dijous, 22 de desembre del 2011

Pessebres i pessebristes



La Montserrat i jo, ens coneixem gairebé, de tota la vida. La meva amiga, té una curiosa afició: aprofitar les hores que li deixa lliures la seva feina, per modelar les diminutes figures que protagonitzen els seus Pessebres;

Si us pregunteu què més es pot afegir a una de les escenes més representades de la història -des de que el món és món- jo us puc ben assegurar que ella amb la seva visió (particularment detallista) de la vida i l'habilitat d'uns dits molt ben entrenats, ha aconseguit que els seus Naixements expliquin alguna cosa més, al marge de la Gran Història del Nadal...

Són petits missatges, com el que proclama un dels primers Pessebres que vaig veure fet per ella: Un tendre Sant Josep sostenint al Nen Jesús en braços, sota l'atenta mirada de la Verge Maria, en un subtil canvi de papers; Una escena senzilla que no amaga, una discreta declaració de intencions...com dient: Caram! Potser ja seria hora, que algú li donés una mica de protagonisme, a qui representa el paper més difícil d'aquesta història! No?

Els avis, els nens, els pastors i altres protagonistes que s'escapen de les seves mans i la seva imaginació, deixen de ser figures merament decoratives, gràcies a l'ànima amb què ella els ha dotat...I això és, penso, el què destil.la aquest Pessebre que no fa gaire, em va regalar i que tant m'agrada.

Si voleu veure amb més detall, algunes de les seves figures i Naixements, enllaceu aquí per conèixer més sobre aquesta Pessebrista sabadellenca; segur que us encantarà.

Mil gràcies Montserrat!
Pessebre de Montserrat Masagué

PESEBRES Y PESEBRISTAS


Con Montserrat nos conocemos casi, de toda la vida. Mi amiga, tiene una curiosa afición: aprovechar las horas que le deja libres su trabajo, para modelar las diminutas figuras que protagonizan sus Pesebres;

Si os preguntáis qué más se puede añadir a una de las escenas más representadas de la historia -desde que el mundo es mundo- yo os puedo asegurar que ella con su visión (particularmente detallista) de la vida y la habilidad de unos dedos muy bien entrenados, ha conseguido que sus Nacimientos expliquen algo más, al margen de la Gran Historia de la Navidad ...

Son pequeños mensajes, como el que proclama uno de los primeros Belenes que vi, hecho por ella: Un tierno San José, sosteniendo al Niño Jesús en brazos, bajo la atenta mirada de la Virgen María, en un sutil cambio de papeles; Una escena sencilla que no esconde, una discreta declaración de intenciones...como diciendo: ¡Caramba! ya vendría a ser hora que alguien le diera un poco de protagonismo a quién representa el papel más difícil de esta historia! ¿No?

Los abuelos, los niños, los pastores y otros protagonistas que escapan de sus manos y su imaginación, dejan de ser figuras meramente decorativas, gracias al alma con que ella los sabe dotar...Y eso es, creo yo , lo que destila este Belén que no hace mucho, me regaló; Me encanta.

Si queréis ver con más detalle, algunas de sus figuras y Nacimientos, enlazad aquí para conocer más sobre esta Pesebrista Sabadellense, estoy segura que os gustará.

¡Gràcies Montserrat!

dilluns, 19 de desembre del 2011

Hi havia una vegada un Portal...

©Totes les imatges tenen els drets reservats


Estic contentíssima de mostrar avui, el nou disseny que pel web Portaldelabores.com he tingut l'oportunitat de fer;
La parella d'emprenedors que hi ha al darrera d'aquest portal, va decidir-se a renovar la imatge del seu web i van posar tota la confiança en aquesta servidora, per tal de fer el seu desig realitat.
Us puc assegurar que poques coses satisfan tant, com veure créixer la il.lusió de qui t'ha fet l'encarreg en la mateixa proporció, que el projecte va prenent forma; prestant atenció a cada petit detall, deixant-se seduir i mesurant cada pas,  esperant que tot surti perfecte com si d'un vestit fet a mida es tractés.
I simplement, això vaig intentar fer: ells em van saber contagiar el seu entusiasme i jo només els vaig haver d'escoltar.

Us deixo aquí l'enllaç d'aquest magnífic Portal, que ha rebut ja, elogis de tots quatre costats encara que realment el què ratifica el seu èxit, siguin els més de 2.000 visitants que cada dia passen per aquest portal de referència, en el món de les labors i les manualitats; ja sigui per informar-se, entretenir-se o cercar allò que exactament es precisa, entre els seus continguts actualitzats constantment i presentats de la forma més clara i entenedora possible.

