dijous, 2 de setembre de 2010

Souvenirs

Tinc la sort de tenir una mare a qui li agrada molt viatjar. D'ella, he après que els millors souvenirs que es poden portar d'altres països, són sovint els més barats.
A vegades fins i tot gratuïts; Envoltoris de disseny curiós, cartells de propaganda, pòsters d'exposicions itinerants, entrades de museus usades, i un llarg etcètera d'insospitats i efímers regals que s'ofereixen sempre, of course, sense embolicar.
Aquest estiu, però, mentre ella preparava la maleta per marxar cap a Estocolm, vaig decidir-me a fer-li un encàrreg.

En un paper li vaig escriure el mot GUSTAVSBERG, i a continuació li vaig mostrar una foto d'un dels dissenys produïts per Gustavsberg i dissenyada per Stig Lindberg als volts del la dècada dels 60, i que em té el cor robat d'un temps ençà.

"Tant me fa"- li vaig demanar -"una tassa, com un saler, com un bol per fer-hi una amanida, però fixa't en aquest disseny i recorda aquest nom. De tornada et pagaré el què et dec."

Ella, (obedient com només les mares saben ser), al cap de deu dies va presentar-se somrient amb un paquet mal embolicat, en plàstic de bombolles. 
L'esperat encàrreg havia arribat per fi.

Van fer falta, diverses passejades per la capital i la col.laboració dels seus inestimables acompanyants, (a qui envio un petó i el meu etern agraïment) que armats de paciència van pentinar Estocolm, fins trobar la ditxosa tassa i el seu platet, en un anticuari local.

Tassa i plat BERSÅ Imatge de huset
Taza y plato BERSÅ

De dins de la tassa, en sortia una capceta. Amb cara de interrogant, vaig obrir-la. Un  fragment de la popular porcellana, curosament polit, feia la funció d'anell. Aquesta va ser, la seva particular aportació...un retallet que no arribava a tassa ni a saler, però amb tota l'essència del disseny suec.

Si és que...ja m'ho havien dit a l'escola: "Mi mamá me ama. Amo a mi mamá".

Imatge de McDonald's.se
Any 2005: Vasets per cafè, d'un sol ús, al McDonalds de Suècia . (Homenatge a Stig Lindberg i als seus dissenys de culte).

Año 2005:Vasitos de cartón desechables, de McDonalds Suecia. (Un brillante homenaje a Stig Lindberg y sus diseños de culto).


Souvenirs

Tengo la suerte de tener una madre viajera. De ella aprendí que los souvenirs más bonitos que se pueden traer de otros países, son a menudo los más económicos. E incluso gratis:
Envoltorios de diseño curioso, carteles de propaganda, pósters de exposiciones itinerantes, entradas de museo usadas y un largo ectcétera de insospechados y efímeros regalos, que se presentan siempre, of course, sin envolver.

El pasado Agosto, sin embargo, mientras preparaba su maleta para partir a Estocolmo, quise hacerle un encargo.

En un papel le escribí la palabra GUSTAVSBERG y a continuación le mostré una foto con una de las piezas de porcelana diseñada por Stig Lindberg en la década de los 60, con la que sueño desde hace un tiempo.

"Tanto me da"- le expliqué- "Que sea una taza, un salero o una ensaladera, pero fíjate en éste diseño y recuerda éste nombre. A la vuelta, te pagaré lo que te deba".

Ella (obediente como solo las madres saben ser) al cabo de diez días, se presentó sonriente con un paquete mal envuelto en plástico de burbujas.
Por fin, el esperado encargo había llegado.
Hicieron falta varios paseos por la capital y la desinteresada colaboración de sus acompañantes (a los que aprovecho para mandar un gran beso y mi agradecimiento, desde aquí), quienes tras peinar la ciudad dieron con la dichosa taza y su platito, en un anticuario local.

La abrí a toda prisa. Dentro de la taza, había una pequeña cajita que destapé con cara de interrogante.
En su interior, un pequeño fragmento de la popular porcelana, cuidadosamente pulido, hacía la función de anillo.
Esta fué su particular aportación...un pedacito, que no era ni un salero ni una taza, pero con toda la esencia del diseño sueco.

Si es que...ya lo decían en la escuela: Mi mamá me ama. Amo a mi mamá.



Souvenirs

I have the luck to have a traveler mum. From her I learned that the most beautiful souvenirs that can be brought from other countries, are often the cheaper. And even free:
Whimsical packagings, exhibition posters, museum or transport tickets and a long etcetera of items that make unexpected and ephemeral gifts, which come always, of course, unwrapped.

Last August, however, while my mum was preparing her suitcase  for her departure to Stockholm, I made her a request.

In a piece of paper I wrote the word GUSTAVSBERG and then showed her a picture of the BERSÅ design by Stig Lindberg in the '60s, of which I dream for a while.

"I don't mind" - I explained to her- "If you bring me a cup, a salt shaker or even a salad bowl, but look at this design and remember this name. On your way back, I'll pay what I owe you."

After ten days, with a smile on her face, she  brought to me, a clumsily package in bubble wrape.
Finally, the commission I had expected for.
It took several walks around the capital and the selfless help of her companions, who after combing the city found the famous cup and it's saucer, in a local antiquarian .

