dijous, 8 d’abril del 2010

Tomi Ungerer

Aquest cél.lebre alsacià, capaç de triomfar tant amb els seus dibuixos per nens  com amb les il.lustracions eròtiques per adults, és qui signa l'adorable dibuix de l'elefant que suca la cúa al pot de pintura. Aquest autor, inconformista i rebel va publicar diversos llibres infantils, que han estat premiats en diverses ocasions, tot i que els seus llibres inexplicablement, són molt dificils de trobar en alguns països.
Aquest artista políticament compromès amb la seva Alsàcia natal, viu actualment a Irlanda, i ha produït més 30.000 obres durant els darrer 40 anys, encara que actualment només realitza obres per causes benèfiques. Podeu visitar el seu web, aquí.

Tomi Ungerer

Este célebre alsaciano, capaz de triumfar tanto con sus dibujos para niños como con sus ilustraciones eróticas para adultos, es quien firma el adorable dibujo del elefante que moja su cola en el bote de pintura. Este autor, inconformista y rebelde publicó un gran número de libros infantiles, muchos de los cuales fueron premiados. A pesar de ello, en algunos paises, todavía resulta difícil encontrarlos.
Comprometido políticamente con su Alsacia natal, a pesar de vivir en Irlanda en la actualidad, este artista ha realizado más de 30.000 obras a lo largo de los últimos 40 años, aunque actualmente solo realiza obras para causas benéficas. Podeis visitar su web, aquí.

Tomi Ungerer

This alsatian artist , recognized both for his drawings for children as for his illustrations for adults, is who signs the adorable drawing of the elephant that dips its tail in the green paint. This author, is an award winning illustrator and has published over 140 books ranging from his much loved children’s books to his controversial adult work . However, in some countries, his books are still hard to find.
 His political engagement has continued to this day in campaigns against Racism and Fascism, for Nuclear disarmament, Ecology and numerous Humanitarian causes. You can visit his website, here.

15 comentaris:

  1. Los elefantes despiertan ternura, a pesar de su enorme tamaño, y de su capacidad de destrucción; es curioso...

    Me gusta este tesoro de tu maleta. Besos

    ResponElimina
  2. Una imatge que no té desperdici: veure-la i assomar un somriure a la cara és tot una. Així és comença el dia més a gust. Gràcies!

    ResponElimina
  3. Ana del Guisante:
    Será por su capacidad de destrucción que despiertan ternura...mejor estar a buenas con semejante bicho!

    Además, me caen bien por tener los pies planos.¡¡No veas de pequeña como odiaba los zapatos ortopédicos!!

    Smuáks!

    ResponElimina
  4. Leblansky: Sí, un no pot evitar somriure al veure-la. Un artista admirable aquest Ungerer, creatiu, rebel...tot un enfant terrible!

    Petons!

    ResponElimina
  5. El elefante de tu post de Tomy llega con el libro que estoy leyendo ahora sobre unos elefantes, Modoc y Enma :) Buen dia
    Me gusta el detalle de su cola dispuesta a pintar con ese color verde.

    ResponElimina
  6. Mónica:
    No había pensado en él como artista....pero ahora que lo dices...
    ¡pero luego que no se queje si le dicen que pinta como el culo!

    Un beso!
    :-)))

    ResponElimina
  7. Que buen blog y estilo tienes...
    Felicitaciones...
    Sigue creando que sirves de inspiracion...

    Suerte.

    ResponElimina
  8. M-Lon:
    Muchas gracias por tu amable comentario...
    y bienvenido a mi maleta.

    Saludos!
    ;-)

    ResponElimina
  9. Carme, m'agrada aquest elefant pintor. Me l'emportaria a casa i m'ajudaria a pintar.

    ResponElimina
  10. M'encanta Carme sempre ens ensenyes una cara diferent de la il.lustració....m'agradem molt la cromatica grisa que té...molts petonets de sucre...Muak

    ResponElimina
  11. El Tomi Ungerer és un fiera! No para de treballar i sembla que ja té una edat, jo també voldré ser així de gran :)
    Per cert, suposo que coneixeu als pobres elefants que pinten a països com Tailàndia. A mi em fan molta penita, per molt que diguin que no els maltracten.
    Aquí us deixo un link http://www.informador.com.mx/entretenimiento/2010/184763/6/elefantes-tailandeses-pintan-para-sobrevivir.htm

    ResponElimina
  12. Ernesto: Que tendre, oi?
    Ara, amb aquesta cueta tan petita, no et garanteixo els resultats! :-))

    La Pintoreta: A mi el gris elefant sempre m'ha semblat fabulós! ;p
    Petonets dolcets Carol!

    Lyn: Jo, si els números no em fallen, n'hi faig 80, d'anys...i quina vitalitat, tu!
    Això dels elefants pintors de tailandia, no ho conec...moltes gràcies pel link, ara me'l miro! Pobrets, els animals que els fan treballar a mi també me'n fan molta de pena. Començant pels del zoo, fent d'aparador...no ho puc evitar. Pobrets!
    Molts petons Lyn!

    ResponElimina
  13. Estic amb Leblansky, ha estat veure la foto i somriure tota l'estona.
    A mi també em cauen molt simpàtics i tendres, encara que són grans i grisos, si en veiés algú aniria a abraçar-lo.

    ResponElimina
  14. Qué ilustración taaan genial la del elefante!!
    Y tu blog me encanta, me hago seguidora!!

    ResponElimina
  15. Me alegro que te guste...
    ¡pasa y ponte cómoda!

    ¡Bienvenida!

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!