Aquest cél.lebre alsacià, capaç de triomfar tant amb els seus dibuixos per nens com amb les il.lustracions eròtiques per adults, és qui signa l'adorable dibuix de l'elefant que suca la cúa al pot de pintura. Aquest autor, inconformista i rebel va publicar diversos llibres infantils, que han estat premiats en diverses ocasions, tot i que els seus llibres inexplicablement, són molt dificils de trobar en alguns països.
Aquest artista políticament compromès amb la seva Alsàcia natal, viu actualment a Irlanda, i ha produït més 30.000 obres durant els darrer 40 anys, encara que actualment només realitza obres per causes benèfiques. Podeu visitar el seu web, aquí.
Tomi Ungerer
Este célebre alsaciano, capaz de triumfar tanto con sus dibujos para niños como con sus ilustraciones eróticas para adultos, es quien firma el adorable dibujo del elefante que moja su cola en el bote de pintura. Este autor, inconformista y rebelde publicó un gran número de libros infantiles, muchos de los cuales fueron premiados. A pesar de ello, en algunos paises, todavía resulta difícil encontrarlos.
Comprometido políticamente con su Alsacia natal, a pesar de vivir en Irlanda en la actualidad, este artista ha realizado más de 30.000 obras a lo largo de los últimos 40 años, aunque actualmente solo realiza obras para causas benéficas. Podeis visitar su web, aquí.
Tomi Ungerer
This alsatian artist , recognized both for his drawings for children as for his illustrations for adults, is who signs the adorable drawing of the elephant that dips its tail in the green paint. This author, is an award winning illustrator and has published over 140 books ranging from his much loved children’s books to his controversial adult work . However, in some countries, his books are still hard to find.
His political engagement has continued to this day in campaigns against Racism and Fascism, for Nuclear disarmament, Ecology and numerous Humanitarian causes. You can visit his website, here.
Los elefantes despiertan ternura, a pesar de su enorme tamaño, y de su capacidad de destrucción; es curioso...
ResponEliminaMe gusta este tesoro de tu maleta. Besos
Una imatge que no té desperdici: veure-la i assomar un somriure a la cara és tot una. Així és comença el dia més a gust. Gràcies!
ResponEliminaAna del Guisante:
ResponEliminaSerá por su capacidad de destrucción que despiertan ternura...mejor estar a buenas con semejante bicho!
Además, me caen bien por tener los pies planos.¡¡No veas de pequeña como odiaba los zapatos ortopédicos!!
Smuáks!
Leblansky: Sí, un no pot evitar somriure al veure-la. Un artista admirable aquest Ungerer, creatiu, rebel...tot un enfant terrible!
ResponEliminaPetons!
El elefante de tu post de Tomy llega con el libro que estoy leyendo ahora sobre unos elefantes, Modoc y Enma :) Buen dia
ResponEliminaMe gusta el detalle de su cola dispuesta a pintar con ese color verde.
Mónica:
ResponEliminaNo había pensado en él como artista....pero ahora que lo dices...
¡pero luego que no se queje si le dicen que pinta como el culo!
Un beso!
:-)))
Que buen blog y estilo tienes...
ResponEliminaFelicitaciones...
Sigue creando que sirves de inspiracion...
Suerte.
M-Lon:
ResponEliminaMuchas gracias por tu amable comentario...
y bienvenido a mi maleta.
Saludos!
;-)
Carme, m'agrada aquest elefant pintor. Me l'emportaria a casa i m'ajudaria a pintar.
ResponEliminaM'encanta Carme sempre ens ensenyes una cara diferent de la il.lustració....m'agradem molt la cromatica grisa que té...molts petonets de sucre...Muak
ResponEliminaEl Tomi Ungerer és un fiera! No para de treballar i sembla que ja té una edat, jo també voldré ser així de gran :)
ResponEliminaPer cert, suposo que coneixeu als pobres elefants que pinten a països com Tailàndia. A mi em fan molta penita, per molt que diguin que no els maltracten.
Aquí us deixo un link http://www.informador.com.mx/entretenimiento/2010/184763/6/elefantes-tailandeses-pintan-para-sobrevivir.htm
Ernesto: Que tendre, oi?
ResponEliminaAra, amb aquesta cueta tan petita, no et garanteixo els resultats! :-))
La Pintoreta: A mi el gris elefant sempre m'ha semblat fabulós! ;p
Petonets dolcets Carol!
Lyn: Jo, si els números no em fallen, n'hi faig 80, d'anys...i quina vitalitat, tu!
Això dels elefants pintors de tailandia, no ho conec...moltes gràcies pel link, ara me'l miro! Pobrets, els animals que els fan treballar a mi també me'n fan molta de pena. Començant pels del zoo, fent d'aparador...no ho puc evitar. Pobrets!
Molts petons Lyn!
Estic amb Leblansky, ha estat veure la foto i somriure tota l'estona.
ResponEliminaA mi també em cauen molt simpàtics i tendres, encara que són grans i grisos, si en veiés algú aniria a abraçar-lo.
Qué ilustración taaan genial la del elefante!!
ResponEliminaY tu blog me encanta, me hago seguidora!!
Me alegro que te guste...
ResponElimina¡pasa y ponte cómoda!
¡Bienvenida!