I opened it fast. Inside the cup there were an unexpected small box. A question mark on my face, appeared.
Inside, a small fragment of the popular porcelain, carefully polished, took the role of a ring.
This was her particular contribution ... a small piece, which was neither a cup nor a salt shaker, but had all the essence of this Swedish design.

As I learned on my early years at school: My mom loves me. I love my mom.


(At the last photo, McDonald's cofee cups, a brilliant homage to Stig Lindberg and his iconic designs, at 2005)


19 comentaris:

  1. vaja tresor, ja pots donarli un peto a la teva mami. S'han fet moltes imitacions d'aquest estil.

    ResponElimina
  2. ARISTOFELES: N'hi vaig donar un grapat!
    També en tinc alguna de imitació! A falta del original, em conformava amb el què fós...no tinc remei, ja ho veus!

    ;-)

    ResponElimina
  3. Maleta, no la llogaries per uns quants dies, la teva mare... O la tassa. O a tu mateixa :-P
    Muas

    ResponElimina
  4. ANA PRINCESA DEL GUISANTE: La tassa, la tinc custodiada, per la Rita, que se la mira de reüll, l'anell, el porto posat...mmmm, i la mare, si pots atrapar-la, tú mateixa! No hi ha qui l'aturi...jajaja!

    Però prometo convidar-te a un capuccino amb la meva fabulosa tassa, el dia que vingui's per aquí!

    Petonitos

    ResponElimina
  5. Ohhh no coneixia aquests dissenys i son fantastics, pero per fantàstica aquesta historia tan autèntica......molts petonets per la teva mama....Muak muak

    ResponElimina
  6. LA PINTORETA: Moltes gràcies Carol, no dubtis que els hi faré arribar!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. És xula la tassa, i l'anell ja és massa :)))

    ResponElimina
  8. Quina sort de mare!
    L'anell és preciós , i la tassa, clar
    Petonets

    ResponElimina
  9. LEBLANSKY: La idea que l'anell sortís d'un retallet, d'alguna peça trencada, que en qualsevol casa hauria anat a parar a les escombreries, em té al.lucinada. Això si que és tenir esperit comercial!

    Si és que aquests suecs!

    ResponElimina
  10. OLGA-MESCAPRICESBELGES-: Les mares viatgeres, si els agrada portar souvenirs, són un pou de sorpreses.

    Quan jo tenia 7 anys, dels USA em va portar les primeres palletes articulades, quan aquí ni ens ho imaginavem...quina nostàlgia!

    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Qué bueno tu post. Me encantó tu relato de las mamás viajeras, también yo tengo la suerte de tener una así y aprendo mucho de ella.

    En cuanto a tu taza, entiendo que te haya robado el corazón. Es un diseño precioso y lleno de ternura.

    ResponElimina
  12. LATACONES: Mi madre es experta en regalos curiosos. Y a pesar de mi encargo, todavía fué capaz de sorprenderme.
    Para el próximo viaje, me pido la ensaladera...¡es lo más!

    ¿Sabes de alguien que tenga pensado viajar a Suecia?

    ;-)

    ResponElimina
  13. Carme, tot i que no ve al cas, he pensat que t'interessarà: l'Allau publica avui divendres un post dedicat a l'Ungerer, que val la pena llegir, o més ben dit, veure.

    ResponElimina
  14. A Suècia? a mi m'encantaria... però crec que ara no és un bon moment pel temps que faria. Quin anell més xulo!
    Així que regals "mal embolicats" són els que de vegades fan més il·lusió? Sí, tens tota la raó, pero d'altres vegades l'envoltori també és un regal en si mateix com tu també has dit.
    De souvenirs, a mi m'agraden els imans, imagina't un amb aquest disseny!!!

    ResponElimina
  15. LEBLANSKY: T'agraeixo el "soplo" Leb!
    Hi he donat un cop d'ull, i m'he posat verda d'enveja per no haver-la pogut veure en directe...

    Moltes gràcies i feliç trobada!

    ResponElimina
  16. MELOENVUELVEPARAREGALO: No, no és ben bé això...és que els regals que fa la meva mare, sovint tenen envoltoris, poc ortodoxes. En quant arriba, desfà les maletes i d'allà, sense preparació alguna, van sortint els regals...tal i com han entrat!
    No hi ha sessió d'embolicamenta, ni maquillatge, ni res: a pèl!

    (Això, és degut a les ganes de regalar urgentment, sense més preàmbuls, jajaja!)

    una abraçada!

    ResponElimina
  17. Que bien poder llevar puesto un pedacito del diseño que tanto te gusta, es un regalo genial! Estoy de acuerdo contigo con lo de los souvenirs, yo también guardo de cada viaje tiquets, bolsitas, miles de papelitos y hasta cucharitas de helados.
    Besitos!!

    ResponElimina
  18. Oh, quin anell!! Em fas molta enveja ;)
    I de la tassa ni en parlem... Tens un tresor de mare!
    Petons!

    ResponElimina
  19. MISS MARBLE: Creo que es el souvenir más bonito que me han traido nunca...Cuando pasan los años, son estas pequeñas tonterias las que dan autenticidad al viaje, aunque -como en mi caso- el viaje lo haya hecho otro!
    Bss


    LYN NEWHOUSE: Si al final tinc la sort de poder-hi anar jo, a Suècia, ja t'ho faré saber...estic disposada a emportar-me la col.lecció sencera!

    Una abraçada.

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!