divendres, 30 d’abril del 2010

Alain Grée

Ahir dijous , vaig tenir la sensació d'haver trobat un tresor. En una d'aquelles botigues, on hi pots trobar de tot per un Euro, em vaig topar, ni més ni menys que amb aquesta sensacional col.lecció de llibres d'Alain Grée. 
De petita, n'havia tingut un parell a casa, en castellà i ni tan sols sabia que anys més tard havien arribat a editar-se en català. Per això, vaig oblidar inmediatament què era alló que havia anat a buscar (que de ben segur no eren llibres) i vaig començar a carregar el cistell. Comprant llibres, com aquell que compra tomàquets...
Les il.lustracions, súper acolorides d'aquests llibres, es combinen amb fotografies i textos que fan que la lectura sigui molt amena i fàcil d'entendre.
La col.lecció consta de títols com: "La muntanya", "El Mar", "L'aigua", o "El Metro" entre d'altres, amb un concepte molt clar i modern per l'època, com demostra el recull de consells per evitar el malbaratament de l'aigua, que apareix en el llibre dedicat a aquesta,  editat l'any 1978, i que es pot veure en la imatge n.5.
Tota una lliçó d'ètica i estètica, escrita i il.lustrada per Monsieur Grée.

Ayer Jueves tuve la sensación de haber encontrado un tesoro. En una de esas tiendas en las que se puede encontrar de todo por un Euro, me topé ni más ni menos, que con esta preciosa colección de libros de Alain Grée.
De pequeña recuerdo haber tenido un par de ellos en casa, en castellano y ni siquiera sabía que años más tarde se habían editado en catalán. Por ello, me olvidé completamente de qué era lo que había ido a buscar (y os aseguro que no eran libros) y empecé a cargar la cesta. Comprando libros, como el que compra tomates...
Las ilustraciones súper-coloridas de estos libros, se combinan con fotos y textos que hacen que su lectura sea clara y amena.
La colección consta de títulos como: "La Montaña", "El Mar", "El Agua" o "El Metro" entre otros, con un concepto muy claro y moderno para su época, como demuestra el listado de consejos para evitar el derroche del agua, que se ve en la imágen anterior a éstas líneas, perteneciente al libro dedicado al mismo tema, que se editó en 1978. 
Toda una lección de ética y estética escrita e ilustrada por Monsieur Grée.



Last Thursday I had the feeling of having found a treasure. In one of these shops where you can find everything for 1 Euro, I found neither more nor less, than this beautiful collection of books illustrated by Alain Gree.
As a child I remember having a couple of them at home, in Spanish and did not even know that years later were published in Catalan. So I completely forgot what I went to buy (but I assure you that there were not books in my mind) and started loading the basket. Buying books,  like if I was buying tomatoes ...
The colorful illustrations of these books, are combined with pictures and texts, that made their reading clear and interesting.
The collection consists of titles like: "The Mountain", "The Sea", "The Water" or "The Undreground" among others, with a modern  concept  for its time, as evidenced by the list of tips to avoid wasting water, (which is in the image n.5), included in the book  on the same subject, which was printed in 1978.
A lesson in ethics and aesthetics written and illustrated by Monsieur Grée.




27 comentaris:

  1. ooh, ohh que maco tot plegat, els llibres, les maletes, les fotos, fins i tot, el preu. Aquest sí que és un tresor de la teva supermaleta. Moltes gràcies per compartir-lo, tot i que quan te n'adonis què és el què t'has descuidat de comprar, tindras una mica de ràbia :-P

    ResponElimina
  2. Ana del Guisante: El meu caparró va quedar tan plè d'Alain Grée que et ben asseguro que no hi he pensat més en el què havia anat a buscar. Hi hauré de tornar anar a veure si...

    Ja ho diu el refranyer: qui no té cap...ha de tenir cames!

    Kissos

    ResponElimina
  3. quina gràcia! el meu avi me'ls havia comprat i l'altre dia la meva mare me'ls va donar perquè els poguessin llegir els meus fills. Són una joia!