I la meva pregunta és: ¿Us agraden les labors o l'Scraapbooking?, ¿tricoteu compulsivament i no sabeu on trobar aquella llana exòtica, que tant necessiteu a la vostra ciutat? o bé ¿us voleu llençar de cap per primera vegada a fer manualitats variades, inexplicablement, després d'haver llegit aquest post?

Doncs llavors, què feu aquí encara? Passeu, si us plau...


ÉRASE UNA VEZ UN PORTAL...


Estoy contentísima de mostraros hoy, el nuevo diseño que para el web Portaldelabores.com he tenido la oportunidad de hacer;
La pareja de emprendedores que hay detrás de este portal, se decidió a renovar la imagen de su web y puso toda la confianza en esta servidora, para convertir su deseo en realidad.
Os puedo asegurar que pocas cosas satisfacen tanto, como ver crecer la ilusión de quien te ha hecho un encargo, a medida que el proyecto empieza a tomar forma; prestando atención a cada pequeño detalle, dejándose seducir y midiendo cada paso, esperando que todo saliera perfecto cómo si de un traje hecho a medida se tratara.

Y eso fué simplemente lo que intenté hacer en éste trabajo, agradecido como pocos: ellos me supieron contagiar su entusiasmo y yo sólo tuve que escuchar sus deseos.

Os dejo 
aquí el enlace de este magnífico portal, que ha recibido ya numerosos elogios a su labor, aunque quizás lo que realmente ratifica su éxito, sean los más de 2.000 visitantes que cada día pasan por éste portal de referencia en el mundo de las labores y las manualidades; ya sea para informarse, entretenerse o encontrar lo que exactamente se precisa entre sus contenidos, actualizados constantemente y presentados de la manera más clara y comprensible posible.

Ahora mi pregunta es: ¿Os gustan las labores o el Scrapbooking?, ¿tricotáis compulsivamente y no sabéis dónde encontrar aquella lana exótica, que tanto necesitáis en vuestra ciudad? o bien ¿habéis decidido de repente de forma inexplicable, tras leer este post, lanzaros a aprender manualidades varias?

Entonces, ¿qué hacéis aquí todavía?...Pasad, por favor...

diumenge, 18 de desembre del 2011

Treball en progrés


Porto uns dies atrafegada, buscant el moment adequat per poder tirar endavant la petita col.lecció de christmas fets a mà, que com tinc costum de fer cada any, reservo per un reduït grup d'amics i familiars.
Aquest any m'ha fet gràcia fer aquest kit de tions de butxaca amb el seu corresponent bastó, que no són aptes per cagar objectes de volum,  però no penseu que per això, siguin menys màgics...
Seria fantàstic poder-ne fer una producció prou gran com per repartir-ne un per cada un de vosaltres, però com que ja veig que això em serà del tot impossible, compartiré almenys les imatges de la meva particular producció.
El temps apreta i la meva feina també...però un petit nombre d'aquests Kits de Nadal, envasats i embolcallats convenientment, ja ha estat enviat i fins i tot sé, que alguns d'ells han arribat al seu destí. Els altres esperen pacientment el moment de ser entregats.



TRABAJO EN PROGRESO


Llevo unos días atareada, buscando el momento adecuado para poder tirar adelante la pequeña colección de christmas hechos a mano, que como tengo costumbre de hacer cada año, reservo para un reducido grupo de amigos y familiares.

Este año me ha hecho gracia hacer este kit de "tions" de bolsillo con su correspondiente bastón, que no son aptos para cagar objetos de volumen, pero no penséis que por ello, sean menos mágicos ...
Sería fantástico poder hacer una producción suficientemente grande como para repartir uno para cada uno de vosotros, pero como ya veo que esto me será del todo imposible, compartiré al menos las imágenes de mi particular producción.

El tiempo aprieta y mi trabajo también...pero algunos de estos Kits de Navidad, envasados ​​y envueltos convenientemente, ya ha sido enviado e incluso sé que algunos de ellos han llegado a su destinoLos otros esperan pacientemente el momento de ser entregados.

dilluns, 12 de desembre del 2011

Adéu Rita

Il.lustració Carme Sala © tots els drets reservats.

Més d'un sabreu ja, que més que una mascota, la nostra gossa Rita, havia adquirit l'estatus de membre de la família i com a tal la tractavem: L'hem cuidat, tant com ella ha cuidat de nosaltres i avui després d'un temps intentant vèncer la seva enfermetat, amb grans dosis de medicaments i afecte, hem tingut que dir-li adéu.
I ja que havia de marxar, no es mereixia menys que un comiat en la companyia de tots quatre...hi ha gossos que ensenyen també, quin és el valor de l'amistat en els moments més difícils.

Sort que això ho puc escriure i no ho he d'explicar en veu alta, perquè la meva ridícula veu, ha decidit que avui no s'entengui res del què dic...segur que demà estaré millor; Només em cal aprendre a superar la seva absència.




