dilluns, 24 de maig del 2010

Catàleg Jorba


Us imagineu que els catàlegs que tots els comerços actualment ens envien a casa fóssin dibuixats? Doncs, això passava no fa pas tant...i aquest és l'encàrrec que un bon dia (1930-1940) va rebre Encarnació Xarpell, quan els Magatzems Jorba van requerir-la per il.lustrar aquests díptics publicitaris, on es describien objectes tan dispars com americanes de semi-llana, barrets de palla, maillots de cotó o galledes de llauna per la platja.

L'Encarnació, i ho dic amb molt d'orgull, era la meva àvia materna i va dedicar-se professionalment al dibuix i al retoc fotogràfic (quan el Photoshop només era un somni inimaginable) durant molts anys de la seva vida.

Va contraure matrimoni amb el Fotògraf Villaplana, així que debien ser una parella perfecta. Aquest catàleg, que ha arribat tants anys després a les meves mans, és el retrat d'una época en què tot anava més lent, i els catàlegs havien de fer-se dibuixats perquè la fotografia encara anava en bolquers.


CATÁLOGO JORBA

¿Os imaginais que todos los catálogos publicitarios que nos llegan a casa estuviesen enteramente ilustrados en lugar de mostrar sus productos con fotografías?
Ésto ocurría no hace tanto...y este fué el encargo que un buen día (entre 1930-1940) recibió Encarnación Xarpell, cuando los Almacenes Jorba  solicitaron sus servicios para ilustrar estos dípticos publicitarios donde se anunciaban productos tan dispares como americanas en semi-lana, sombreros de paja, maillots de algodón o cubos de latón para la playa.

Encarnación, y esto lo digo con mucho orgullo, era mi abuela materna y se dedicó profesionalmente al dibujo y al retoque fotográfico (cuando el Photoshop no era ni siquiera un sueño imaginable) durante muchos años de su vida.
Contrajo matrimonio con el fotógrafo Villaplana, así que debían ser una pareja perfecta. Éste catálogo que ha llegado algunos años después a mis manos, es el retrato de una época en que todo iba mucho más lento y donde los catálogos tenían que ilustrarse a mano, dado que la fotografía todavía andaba en pañales.


Jorba's Catalogue

Can you imagine that all the catalogs that we currently receive at home would be drawn? well, this happenned not so much time ago...this was the assignment that one day (around 1940)  Encarnació Xarpell received when Jorba Department Store asked her to illustrate these brochures where many unlike products were shown.
Encarnació, (I'm very proud to tell), was my grandmother and she worked as a professional illustrator. She also touched up photographic portraits when Photoshop was only a dream, for many years yo come.
She got married to Villaplana Photographer, so they were a perfect couple. This brochure that has reached my hands is the reflection of a time when everything went slower and  Photography was just emerging.

17 comentaris:

  1. Ohhhh Carme quina historia més maca, quines ilustraciosn tan maques feia la teva avia...es tot un record....molt petonets de colors..Muak

    ResponElimina
  2. ja saps que sóc una fan de totes les dibuixants de la teva família, i dels fotògrafs :-)) . I tal com et vaig dir en el seu dia "de casta le viene al galgo" ... quina genètica més afortunada.

    ResponElimina
  3. Ah, doncs jo vull que tornin els catàlegs dibuixats! Encara que, pensant-ho bé, seria un risc. l'Encarnació Xarpell ho va fer genial, però ves a saber amb què ens podriem trobar ara!

    ResponElimina
  4. Ohhh, me ha gustado conocer la historia de tu abuela, estarás orgullosa, además también tienes mucho de ella, no? Felicidades por ser parte de esta entrañable historia y los catálogos que estoy viendo. Un abrazo y feliz martes.

    ResponElimina
  5. La Pintoreta: Sí, ja ho veus. N'estic molt orgullosa de l'Encarnació...i m'agrada presumir de iaia artista...
    Petonets!

    Ana del Guisante: No sabré mai si la genètica afecta a les dots artístiques, però això de tenir avantpassats artistes inspira, segur! Sempre vaig tenir estris per dibuixar al meu voltant (la meva mare també pinta i dibuixa) i mai...MAI em va renyar per dibuixar a les parets!!!
    Gràcies, mil gràcies!