    ResponElimina
  4. Jo també recordar haver-ne tingut algun. Molt xules les il·lustracions.
    Però d'aquesta entrada m'han encantat les fotos de les maletes, una (altra) de les meves debilitats, és que donen per tantes històries...
    Petons,

    ResponElimina
  5. Les fotos amb la teva maleta i la cosina de la teva maleta, m'han deixat "cao". Si fins ara veia la foto avui t'he conegut en persona. Un plaer, millor al natural, jajajaja, noooo és broma!

    És curiós, hom es retroba a ell mateix en un moment o altre del camí. Dijous va ser el teu dia..

    És com si al teu D.N.I, faltes o s'haguès esborrat un nombre? I algú, no se sap com i perquè l'haguès tornat a dibuixar? L'alegria inmensa que genera identificar-se amb allò perdut? Identitat?

    Em sap greu que hagis de tornar a sortir espresament a la botiga, però qui sap si tornes a trobar una part de tu mateixa.

    Fa pocs dies em va passar algo similar al veure un "brodador de fusta", el regal de reis que recordo amb més carinyo quan tenia 10 anys. Vaig dir-li, "tu ets jo", el vaig comprar. També buscava una altra cosa..

    Finsa aviat!

    ResponElimina
  6. No han deixat d'impressionar-me els Consells d'aquest bon senyor sobre el malbaratament de l'aigua, any 1978? Què fort! Monsieur Grée lamento no haver-lo conegut abans ... Tancar l'aixeta mentre netejo les dents ho he après dels meus fills!

    ResponElimina
  7. Quina troballa més exquisida. El dibuix del funicular és magnífic. M'ha agradat molt les fotos de la teva maleta i de la col·lecció. Aquest quadre del gatet és preciós.Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Eva Ventura: Quina sort que els hagi's retrobat! Als teus fills els encantaran, segur. Les meves nenes van quedar al.lucinades amb la col.lecció!
    Petons.

    Meloenvuelvepararegalo: Mira...això de les maletes deu ser fetitxisme. Perquè mira que jo, amb els pocs viatges que faig, tenir-ne tantes! De teteres també en tinc moltes, però almenys de tè, en prenc!
    Bon cap de setmana!

    Monty: No podia evitar fer sortir la maleta en alguna foto...és tan xula, oi?
    Hauré de sortir a passejar més amb la maleta més sovint, perquè si faig troballes com aquestes, pugui omplir-la còmodament, enlloc de les bosses de plàstic biodegradable, que s'esquincen abans d'arribar a casa!

    Sí, sí, això de l'Alain Grée és molt fort. Per aquí encara no sabiem què era l'ecologia i ell, ja pensava en l'estalvi d'aigua!

    Molts petons!

    Ernesto: Hi ha un exemplar, que em va fer pensar molt amb tú...és el que Alain Grée dedica al metro. Vaig pensar que de petit t'hauria encantat... i fins i tot de gran també!

    Me'n alegro que t'agradi el quadret. És una ampliació d'una capça de llumins Txeca dels anys 60 (aproximadament). Un gat fumant en pipa! Quina idea tan bona! A mi també em té el cor robat...

    Bon cap de setmana i petons!

    ResponElimina
  9. Doncs jo, i per que tots els lectors tinguin una miqueteta d'enveja, he vist i he tocat la maleta (i la seva propietària). tralaraaa, tralaraaa tralaraaaa

    ResponElimina
  10. Ana del Guisante: No sé si això pot crear algun tipus d'enveja, però sí, ben cert...la maleta existeix!

    Jo, confirmo per la meva part, l'existencia de "Casa Guisante"...i he de dir, que hi vaig menjar molt bé! I que la seva Princesa, és tan sensible com proclama!

    Carme dixit!

    ResponElimina
  11. Quina sort! A mi també m'ha passat algun cop que en aquestes botigues he fet alguna troballa increible. Això de les partides que es venen per 4 duros... Doncs felicitats, perquè és veu una col·lecció preciosa.
    A mi també m'han agradat molt les maletes, són maquísimes! Petons!!

    ResponElimina
  12. what a find! I will have to spend some time hunting for surprises in the euro shops when I come to spain in july!

    ResponElimina
  13. Lyn: No són maletes viatgeres...només per guardar tresors, d'aquests que es troben quan les conjuncions astrals són propícies!
    Bon cap de setmana Lyn!

