Souvenirs

Tinc la sort de tenir una mare a qui li agrada molt viatjar. D'ella, he après que els millors souvenirs que es poden portar d'altres països, són sovint els més barats.

A vegades fins i tot gratuïts; Envoltoris de disseny curiós, cartells de propaganda, pòsters d'exposicions itinerants, entrades de museus usades, i un llarg etcètera d'insospitats i efímers regals que s'ofereixen sempre, of course, sense embolicar.

Aquest estiu, però, mentre ella preparava la maleta per marxar cap a Estocolm, vaig decidir-me a fer-li un encàrreg.

En un paper li vaig escriure el mot GUSTAVSBERG, i a continuació li vaig mostrar una foto d'un dels dissenys produïts per Gustavsberg i dissenyada per Stig Lindberg als volts del la dècada dels 60, i que em té el cor robat d'un temps ençà.

"Tant me fa"- li vaig demanar -"una tassa, com un saler, com un bol per fer-hi una amanida, però fixa't en aquest disseny i recorda aquest nom. De tornada et pagaré el què et dec."

Ella, (obedient com només les mares saben ser), al cap de deu dies va presentar-se somrient amb un paquet mal embolicat, en plàstic de bombolles. 

L'esperat encàrreg havia arribat per fi.

Van fer falta, diverses passejades per la capital i la col.laboració dels seus inestimables acompanyants, (a qui envio un petó i el meu etern agraïment) que armats de paciència van pentinar Estocolm, fins trobar la ditxosa tassa i el seu platet, en un anticuari local.

Tassa i plat BERSÅ Imatge de huset

Taza y plato BERSÅ

De dins de la tassa, en sortia una capceta. Amb cara de interrogant, vaig obrir-la. Un  fragment de la popular porcellana, curosament polit, feia la funció d'anell. Aquesta va ser, la seva particular aportació...un retallet que no arribava a tassa ni a saler, però amb tota l'essència del disseny suec.

Si és que...ja m'ho havien dit a l'escola: "Mi mamá me ama. Amo a mi mamá".

Imatge de McDonald's.se

Any 2005: Vasets per cafè, d'un sol ús, al McDonalds de Suècia . (Homenatge a Stig Lindberg i als seus dissenys de culte).

Año 2005:Vasitos de cartón desechables, de McDonalds Suecia. (Un brillante homenaje a Stig Lindberg y sus diseños de culto).

Souvenirs

Tengo la suerte de tener una madre viajera. De ella aprendí que los souvenirs más bonitos que se pueden traer de otros países, son a menudo los más económicos. E incluso gratis:

Envoltorios de diseño curioso, carteles de propaganda, pósters de exposiciones itinerantes, entradas de museo usadas y un largo ectcétera de insospechados y efímeros regalos, que se presentan siempre, of course, sin envolver.

El pasado Agosto, sin embargo, mientras preparaba su maleta para partir a Estocolmo, quise hacerle un encargo.

En un papel le escribí la palabra GUSTAVSBERG y a continuación le mostré una foto con una de las piezas de porcelana diseñada por Stig Lindberg en la década de los 60, con la que sueño desde hace un tiempo.

"Tanto me da"- le expliqué- "Que sea una taza, un salero o una ensaladera, pero fíjate en éste diseño y recuerda éste nombre. A la vuelta, te pagaré lo que te deba".

Ella (obediente como solo las madres saben ser) al cabo de diez días, se presentó sonriente con un paquete mal envuelto en plástico de burbujas.

Por fin, el esperado encargo había llegado.

Hicieron falta varios paseos por la capital y la desinteresada colaboración de sus acompañantes (a los que aprovecho para mandar un gran beso y mi agradecimiento, desde aquí), quienes tras peinar la ciudad dieron con la dichosa taza y su platito, en un anticuario local.

La abrí a toda prisa. Dentro de la taza, había una pequeña cajita que destapé con cara de interrogante.

En su interior, un pequeño fragmento de la popular porcelana, cuidadosamente pulido, hacía la función de anillo.

Esta fué su particular aportación...un pedacito, que no era ni un salero ni una taza, pero con toda la esencia del diseño sueco.

Si es que...ya lo decían en la escuela: Mi mamá me ama. Amo a mi mamá.

Souvenirs

I have the luck to have a traveler mum. From her I learned that the most beautiful souvenirs that can be brought from other countries, are often the cheaper. And even free:

Whimsical packagings, exhibition posters, museum or transport tickets and a long etcetera of items that make unexpected and ephemeral gifts, which come always, of course, unwrapped.

Last August, however, while my mum was preparing her suitcase  for her departure to Stockholm, I made her a request.

In a piece of paper I wrote the word GUSTAVSBERG and then showed her a picture of the BERSÅ design by Stig Lindberg in the '60s, of which I dream for a while.

"I don't mind" - I explained to her- "If you bring me a cup, a salt shaker or even a salad bowl, but look at this design and remember this name. On your way back, I'll pay what I owe you."

After ten days, with a smile on her face, she  brought to me, a clumsily package in bubble wrape.

Finally, the commission I had expected for.

It took several walks around the capital and the selfless help of her companions, who after combing the city found the famous cup and it's saucer, in a local antiquarian .

I opened it fast. Inside the cup there were an unexpected small box. A question mark on my face, appeared.

Inside, a small fragment of the popular porcelain, carefully polished, took the role of a ring.

This was her particular contribution ... a small piece, which was neither a cup nor a salt shaker, but had all the essence of this Swedish design.

As I learned on my early years at school: My mom loves me. I love my mom.

(At the last photo, McDonald's cofee cups, a brilliant homage to Stig Lindberg and his iconic designs, at 2005)