ADIOS RITA

Alguno de vosotros sabréis ya, que más que una mascota, nuestra perra Rita, había adquirido el estatus de miembro de la familia y cómo a tal la tratábamos: La hemos cuidado, tanto como ella ha cuidado de nosotros, hasta que hoy, después de un tiempo intentando vencer su enfermedad con grandes dosis de medicinas y cariño, hemos tenido que decirle adiós.

Y ya que tenía que irse, no se merecía menos que una despedida en compañía de su pequeña familia...hay perros que enseñan también, cuál es el valor de la amistad en los momentos más difíciles.

Menos mal que esto lo puedo escribir y no tengo que explicarlo en voz alta, porque mi ridícula voz, ha decidido que hoy no se entienda nada de lo que digo...seguro que mañana estaré mejor; Sólo tengo que aprender a superar su ausencia.



GOOD BYE RITA

Some of you may know that, more than a pet, our dog Rita acquired the status of a member of our family and at this way we've treated her like: We've taken care of her as much as she cared for us, until today when after a long time trying to overcome the disease she was affected, with large doses of medicines aswell of affection, we should have to say goodbye to her, for ever more.
And since we knew, she should go, we though that she deserved to be dismissed in the company of her little family: my husband, my two daughters and me...because, dogs can show people too, which is the value of friendship in the most difficult moments.

I'm happy to be able to write about this, because at this moment my voice decided to sound ridiculous every time I want to talk about...I'm sure that tomorrow I'll feel better, I just only have to learn to overcome her absence.

dimecres, 7 de desembre del 2011

Estimat Ulises


Acabo de saber, que la setmana passada ens va deixar un dels il.lustradors més emblemàtics d'aquest país, l'Ulises Wensell.
En el camp de la il.lustració no són tants els noms que transcendeixen a la memòria popular, cosa que a vegades sí poden fer els dibuixos que ens deixen.
Aquí va, un petit recull de la seva obra...segur que alguna il.lustració seva, us resultarà familiar i un enllaç a una entrevista que li va fer la revista Babar l'any 2005, per si voleu saber una mica més sobre aquest dibuixant.

Bon viatge estimat Ulises.

QUERIDO ULISES
Acabo de saber, que la semana pasada nos dejó para siempre, uno de los ilustradores más emblemáticos de este paísUlises Wensell.

En el campo de la ilustración no son tantos los nombres que trascienden a la memoria popular, sin embargo, en algunos casos quienes sí lo consiguen, son los dibujos que nos dejan
Aquí va una pequeña muestra de su obra... seguro que más de una ilustración suya, os resultará familiar .
Os dejo el enlace a una entrevista que le hizo la revista Babar en el año 2005 por si queréis saber, un poco más de él.

Buen viaje estimado Ulises.


dilluns, 28 de novembre del 2011

Màgia Potàgia!

Il.lustració © Carme Sala

El dia que la Maria Luisa, desde Zer0gluten, em van demanar si volia col.laborar al seu web en una secció molt especial que se li havia ocorregut, no vaig dubtar ni un segon.
I jo, que volia estar a l'alçada i pintar-li alguna cosa a la seva cuina...em vaig posar a rumiar, fins que em va sortir això:
El meu petit homenatge a les mames i papes, que cada dia del món mundial es fiquen a la cuina i fan autèntica màgia sense trampa ni cartró, per donar una alimentació variada, atractiva i equilibrada a la seva família.
Si ja em sembla màgic aconseguir això en condicions favorables, encara em resulta més admirable posar en pràctica la màgia culinària, en aquelles les cases on hi ha un o més membres de la família, amb una intolerància alimentària.
La Maria Luisa, ja fa un temps que des de el seu fabulós web practica la seva particular màgia acompanyant-la de fotografies precioses i receptes suculentes. Si us hi apropeu,  podreu veure la il.lustració completa i moltes receptes i imatges més; Segur que entendreu (els que encara no la conegueu) perquè veient tant de talent, no vaig poder-me negar a col.laborar en la seva iniciativa.

Aprofito l'avinentesa, ara que estic escoltant per la Ràdio l'èxit obtingut en la donació especial que ha tingut  la campanya del Banc dels Aliments a Catalunya, per convidar-vos a col.laborar-hi si no ho heu fet ja.
La donació al carrer ja s'ha acabat però segueix oberta en el seu format online. Una gran cosa, sí senyor!