    Virgina: Believe it or not, this stores sometimes hidden little treasures such this is!
    I've nothing to teach you! You are the Queen of happy findings!
    :-)

    ResponElimina
  14. Quina il·lusió que fa trobar aquests tresors! Jo fa un parell de setmanes em va passar exactament el mateix! En un cistell d'una botiga on hi venen de tot vaig trobar els contes de "El Viatge d'Anno" a 4 euros. I també em vaig emocionar molt! Total que després d'explicar-li a la botiguera que aquells llibres ja no es trobaven, i que jo en tenia quan era petita, etc, etc... me'ls vaig endur super eufòrica i em vaig passar el dia molt emocionada ensenyant-los a tothom... Deurien pensar que estic una mica tocada del bolet...

    ResponElimina
  15. las cosas bonitas si son inesperadas hacen más ilusión... pero tb hay que tener la mirada adecuada para saber descubrirlas.

    ResponElimina
  16. Marta Cabrol: Un llibre preciós "El viatge d'Anno", el recordo perfectament amb els seus paisatges tan evocadors, i l'Anno muntat a cavall recorrent-los...quin tresor noia! Si encara en queden, avísa'm que en vindré a buscar!!!

    Latacones: ¡Cuanto más inesperadas mejor! Hace tres o cuatro semanas, me encontré en un contenedor de obras, unas baldosas de cemento hidráulico en blanco y gris...me fui con ellas a casa, con tacones y llenándome de polvo, como si hubiese encontrado una reliquia.
    Creo que nada que me hubiese comprado con dinero aquel día, me hubiese hecho más feliz!

    ResponElimina
  17. ¡¡ Qué bonita e interesante compra!!, tampoco podría resistirme a estos libros, muchas gracias por compartir tu ratito de felicidad con estas ilustraciones. petonets y feliz comienzo de semana.

    ResponElimina
  18. Quina troballa!Si estigués per allà seria genial per les meves nenes que els molt difícil des de aquí poder llegir en català. Genial la foto de la maleta i la del preu en pessetes. Petons

    ResponElimina
  19. Mónica: Tuve que contenerme, para no comprar dos ejemplares de cada, ya que pensé, ¡qué regalo tan bonito para hacer! Feliz semana Mónica!

    Olga: Ja miraré a veure si en cara en queden, no sigui que alguna altra admiradora d'Alain Grée s'hagi endut els que quedaven...ja t'ho diré!
    Petonets.

    ResponElimina
  20. ¡Qué bueno! Si los buscas no los encuentras, la mezcla del azar y saber mirar, como buscar setas o algo así. ¡tu maleta va cada día más llena!

    ResponElimina
  21. Teresa: ¡Nunca mejor dicho! Con la conjunción astral adecuada...te caes al pajar y te clavas la aguja! jajajaj

    Besos grandes.

    ResponElimina
  22. Jo també en tinc un parell... i és que a les botigues d'un euro he trobat veritables tresors... un cop em vaig endur tres llibres de la il.lustradora Mercè Llimona, una delícia.

    ResponElimina
  23. moni: Ohhh! La mercè Llimona...m'encanta!
    Val la pena entrar en aquests llocs de tant en tant. Mai se sap, però tinc comprovat que les troballes han de ser fortuites. Quan vaig a trobar tresors, no trobo mai res!!!
    Molts petons!

    ;-)

    ResponElimina
  24. He tornat a la meva infantesa de pet. Els vaig tenir... i no sé on deuen parar. Erem cinc germans, trasllats... gràcies per fer reviure el passat!

    ResponElimina
  25. Galdericch: No ets l'únic, els trasllats acaben amb el passat del menys pintat...jo he perdut fins i tot els títols acadèmics!
    Bé, doncs si en volguéssis recuperar algun, només m'ho has de dir...els vaig comprar tots! ;-)
    Petons!

    ResponElimina
  26. estos libros, en los que lees tanto palabras como imágenes, son tan divertidos!

    ResponElimina
  27. amba: Estoy completamente de acuerdo...yo tuve más de un cuento en mi infancia, con este sistema...debió ser una moda de la época. Qué nostalgia!

    ;-)

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!