dijous, 21 d’octubre del 2010

Un pèsol a la meva maleta


Quan a casa, de petita, van veure que això de dibuixar m'entretenia tant, debien pensar que tota mena d'habilitats manuals se'm donarien més o menys bé.
Per això, un estiu la meva mare va decidir apuntar-me  a les clases que la Sra. Agnès impartia a nenes de la meva mateixa edat, per iniciar-nos en l'art de la costura.
No van fer falta gaires classes, per adonar-me que no...que, el que potser val per dibuixar, no té perquè valer per cosir.

Vaig aguantar pacientment tot l'estiu, fent vores interminables a uns retalls de roba de cotó, en els que posteriorment haviem de fer-hi un brodat amb fils de colors.
El recompte final va ser, de dos draps de cuina, on hi apareixien brodades, en un, una alegre albergínia que tocava les maraques i en l'altre, una llesca de pà que amb gran deler es deixava untar de mantega, a jutjar per la seva cara de felicitat. 
Però també vaig aprendre una lliçó; vaig aprendre a valorar molt les persones que armades amb un fil i una agulla, saben brodar, cosir o arreglar qualsevol peça de roba que els hi caigui a les mans.

Per això quan la meva estimada Ana (del Guisante) va aparèixer amb aquest imant-bloc de notes, per la meva cuina, vaig al.lucinar de veritat.
Ella va dissenyar l'objecte, va escollir les teles, les va combinar, per poder-les cosir, folrar, i com no brodar aquest dibuix meu de la Rita, així com si tal cosa.
Després va treure's del barret aquest genial artilugi perquè jo pugués penjar-lo en un lloc tan honorífic, com la porta de la nostra nevera
He fet una foto amb detall del brodat del dibuix, perquè pugueu veure la delicadesa de les seves puntades.
No, no us voldria fer enveja...però entenc que potser en tingueu una mica, després de tan presumir.
I així va ser...com va arribar un pèsol a la meva maleta.

Mil gràcies Ana...tant vals per un brodat com per un cosit!


Un guisante en mi maleta

Cuando en casa, de pequeña, se dieron cuenta de lo entretenida que estaba cuando dibujaba, debieron pensar que cualquier clase de habilidad manual se me daría bien.
Por eso, un verano mi madre decidió apuntarme a las clases que la Sra.Inés impartía a un grupo de niñas de mi misma edat, para iniciarnos en el arte de la costura.

No hicieron falta demasiadas clases, para darme cuenta de que no...que el que vale para dibujar, no tiene porqué valer para coser.
Aguanté pacientemente todo el verano, haciéndoles el dobladillo a unos retales de algodón, en los que después debía hacerles un primoroso bordado con hilos de colores.
El recuento final, se saldó con dos paños de cocina; en uno aparecía bordada una alegre berenjena que tocaba las maracas. En otro una rebanada de pan, que se dejaba untar por encima con mantequilla con mucho placer, a juzgar por su cara de felicidad.
Pero también aprendí una lección; aprendí a valorar a las personas que armadas con hilo y aguja saben bordar coser o aunque sea remendar, cualquier pieza de tela que les caiga en las manos.

Por eso, cuando mi amiga Ana (del Guisante) apareció con éste imán-bloc de notas, para mi cocina, aluciné de verdad.
Ella diseñó el artilugio, escogió las telas y las combinó, para después coser, forrar y cómo no bordar éste dibujo mío de Rita...así cómo si tal cosa.
Y feliz lo sacó de su sombrero, para que yo pudiera colgarlo en un sitio tan honorífico como la puerta de mi nevera.


He hecho una foto para destacar el bordado del dibujo, para que se vea la delicadeza de sus puntadas.
No, no quisiera daros envidia, pero entiendo que quizás ya sea tarde, después de tanto presumir.
Y...así fué, cómo llegó un guisante a mi maleta.


Mil gracias Ana...¡vales tanto para un bordado, como para un cosido!




A pea in my suitcase

One summer, when I was a child, my mother decided I could take some classes with Mrs.Agnès, to start learning the art of sewing, with a small group of girls at my same age.

Not so many classes were needed to realize that sewing was not my greatest virtue. But despite of that, I remainded there, all summer long, sewing hems on pieces of cotton fabric, in wich later I should make an embroidery with colorful threads.

This summer job, ended with two embroidered tea towels. One, had a cheerful eggplant playing the maracas in one corner. The other, had a funny slice of bread letting be spreaded with butter, with great pleasure, judging by her happy face.
But I also learned another lesson; until then I admire people, that are able to sew, embroider or even mend, any piece of cloth that fall into their hands.