MAGIA POTAGIA

El día que María Luisa, desde Zer0gluten, me pidió si quería colaborar en su web en la sección que se le acababa de ocurrir, no lo dudé ni un segundo.
Y yo, que quería estar a la altura y pintarle algo chulo en su cocina ... me puse a pensar, hasta que se me ocurrió esto:
Mi pequeño homenaje a las mamás y papás, que cada día del mundo mundial se meten en la cocina para hacer auténtica magia sin trampa ni cartón y consiguen dar una alimentación variada, atractiva y equilibrada a su familia.
Si ya me parece mágico, lograr ésto en condiciones favorables aún me resulta más admirable poner en práctica la magia culinaria en aquellas las casas donde hay uno o más miembros de la familia, con una intolerancia alimentaria.
María Luisa, desde hace ya un tiempo practica su particular magia en un precioso
web acompañándola de fotografías preciosas y recetas suculentas. Si os acercáis, podréis ver la ilustración al completo y muchas recetas e imágenes altamente inspiradoras; Los que todavía no la conozcáis, entenderéis porqué viendo tanto talento, no pude negarme a colaborar en su iniciativa.

Aprovecho la ocasión, justo ahora que estoy escuchando por la Radio el éxito obtenido en la campaña de donación promovida por El
Banco de Alimentos en Cataluña, para invitaros a colaborar si no lo habéis hecho ya.
La donación en los supermercados, ya se ha terminado pero sigue en pie en su formato online. Una gran cosa ¡sí señor!

dilluns, 21 de novembre del 2011

30 formes de matar un Cowboy




Curiós catàleg animat, que reprodueix les 30 principals maneres de matar un cowboy; Perdoneu la violència gratuïta, però m'ha semblat que el recull era prou divertit com per compartir-lo amb vosaltres.
Això sí, si sou extremadament emotius us aconsello que el mireu amb un ull tancat, perquè algunes escenes podrien ferir la vostra sensibilitat...

Després de veure'l he arribat a la conclusió de que, ara ja he sé qui té més vides que un gat: un cowboy!




30  formas de matar un Cowboy

Curioso catálogo animado, que reproduce las 30 principales maneras de matar a un cowboy; Perdonad la violencia gratuita, pero me ha parecido que la recopilación era lo suficientemente divertida como para compartir esta animación con vosotr@s.

Eso sí, si sois extremadamente emocionales os aconsejo que lo veáis sólo con un ojo abierto, porqué algunas escenas podrían herir vuestra sensibilidad...
 
Después de verlo, he llegado a la conclusión de que ahora ya he sé quién tiene más vidas que un gato: ¡un cowboy!

dijous, 3 de novembre del 2011

Libuše Niklová

Lleó, joc inflable. 1964
Mariner, joc inflable. 1963

Elefant, joc inflable. 1975

Gat acordió. 1963




No us podeu imaginar, l' alegria he tingut en descobrir l'obra d'aquesta dissenyadora Txeca, que va ser la responsable de produïr un gran nombre de joguets, entre els anys 1960 i 1975.

La seva visió de grafista la va portar a projectar tota mena de joguets enginyosos de cuidadíssim disseny i un exquisit aspecte decoratiu, doncs tal i com ella mateixa va afirmar, aspirava a cohesionar forma i decoració en cadascún dels seus joguets creats.
Dit en altres paraules: Buscava la manera de fer joguets tan bonics que no fés falta amagar quan els nens deixaven de jugar. Tot un txollo pels nens ganduls!

Els etiquetatges i els embalatges, eren concebuts amb molt d'enginy i no quedaven al marge d'aquesta "obsessió" pel disseny, que abarcava desde el concepte del producte fins la seva presentació, als prestatges de la botiga.
Aquest noció, que ara ens sembla tan actual, ja la va posar en pràctica tot assumint les diferents parts del procés, ella sola ara fa gairebé 50 anys; Una pionera del disseny, amb una visió molt moderna del producte que desenvolupava.

Els joguets de la Sra. Libuse em semblen genials; Un cop desinflats o desmuntats, no ocupen gens d'espai  i al poder-se guardar en qualsevol racó, eviten tenir la casa com si fós una guarderia. Paradògicament, jo els trobo tan bonics que de poder tenir-los per casa, me'n guardaria prou de desar-los al calaix!

Totes les imatges Via http://www.lesartsdecoratifs.fr/


Via Mondoblogo
Via Mondoblogo



Libuše Niklová

No os podéis imaginar, la alegría que he tenido al descubrir la obra de esta diseñadora Checa, que fué la responsable de producir un gran número de juguetes, entre los años 1960 y 1975.

Su visión de grafista la llevó a proyectar todo tipo de juguetes ingeniosos con un cuidadísimo diseño y un exquisito aspecto decorativo, pues tal y como ella misma afirmó, aspiraba a cohesionar forma y decoración en cada uno de sus juguetes creados. 
Dicho en otras palabras: Buscaba la manera de hacer juguetes tan bonitos que no fuese necesario esconderlos después de que los niños dejaran de jugar. Todo un chollo para niños vagos!