    Leblansky: Seria una passada que tornéssim a les il.lustracions! Hi hauria feina per donar i per vendre, i els dibuixants seriem vistos com els nous publicistes de l'era actual. Em faria riquíssima i em compraria un apartament a Cadaqués!
    Bé, potser no tant, oi?
    Però seria divertit...això segur!
    :-)

    Mónica: Me gusta presumir. Disculpa mi vanidad pero es que me encanta tener una abuela artista. Para mi, es una celebridad, por tener un oficio tan especializado en una época en que, solo los hombres podían tener una profesión.
    Un abrazo y feliz martes!

    ResponElimina
  6. ah, pues a mí me encantaría que volvieran a existir los catálogos dibujados... qué fuente de inspiración... y de trabajo!

    ResponElimina
  7. Carme!
    aquests catàlegs i la història que hi ha al darrera és molt valuosa!

    ResponElimina
  8. Un catàleg preciós. Els dibuixos m'han encantat. Amb una àvia com la teva va venir el gust pel dibuix.
    Una abraçada. :)

    ResponElimina
  9. Ernesto: No vaig tenir la sort de conèixer-la, però sempre l'he admirada molt, per tenir una professió, en l'època on les dones només podien ser mares o mestresses de casa. Una dona excepcional.

    Petonets.
    :-)

    ResponElimina
  10. Oh qué bonito! La verdad es que a mí me gustaría que los catálogos continuaran así, puede que se viera menos la ropa pero serían mucho más bonitos (y habla una coleccionista de catálogos).
    Un besito!

    ResponElimina
  11. Stel.la: Sí, m'agrada molt presumir de iaia...
    una forta abraçada!
    ;-)

    Latacones: Eso digo yo! Incluso puede que entonces los dibujantes estuvieran tan buscados, que debieran venir de otros paises, para trabajar haciendo catálogos...Nos forraríamos!
    ...
    A mi también me gusta soñar...
    ;-)

    Miss Marble: Disfruto, como una niña cada vez que llega un catálogo nuevo a casa. Yo también los colecciono, ya veo que no soy la única!

    Besitos
    :->

    ResponElimina
  12. es la primera vez k visito tu blog y esta genial!!
    bonito diseño tambien!
    pasate por el mio si kieres, te espero en
    http://sweetsyte.blogspot.com/
    bss!

    ResponElimina
  13. Tere: Me alegro mucho de que te guste mi rinconcito...bienvenida!
    =^.^=

    ResponElimina
  14. Quina història Carme i quin orgull de iaia!

    et contesto al tema pintures..., depen de la decoració...Mira't bruguer p.ejemplo, tienen la colección alaska que son claritos.(no tinc comissió, eh?jeje), però tenen coleccions de blancs i tons clarets macos i es poden veure per internet.
    Ja m'explicaràs!
    petonets

    ResponElimina
  15. Olga: Moltes gràcies! Pel compliment i també pel consell!
    És que a casa som súper tiquis-miquis, no només jo sola...i tothom vol dir la seva!

    Ja t'explicaré com acaba la història, però espero no quedar-me....en blanc...
    ;-p

    Petonets.

    ResponElimina
  16. Una delícia el catàleg... i venint de la teva àvia encara me l'he mirat amb més carinyo :)
    Quina gràcia m'ha fet que els teus avis fossin una parella perfecta: una dibuixant i un fotògraf!!!! he, he, he... Creus en el destí?
    De veritat que podies dibuixar a les parets? Ara hi ha pintures d'aquestes de pissarra però abans... quina sort!
    Un petonàs,

    ResponElimina
  17. meloenvuelvepararegalo: Sí, sóc l'afortunada filla d'una mare que em deixava pintar a la pared del costat del meu llit (no valia qualsevol pared, eh?), però quan em venia a donar el petò de bona nit, ens entreteniem a mirar els últims dibuixos que havia fet...
    A casa, la decoració, no era prioritat, però els meus garabats, sí!
    A ella, li puc agraïr, que avui sigui dibuixant.

    Moltes gràcies per mirar-te els dibuixos amb tan carinyo...jo, els admiro molt.

    Bon cap de setmana, guapa!
    Petons.

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!