grafista i el Jim il.lustrador.
El seu estil, és inconfusible i té nombrosos imitadors. La seva capacitat de síntesi, li permetia construïr siluetejats espectaculars amb figures d'anatomia impossible, que sovint tendien a omplir el blanc del paper gairebé en la seva totalitat.
Això em fa pensar que, o bé patia un síndrome d'Horror Vacui o bé li encantava aprofitar el paper fins a limits exagerats...en tot cas, ben aviat es va convertir en un nou mite del disseny americà i amb raó.
La seva creativitat no tenia límits, no només il.lustrava les imatges, també solia recrear-se en els textos, creant tipografies temàtiques, enlloc d'usar tipografies comercials, si així li venia de gust; La fusió perfecta entre el Jim grafista i el Jim il.lustrador.
El seu estil, és inconfusible i té nombrosos imitadors. La seva capacitat de síntesi, li permetia construïr siluetejats espectaculars amb figures d'anatomia impossible, que sovint tendien a omplir el blanc del paper gairebé en la seva totalitat.
Això em fa pensar que, o bé patia un síndrome d'Horror Vacui o bé li encantava aprofitar el paper fins a limits exagerats...en tot cas, ben aviat es va convertir en un nou mite del disseny americà i amb raó.
Els seus gravats en edició limitada, poden adquirir-se avui en dia a la seva web, i algunes edicions fins i tot es poden trobar a la botiga Jim Flora al Etsy!
His creativity knew no bounds, not satisfied just illustrating the images, he also used to play with texts, creating thematic fonts, instead of using tha classic commercial fonts.
His style is unmistakable and has many imitators. His capacity for synthesis, allows him to build spectacular silhouetted figures of impossible anatomy, which often tend to fill the paper, almost entirely.
This makes me think that he either suffered the Vacui Horror syndrome or he just loved to use the paper to exaggerated limits...in any case he soon became a new myth of American design...naturally!
Totes les imatges procedeixen de JimFlora.com
Aunque fuera de Estados Unidos, quizás no sea excesivamente conocido por su nombre, es probable que a muchos os resulten familiares los diseños de cubiertas de discos de Jazz de la RCA y Columbia Records que se popularizaron en la década de los cincuenta.
Fue un creador, prolífico, y en su extensa carrera tuvo tiempo de ilustrar, además de las portadas de discos, un gran número de revistas y más de una docena de libros para niños, y todavía le quedó tiempo para diseñar tipografías tan adorables como la Flora Mambo, una familia que incluye unos divertidos iconos, a los que bautizó cómo Flornaments.
Su creatividad no tenía límites, no sólo ilustraba las imágenes, también solía recrearse en los textos, creando tipografías temáticas, en lugar de usar tipografías comerciales, si así le apetecía; La fusión perfecta entre el Jim grafista y el Jim ilustrador.
Su estilo, es inconfundible y tiene numerosos imitadores, más o menos afortunados. Su capacidad de síntesis, le permitía construir silueteados espectaculares con figuras de anatomía imposible, que a menudo tienden a llenar el blanco del papel casi en su totalidad.
Esto me hace pensar que, o bien sufría el síndrome del Horror Vacui o bien le encantaba aprovechar el papel hasta límites exagerados ... en todo caso, pronto se convirtió en un nuevo mito del diseño americano y con razón.
Sus grabados en edición limitada, pueden adquirirse hoy en día en su web, y algunas ediciones incluso se pueden encontrar en la tienda Jim Flora en Etsy!
Fue un creador, prolífico, y en su extensa carrera tuvo tiempo de ilustrar, además de las portadas de discos, un gran número de revistas y más de una docena de libros para niños, y todavía le quedó tiempo para diseñar tipografías tan adorables como la Flora Mambo, una familia que incluye unos divertidos iconos, a los que bautizó cómo Flornaments.
Su creatividad no tenía límites, no sólo ilustraba las imágenes, también solía recrearse en los textos, creando tipografías temáticas, en lugar de usar tipografías comerciales, si así le apetecía; La fusión perfecta entre el Jim grafista y el Jim ilustrador.
Su estilo, es inconfundible y tiene numerosos imitadores, más o menos afortunados. Su capacidad de síntesis, le permitía construir silueteados espectaculares con figuras de anatomía imposible, que a menudo tienden a llenar el blanco del papel casi en su totalidad.
Esto me hace pensar que, o bien sufría el síndrome del Horror Vacui o bien le encantaba aprovechar el papel hasta límites exagerados ... en todo caso, pronto se convirtió en un nuevo mito del diseño americano y con razón.
Sus grabados en edición limitada, pueden adquirirse hoy en día en su web, y algunas ediciones incluso se pueden encontrar en la tienda Jim Flora en Etsy!
Jim Flora
Perhaps not too well known by name in Europe, I'm sure that his album cover designs for Jazz discs from RCA and Columbia Records, will look familiar to many of you you.