Tanto los etiquetados cómo los embalajes, eran concebidos ingeniosamente y no quedaban al margen de esta "obsesión" por el diseño, que abarcaba desde el concepto del producto hasta su presentación, los estantes de la tienda. Esta noción, que ahora nos parece tan actual, ya la puso en práctica asumiendo las diferentes partes del proceso, ella sola hace casi 50 años; Una pionera del diseño, con una visión muy moderna del producto que desarrollaba.

Los juguetes de la Sra. Libuse me parecen geniales; Una vez desinflados o desmontados, no ocupan nada de espacio y al poderse guardar en qualquier sitio, evitan tener la casa como si fuese una guardería.

Paradójicamente, yo los encuentro tan bonitos que de poder tenerlos en casa ¡lo último que haría, sería guardarlos en el cajón!



dilluns, 31 d’octubre del 2011

Viva Calaca





Fa gairebé un any que el vaig trobar...i m'he esperat fins avui per penjar-lo;

Una perleta per cel.lebrar el Dia de tots Sants o Día de Muertos com li diuen a Mèxic, que començarà d'aquí a unes hores, a la ratlla de la mitjanit.

Aquesta genial animació feta per Ritxi Ostáriz (l'any 2008),  amb calaveres, esquelets i coreogràfies vàries que acompanyen la música canyera de Voltaire, em va semblar tota una troballa;
Us deixo l'enllaç a la pàgina de Viva Calaca, per si voleu veure, la versió del 2010 que el seu creador va fer a continuació d'aquesta.

Està clar que a Mèxic, el Día de Muertos, té molt més color que aquí o sigui que el curtmetratge, no me'l penso pas guardar només per a mi.

¡Que ruli, i que viva México!


VIVA CALACA

Hace casi un año que lo descubrí...y me he esperado hasta hoy para colgarlo;

Una perlita para celebrar el día de Todos los Santos, o el Día de Muertos como lo llaman en México que comenzará en unas horas, al filo de la medianoche.

Esta genial animación hecha por Ritxi Ostáriz (el año 2008), con calaveritas, esqueletos y coreografías varias que acompañan la música de Voltaire, me pareció digna de ser compartida;
Os dejo el enlace a la página de Viva Calaca, por si queréis ver la versión del 2010 que su creador hizo cómo una segunda parte de éste primer capítulo.

Está claro que en México el Día de Muertos tiene más colorido que aquí o sea que el cortometraje no me lo pienso guardar sólo para mi.

O sea, que rule y ¡Viva México!


dijous, 27 d’octubre del 2011

Micro Loup



Avui us deixo aquesta peculiar historia protagonitzada per un Micro llop; Espero que us agradi la capacitat de síntesi del seu creador; menys és més, diuen :-)

Donació virtual de'n Girbén;
Gràcies Jordi!


MICRO LOUP

Hoy os dejo esta peculiar historia protagonizada por un micro-lobo; espero que os guste la capacidad de síntesis de su creador; menos es más, dicen :-)

Donación virtual de Girbén;
¡Gracias Jordi!


dilluns, 24 d’octubre del 2011

Après le Festin

Imatge extreta del curtmetratge de Spike Jonze: Mourir Auprès de Toi




Amb el record encara ben fresc del darrer festí que en honor a Sant Galderich un quants companys blocaires i acompanyants (cada cop menys virtuals) ens vem oferir, començo el dilluns amb la sensació d'haver passat una jornada estupenda, en la que els amfitrions van aconseguir que ens sentíssim un cop més, com a casa nostra.
No us enganyeu: no és l'aire de Dosrius, ni tampoc crec que les forces tel.lúriques en siguin les responsables; Hi ha, qui sosté que la protecció del Sant patró a qui dedicàvem la festa, és la causant que tot sortís tan rodó. I no seré pas jo qui digui que no, però...
 
quan en Misteral aquest matí m'ha enviat aquesta animació, hem acordat penjar-la aquí i dedicar-la als fabulosos amfitrions (i això sí que és empíricament demostrable) que van fer que un cop més tot sortís perfecte.

Va per vosaltres Leb i Carme J, espero que us agradi ;-)





APRÈS LE FESTIN


Con el recuerdo aún fresco del último festín que nos ofrecimos en honor a Sant Galderich, unos cuantos bloggeros y acompañantes (cada vez menos virtuales) empiezo el lunes con la sensación de haber pasado una jornada estupenda, en la que los anfitriones consiguieron que nos sintieramos una vez más cómo en casa.
No nos engañemos: no es el aire de Dosrius, ni tampoco creo que fuesen las fuerzas telúricas las responsables del éxito. Hay quién sostiene, que la protección del Santo Patrón a quién dedicábamos la fiesta fué la causante de que todo saliese redondo. Y no seré yo quién les lleve la contraria, pero...

cuando Misteral de buena mañana, me ha enviado este cortometraje animado,  hemos acordado inmediatamente ponerlo aquí, para dedicárselo a los fabulosos anfitriones que hicieron posible (y esto sí que es seguro) que todo saliera perfecto. 