So when my friend Ana (the girl behind the blog Like The Princess and the Pea) came up with this hand-made notepad-magnet, for my kitchen, I really got a big surprise.
She designed the notepad board, then she chose the fabrics, combined, and sew them together, after having embroidered this drawing, I made to her one day...that's it.
She gave to me this lovely present,  so I could hung in such an honorary place, as the door of my refrigerator is.

I made a photo to detail the embroidery, so you can see her delicate stitches.

And so...this is how it was, and now you know why I have a pea in my suitcase.

14 comentaris:

  1. Maleta de la meva vida: quan faig balanç d'aquest 2010 tan ple de coses negatives, i miro la llista de les coses bones, a la part de dalt de tot hi surt el fet d'haver-te trobat i haver apostat per la nostra feina juntes. Aquesta n'és una petita mostra. Imagina què pobre seria, si no, aquest imant sense el teu dibuix de la rita. Gràcies, guapa, avui el teu post m'ha anat molt bé per abrigar el meu cor. Un petonet

    ResponElimina
  2. ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Algun dia desvetllarem, el què hem sabut fer a quatre mans...i que ningú pensi malament!

    Una de les sorpreses més grans d'aquest any ha estat trobar una excel.lent guionista, sense ni tan sols buscar-la...i de propina algú amb qui compartir tantes coses!

    Ah! i deixa'm dir-te que, amb Rita o sense ella...les teves creacions són guapíssimes!

    Petonsitos

    ResponElimina
  3. ALYEBARD: Moltíssimes gràcies,
    encara em sorprèn, com de la manera menys insospitada a la blogosfera,s'acava coneixent gent verdaderament maca...
    Jo ja he format una "família" d'allò més variopinta, que a la meva manera m'estimo molt, i ja no sé si sabria passar sense les vostres visites.
    Segur que a tú t'ha passat igual,
    una abraçada :-))

    ResponElimina
  4. Que divertida la historia!. I que bé que cus l'Ana del Guisante. Jo em van portar de petit a una Escola que el Leb coneix, i teniem una asignatura que era cossir i jo era dolentissim. Les nenes es feien un fart de riure amb mi, fins que arribava Dibuix i tothom volia que li fes el seu dibuix. En fi.

    ResponElimina
  5. ARISTOFELES: Em sembla que tú ets un dels meus! A mi mai ningú m'ha demanat que li brodi res, però de dibuixos, n'he regalat a grapats!
    Què cruels que eren aquestes nenes...
    ;-)

    ResponElimina
  6. Molt xulo el dibuix i el resultat cosit amb aquests diferents verds.
    L'Ana és una artista, i no només de l'agulla!, així que ja pots presumir de bloc de notes per a la nevera!
    A mi, de coses a fer amb les mans, tampoc no se'm dóna bé cosir ni dibuixar... hauré de dir que embolicar regals ;)
    Petons per a totes dues,

    ResponElimina
  7. MELOENVUELVEPARAREGALO: Valgui la redundància...avui he penjat un bloc al bloc!
    Estic d'acord amb tú...per l'Ana cosir és un hobby, però és una persona amb moltíssimes més virtuts.
    Igual que tú, que també tens les teves!

    Petonits (petons de nit)

    ResponElimina
  8. Bon tandem, si Senyora! Guisante passat per Maleta ;) Maleta passada per Guisante :)

    La Rita afavorida 100%.
    Petons a les dos!

    ResponElimina
  9. Un reagal molt bonic.
    i... er... uh... hi hauria la possibilitat que un dia pengessis un post amb l'albergínia que tocava les maraques?

    ResponElimina
  10. MONTY: Doncs així, més que tàndem...tricicle? Bé, però la Rita, al darrera, eh? hehehehe!
    Petons!


    LEBLANSKY: Tan de bò la meva mare el conservi! Si el trobo...prometo ensenyar-lo, però està prohibit riure, eh?
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  11. Entro només un momentet a agrair a tots els vostres comentaris afectuosos. És un plaer fer coses i rebre tants aplaudiments :-)

    ResponElimina
  12. ANA PRINCESA DEL GUISANTE: Passa guapa, no et quedis a fora. Ja saps que estàs a casa teva!

    Ps: vol dir aquest comentari, que temporalment tens connexió?
    No havia pensat a dir-t'ho però a casa, pots venir a connectar-te sempre que vulgui's...
    Ja saps on sóc!

    Petons guapa.

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!