He was a prolific creator and in his long career he had time to illustrate, not just the record covers, but a large number of magazines and more than a dozen books for children, and he still had time to design adorable fonts, as the Flora Mambo still is. A family that includes some funny icons, which he named Flornaments.
His creativity knew no bounds, not satisfied just illustrating the images, he also used to play with texts, creating thematic fonts, instead of using tha classic commercial fonts.
His style is unmistakable and has many imitators. His capacity for synthesis, allows him to build spectacular silhouetted figures of impossible anatomy, which often tend to fill the paper, almost entirely.
This makes me think that he either suffered the Vacui Horror syndrome or he just loved to use the paper to exaggerated limits...in any case he soon became a new myth of American design...naturally!
Maleta... què xulos. Encara que hi hagi alguna piratilla que en copii l'estil, cadascú té el seu mèrit. Gràcies per l'aportació. Un little kiss
ResponElimina(ah, li hauries de posar uns mitjonets a la teva fotocòpia al banner, aquí ja ha gelat aquesta nit :-)
ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Aquí la pirata...intentant imitar al Màster. Millor dit, intentant rendir homenatge (es diu així, oi?) jajaja!
ResponEliminaJa m'estic mirant unes bufandes per l'ocasió...no sigui que se'm constipi el blog!
;-)
Molt xulos, i abrigueu-vos bé que comença a entrar l'hivern.
ResponEliminammm Una bufanda amb estampat de tibies i calaveres? jajaja
ResponEliminaALYEBARD: Ai sí, ara, ja he tret l'abric del armari...i la bufanda també.
ResponEliminaI aquí al blog hi ha unes corrents d'aire!
;-)
ANA PRINCESA DEL GUISANTE: A veure, d'estampades no en tinc...però què et sembla aquesta d'àngora taronja? Creus que s'hi faran boletes?
:-))
Divina! No esperava menys de tu. Muas i remuas.
ResponEliminaANA PRINCESA DEL GUISANTE: Gràcies guapa!...ja saps la meva norma: Arreglá pero informal.
ResponElimina;-)
molt bo aquest James Flora. Si que he vist molts influenciats, per comença el Gallardo. Però està bé influenciar-se per un estil. Es molt cool.
ResponEliminaQué buenas imágenes!!!, me han alegrado esta mañana fria, fria.
ResponEliminaAbrazos
ARISTOFELES: Tens raó, em sembla súper-cool això d'il.lustrar cobertes d'àlbums de jazz...quina feina més sensacional! I les seves són per enmarcar.
ResponElimina;-)
MARCO CHAMORRO: Yo ya le he puesto bufanda al blog. ¡No sea que se me constipe!
ResponEliminaLos dibujos de J.Flora, son un excelente reconstituyente,
¡Abrazos!
;-)
No lo conocía pero son muy originales!
ResponEliminaso great this Jim Flora!!
ResponEliminathanks for sharing, Carme!
Quina meravella, son super alegres!
ResponEliminaQue ja fa fred a Bcn?Hi vaig demà!!
petons
M'ha encantat això dels imitadors, jo pensava trobar-me algú altre i... sorpresa! he, he,
ResponEliminaSí que feia fred avui al matí a Barna però potser no encara per portar bufanda. Ja veig però que la banner és previnguda :)
petons a temperatura ambient,
PD: per cert, has pogut mirar-te les instruccions del bloc?
REPORTERO DE LLUVIA: Para mi, son lo más! Qué oficio tan cool, el de ilustrador de portadas de jazz...no crees? ;-p
ResponElimina¡saludos!
STEL.LA: Un plaer! :-))
OLGA -MES CAPRICES BELGUES-: No crec que en faci més que a Brusel.les...però mira, una jaqueteta i el foulard al coll, no fan gens de nosa!
Vens a cercar Caprices Catalans? T'esperem amb els braços oberts.
Una abraçada!
MELOENVUELVEPARAREGALO: M'ha costat una mica de trobar...perquè buscava als laterals...però ara he vist l'entrada editada!
Neeena, quina passada. Un regalàs...
Espero haver-ho fet bé. Per cert, és a la Lola a qui li he d'enviar l'altre petó? Ja que al link del blog diu Marcela...ara no sé...
De totes maneres el teu petó ja no te'l treu ningú. Mil gràcies!
Petons grans.
En Flora era un fora de sèrie. A falta de tenir els elapés originals, tinc un bonic llibre amb les seues millors portades :)
ResponEliminaI ja fas bé abrigant-te, que aquesta tardor està sent molt freda :)
ResponEliminaLEBLANSKY: Aiii, quina enveja que em faaas! Jo que em conformava amb que he anat arreplegant per la web! Falti, falti!
ResponEliminaAmb això del fred, jo ho tinc tot perdut...dec ser com les sargantanes, que necessiten el sol per escalfar-se la sang.
Per això tinc un ampli repertori de bufandes, guants i mitenes, que si cal em poso, mentre estic treballant assentada davant del ordinador!
:-)