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Es busca

Póster del Festival d'enguany, signat per América Sánchez

El 24 Festival de Blues que se cel.lebra a Cerdanyola del Vallès, té enguany un póster signat per l'artista argentí Amèrica Sánchez, que ja ha activat totes les meves alertes, per tal d'aconseguir-lo. 
A més d'una temptadora programació musical en motiu del Festival, s'ha presentat una mostra al MAC (Museu d'Art de Cerdanyola) on es recullen, el dibuix original i els esbossos del disseny del preuat cartell; tinc previst aterrar en breu a la citada exposició, per emportar-me'n totes les mostres gràfiques que trobi.

Podeu consultar aquí tota la informació, relacionada amb aquest Festival.

SE BUSCA

El 24 Festival de Blues que se celebra en Cerdanyola del Vallès, tiene este año un póster firmado por el artista argentino América Sánchez, que ya ha activado todas mis alertas, para conseguirlo.

Además de una tentadora programación musical, se presenta una muestra en el MAC (Museo de Arte de Cerdanyola) en la que se recogen, tanto el dibujo original cómo los bocetos del diseño del preciado cartel; tengo previsto aterrizar en breve a la citada exposición con la esperanza de recojer tantas muestras gráficas como pueda.

Podéis consultar aquí toda la información, relacionada con este Festival.


dimarts, 11 d’octubre del 2011

Estirant el fil...





Troballa  amb sorpresa...només calia estirar del fil.
Imatge Via LasTejeymaneje

Imatge Via Sally Edelstein

En una de les meves darreres excursions gràfico-arqueològiques per la web, vaig tenir la sensació d'haver-me topat amb un petit tresor, quan en una botiga d'Etsy vaig trobar un curiós pin publicitari de la marca de llanes, Vasa Nomotta.
No coneixia la marca, però el disseny d'aquest pin va ser més que suficient per obrir-me la gana i despertar la meva curiositat, per la seva imatge de manera que em vaig capbussar al Google, disposada a trobar milers de resultats  i imatges que satisféssin les meves ànsies;

Per sorpresa meva, la cerca no va tenir milers de respostes, ni tampoc centenars...però em va alegrar descobrir que al bloc de LasTejeymaneje ja hi van penjar fa temps, una petita col.lecció d'anuncis publicitaris de Nomotta Yarns que em va confirmar que seguir estirant del fil (i mai millor dit), potser sí que valia la pena.
Així que vaig continuar la meva cerca a Flickr, on em vaig topar amb la versió publicitària de la mare i la filla  en tonalitats rosa, en un anunci datat de l'any 1954...la Sally, propietària de la imatge que aquí veieu, va resultar ser una amable col.leccionista d'anuncis publicitaris d'aquella època que desde Nova York va respondre al meu correu autoritzant-me a compartir l'arxiu al meu bloc.
Imagino, que tot plegat deu semblar una mica rocambolesc, però a estonetes lliures jo ja he satisfet part de la meva ànsia: ara, tinc un valuosíssim pin de menys de 4 dòlars comprat a l'altra punta de món, he descobert que ben aprop meu hi ha amants incondicionals de les madeixes que ja es delien pels seus anuncis vistosos molt abans que jo i he afegit una nova coneguda virtual de Nova York a la llista, amb qui comparteixo l'amor pels anuncis d'una altra època.
I així, sense tenir ni idea de teixir, me'n adono que amb la meva curiositat he contribuït a teixir xarxes noves al ciberespai o vés a saber, potser només a enredar-les una miqueta més...

Però jo ja he dit, que he satisfet només una part de la meva ànsia...el pin va resultar ser minúscul, i les troballes, només virtuals; I com que jo desitjava una cosa amb una mica més de substància, davant la impossibilitat de trobar, no vaig tenir més remei que inventar, tot despertant la meva faceta de falsificadora de poca monta.
Ara m'en adono, que potser ja ha arribat l'hora de sortir a estirar les cames i deixar que em toqui l'aire. Ja m'ho diuen a casa que passo massa hores davant del ordinador :-)


Fotografies Misteral. Tots els drets reservats.


Tirando del hilo...


En una de mis recientes excursiones gráfico-arqueológicas por la web, tuve la sensación de haberme topado con un pequeño tesoro, cuando en una tienda de Etsy encontré este curioso pin publicitario de la marca de lanas, Vasa Nomotta.

