Limbo

Imatges de Gamepro i Limbogame.org

I jo que em pensava que això d'estar als llimbs, era més o menys com estar en  la Terra dels distrets, on un pot deixar flotar la ment apaciblement envoltat de núvols blancs, i va i m'adono en aquestes alçades, que, per definició els Llimbs són un lloc de sofriment on les animetes dels nens no-batejats anaven a parar, abans de què l'Església en negués la seva existència.

Per això, quan vaig descobrir aquest joc que va sortir a la venda als Estats Units el passat Juliol, vaig quedar sorpresa pel nom que els seus creadors li havien posat a un dels jocs, més obscurs, negres i inquietant dels últims temps. I a continuació, ho vaig entendre.

Atreta més per l'estètica que per una altra cosa (sóc un desastre jugant amb qualsevol video-joc i a sobre odio els jocs violents), aviso ja desde aquí, que aquest és un joc no apte per a persones molt impressionables, ja que el protagonista, és un nen que intenta salvar-se de tota classe d'obstacles per salvar la pell, amb una al.lucinant estètica més pròpia del cinema negre, que d'un joc.

Una estètica post-nuclear, refinada i molt expressiva, que em va atrapar desde el primer fotograma. No hi ha música, no hi ha texte, minimalisme absolut...a la botiga de videojocs no me'n va saber dir gaire cosa, encara...però aquest joc de la X-box, que ha estat creat per l'estudi danés PlayDead, ja ha estat guardonat amb el premi IGF (Independent Games Festival) en la categoria d'Arts Visuals.
Tot apunta que Dino Patti, un dels creatius responsables d'aquest joc va tenir una infantesa, molt, molt negra, en la que inspirar-se.  O almenys això vaig pensar jo.

Aquí us deixo aquesta perleta. Això sí; Negra.





LIMBO

Y yo que creía que eso de estar en el Limbo, era más o menos, como flotar adormecido por la Tierra de los distraídos, donde las mentes circulan libres y ociosas rodeadas de mullidas nubes, y voy y me entero a estas alturas,  que por definición el Limbo era el lugar de sufrimiento al que las almas de los niños no-bautizados iban a parar, antes de que la Iglesia, negara su existencia. 

Por eso, cuando descubrí la existencia de este juego que salió a la venta en los Estados Unidos el pasado mes de Julio, quedé bastante sorprendida por el nombre que sus responsables creativos quisieron darle a uno de los juegos más oscuros, negros e inquietantes de los últimos tiempos. Y a continuación, lo comprendí.

Atraída más por la estética que por otra cosa, (soy un auténtico desastre jugando a cualquier video-juego y encima odio los juegos violentos), aviso ya desde aquí que éste es un juego no-apto para personas muy impresionables ya que el protagonista, un niño de corta edad, pasa por todo tipo de pruebas diabólicas intentando salvar su pellejito.

La alucinante estética es más propia de una película de cine negro que de un juego pero a mi me ha seducido totalmente, ya desde el primer fotograma. No hay música, no hay texto, minimalismo absoluto. En la tienda de videojuegos no me supieron dar mucha información sobre este Limbo en particular, pero lo que sí sé es que este juego de la X-Box, creado por el estudio danés PlayDead (el nombre ya es bastante explícito) ya ha recibido el Galardón IGF (Independent Games Festival) en la categoría de Artes Visuales.
Todo parece apuntar a que Dino Patti, uno de los responsables creativos de este juego tuvo una infancia muy, muy negra, en la que inspirarse...O al menos eso pensé yo.

Aquí os dejo esta perlita. Eso sí; Negra.