No conocía la marca, pero el diseño de este pin fue más que suficiente para abrirme el apetito y despertar mi curiosidad por su imágen de manera que me zambullí en Google, dispuesta a encontrar miles de resultados e imágenes con las que que satisfacer mis ansias;
Para mi sorpresa, la búsqueda no obtuvo miles de respuestas, ni apenas cientos...pero me alegró descubrir que en el blog de mis queridas Tejeymaneje ya dedicaron hace tiempo, alguna que otra entrada a la pequeña colección de anuncios publicitarios de Nomotta Yarn,  que me acabó de confirmar que seguir tirando del hilo (y nunca mejor dicho), valía la pena.

Así que continué mi búsqueda en Flickr, donde me topé con la versión publicitaria de la madre y la hija en tonalidades rosa, en un anuncio fechado el año 1954...Sally, la propietaria de la imágen que aquí véis, resultó ser una amable coleccionista de anuncios publicitarios de aquella época que desde Nueva York respondió a mi correo autorizándome a compartir su archivo en mi blog.

Imagino que todo esto, os parecerá un poco rocambolesco, pero a ratitos libres yo ya he satisfecho una parte de mi ansia: ahora, tengo un valiosísimo pin de menos de 4 dólares comprado en la otra punta del mundo, he descubierto que muy cerca mi hay amantes incondicionales de las madejas que ya se emocionaban con sus anuncios vistosos mucho antes que yo y he añadido a la lista otra conocida virtual, con quién comparto el amor por los anuncios de otra época, desde Nueva York.
Y así es como, sin tener ni idea de tejer descubro que con mi curiosidad he contribuido a estrechar y crear nuevas redes en el ciberespacio o quién sabe, puede que sólo a enredarlas...

Pero yo ya he dicho, que he satisfecho sólo una parte de mis ansias...el pin resultó ser minúsculo, y los hallazgos, sólo virtuales; y cómo yo deseaba algo con un poco más de sustancia, ante la imposibilidad de encontrar  no tuve más remedio que inventar, despertando así mi faceta de falsificadora de poca monta.
Ahora me doy cuenta, que tal vez ya ha llegado la hora de salir a estirar las piernas y dejar que me toque el aire. No, si al final van a tener razón en casa con aquello de que paso demasiadas horas delante del ordenador :-)

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Bellprat 2011

Moment de glòria per a nosaltres. Roser ets un sol!
Roser Capdevila i companyia. Fotografies ©Alfons Orriols
No massa vegades es té l'oportunitat, d'estar molt aprop d'algú a qui admires; I a vegades aquesta oportunitat passa tan ràpid, que un no sap molt bé com reaccionar: jo, encara que no ho sembli, no sé demanar autògrafs ni expressar verbalment la meva admiració cap algú; per molt que me'n mori de ganes.

Ahir diumenge però, en motiu de la 3ª edició de la Vila del Llibre, vem tenir la sort de coincidir una estona llarga amb la Roser Capdevila a la taula on els autors convidats signàvem llibres; com que la taula era petita i la cúa d'admiradors d'aquesta artistassa semblava infinita,  vem poder gaudir una bona estona de la seva proximitat física, per quedar-nos embadalides veient-la signar el què a mi, em van semblar milers de llibres i llibrets que ella ha anat il.lustrant al llarg de la seva carrera, als seus nombrosos fans pels qui va tenir paraules amables i divertides, a més de dibuixos genials.

Les darreres, vem ser l'Ana i jo; que vem poder esperar fins el final per tenir una breu xerrada amb ella; Unes quantes dedicatòries més tard ja puc dir que és la persona senzilla, divertida i propera que un s'espera trobar. I fins i tot una mica més.

Va marxar de la Vila del llibre de Bellprat, (que per cert us recomano entusiàsticament), amb el nostre llibre sota el braç; creieu que podíem demanar res més?


Bellprat 2011


No muchas veces se tiene la oportunidad, de estar muy cerca de alguien a quién admiras. Y a veces ésta oportunidad pasa tan rápido que uno no sabe muy bien cómo reaccionar: yo, aunque no lo parezca, no sé pedir autógrafos ni expresar verbalmente mi admiración hacia alguien, por mucho que me muera de ganas de hacerlo.

Sin embargo ayer Domingo, fuímos invitadas a la 3 ª edición de la Vila del Llibre de Bellprat, dónde tuvimos la suerte de coincidir un largo rato con Roser Capdevila, compartiendo la mesa en la que los autores invitados, dedicábamos los libros. Aprovechando que el espacio era reducido y la cola de admiradores de esta artista parecía infinita, pudimos disfrutar un buen rato de su proximidad física, viéndola firmar lo que a mí  me parecieron miles de libros y libritos que ella ha ido ilustrando a lo largo de su carrera, a sus numerosos fans para los que tuvo palabras amables y divertidas, además de dibujos geniales.

Las últimas, fuímos Ana y yo, que pudimos esperar hasta el final para tener una breve charla con ella; Unas cuantas dedicatorias más tarde ya puedo decir que es la persona sencilla, divertida y cercana que uno se espera encontrar. E incluso un poco más.

Se marchó de la Vila del llibre de Bellprat, (que por cierto os recomiendo entusiásticamente), con nuestro libro bajo el brazo; ¿creéis que podíamos desear algo más?

dilluns, 26 de setembre del 2011

25!

Il.lustració Carme Sala. Tots els drets reservats.


No heu pensat mai, que això del matrimoni, podria comparar-se ben bé a una excursió?

Una excursió, que en funció de la perícia i voluntat dels seus participants, pot anar desde una breu passejada a una travessa continental de llarg recorregut.
Fixeu-vos bé: a més de voluntat de fer camí, els factors externs i la preparació dels seus components són essencials per acabar algunes etapes amb èxit;
Fa poc, una parella molt propera a mi, va cel.lebrar l'arribada a una etapa, a la que només hi arriben els excursionistes més bregats: La dels 25.

Aquesta ja és una etapa de categoria, a la que molts passejants aspirem a arribar encara, amb el somriure posat, i sense haver de desinfectar-se massa esgarrintxades, que ja sabreu, que el camí és plè de verdisses i ortigues, que cal aprendre a sortejar.

Metàfores apart, resulta que el Jordi (component masculí del equip que avui m'ocupa) fa molt de temps, va descobrir l'encant de l'excursionisme,  els mapes i els bolets; convençut que la felicitat del ésser humà no habita a les grans ciutats, sinó en algún lloc enmig de pics escarpats  i prats verds,  i que es manifesta visiblement en forma de bolet a la tardor (especialment a través de l'espècie "trompeta de la mort").
La Cristina, (component femenina del equip) sospitant que, la del seu company no era una afició passatgera, aviat va decidir acompanyar-lo, per solanes i obagues tot escoltant pacientment les rutes que ell amb antel.lació prepara.

Així, amb metòdica determinació, voluntat i paciència, s'han trobat tots dos a dalt d'un cim força alt, han clavat llur bandera i ara es disposen a seure una estona per recuperar l'alè després de la llarga caminada.
Encara no sé ben bé com, la Cristina, a darrera uns matolls ha aconseguit treure's la roba d'excursionista i posar-se així de maca i per si fós poc, intueixo que a la cantimplora no hi portava aigua...però no m'estranya, coronar un cim com aquest bé val un brindis de cava!

Felicitats parella!



25!

No habéis pensado nunca, que esto del matrimonio, ¿podría compararse perfectamente con una excursión?

Una excursión, que en función de la pericia y voluntad de sus participantes, puede ir desde un breve paseo a una travesía continental de largo recorrido.
Fijáos bien: además de voluntad de hacer camino, los factores externos y la preparación de sus componentes son esenciales para terminar algunas etapas con éxito;
Hace bien poco, una pareja muy cercana a mí, celebró la llegada a una etapa, a la que sólo llegan los excursionistas más experimentados: La de los 25.

Ésta, ya es una etapa de categoría, a la que muchos paseantes aspiramos a llegar todavía, con la sonrisa en la cara, sin tener que desinfectarnos demasiados arañazos, que ya sabemos que el camino, está lleno de zarzas y ortigas que hay que aprender a sortear.

Metáforas aparte, resulta que Jordi (componente masculino del equipo que hoy me ocupa) hace algún tiempo, descubrió el encanto del excursionismo, los mapas y las setas, convencido de que la felicidad del ser humano no habita en las grandes ciudades, sinó en algún lugar entre picos escarpados y prados verdes, y que se manifiesta visiblemente en forma de hongo en otoño (especialmente a través de la especie "trompeta de la muerte").

Cristina, (componente femenina del equipo) sospechando que la de su compañero no era una afición pasajera, pronto decidió acompañarlo, escuchando pacientemente las rutas que él con antelación prepara.
Así, con metódica determinación, voluntad y paciencia, se han encontrado ambos en lo alto de una cima bastante alta, han decidido clavar su bandera y ahora se disponen a sentarse un rato para recuperar el aliento tras la larga caminata.

Todavía no sé muy bien cómo, Cristina, tras unos matorrales ha logrado quitarse la ropa de excursionista y ponerse así de guapa y por si esto fuera poco, intuyo que en la cantimplora no llevaba agua...pero no me extraña, coronar una cima como ésta bien vale un brindis con cava!

¡Felicidades pareja!