Operación Bikini

Aquestes dues paraules, que van florir fa un parell de dies al blog de la senyora Guisante, resumeixen la manera, com una bona part de la població femenina d'aquest país, decideix adaptar el seu mode de vida, per encarar l'arribada de la calor i amb ella la imparable reducció de peces de roba amb què tapem el cos. I jo, entre elles.

Això no és nou. Moltes décades abans d'aquesta, la preocupació per mantenir la figura, no era només patrimoni de les classes altes. A la decada dels 50, aquesta preparadora d'estrelles de Hollywood, anomenada Anita Colby, va decidir que qualsevol pedra podia polir-se fins a convertir-se en diamant només posant en pràctica tota una série de consells, descrits amb gran detall en el llibre TU BELLEZA editat a Espanya el 1954, després de l'éxit (imagino) que debia tenir a les Amériques, en aquella època.

Anita, potser sense saber-ho, va descobrir un filó d'or. La seva professió, avui dia, encara és una de les més lucratives que existeixen, i la nostra cultura, segueix insistint en què tots (no només les dones) siguem com més guapos, millor.

La lletjor, està desapareixent del nostre entorn. Millor dit encara, ser lleig és un tabú. Cada vegada, som més alts, més macos, i més prims. Heu vist, sinó, per presentar un telenotícies, quin cànon de bellesa s'ha de tenir? No n'hi ha prou en tenir una carrera en Ciències de la Informació, i un bon currículum. També s'ha d'estar dins el 90-60-90, i haver portat ortòdoncia durant almenys un parell d'anys.

Dins d'aquesta epidèmia d'estètica utòpica, algú se li va ocórrer un bon dia, considerar per exemple que la "pell de taronja" era un defecte que es podia combatre. Davant d'aquest "enemic", la indústria es va afanyar a omplir el mercat de tota classe d'aparells i locions per vèncer-la, sense explicar que l'orígen d'aquest "mal" es troba dins els propis canvis hormonals femenins, i que per tant forma part de la naturalesa de la dona. Casualment també es van oblidar  de puntualitzar, que més que véncer, el què pot fer, és atenuar-se i prou. Com a molt...

Obro parèntesi per aclarir que, queden fora d'aquestes consideracions, els professionals que gràcies als seus coneixements en nutrició, poden fer del nostre cos un millor aliat, i reconduïr la nostra conducta alimentària per estar més sans. Si per alguna casualitat necessitéssiu algún d'aquests professionals, jo us en puc recomanar una, de tota confiança, que us ajudarà a combatre els mals hàbits sabiament - Lady Guisante, un petó!-

En el llibre d'Anita Colby, no en parla de la celulitis (no s'havia inventat, encara) però sí, de com tenir un posat graciós, saber pentinar-se, o modelar el cos per apropar-se al cànon estètic de l'època daurada de Hollywood. Les il.lustracions, són de la mateixa autora i són molt més fresques que alguns dels arguments que il.lustren, tot i que cal entendre l'època en què va ser escrit el llibre. 

A, Tu belleza, l'Anita, ja recomanava llegir ,tenir conversa i opinió, advertint a les seves lectores del perill de convertir-se en figuretes de porcel.lana per decorar i prou, anticipant un paper lleugerament protagonista de la dona en la societat dels 50. 

Mig segle més tard, una estranya forma d'estètica pretén envaïr les nostres vides, i la vellesa amb V és considerada un defecte. Els seus signes externs són molt sovint extirpats amb caràcter d'urgència, omplint els carrers de les capitals d'àvies "planxades", sense expressió, i de llavis abotifarrats...buf! quina millora, no?

Davant d'aquesta espiral d'estètica que amenaça en homogeneitzar-nos a totes, proposo dues opcions: O bé ens plantejem un retorn a la moda d'altres temps amb banyadors púdics que no obliguen a depilar-se a la "brasilera" i que deixen respirar lliurement sense haver de dissimular plecs; O tirem pel dret, curem els nostres complexes i ens convertim al nudisme més radical.

Imatge extreta de la pàgina de maillots de bany del catàleg dels magatzems Jorba de Manresa (pels volts de 1930). Dibuixos d'Encarnació Xarpell Villaplana la meva dibuixant preferida, de tots els temps....

Estas dos palabras, que florecieron hace un par de dias en el blog de la señora Guisante, resumen la manera como buena parte de la población femenina de este país, decide adaptar su modo de vida para afrontar la llegada del calor y con él la imparable reducción de las prendas con que nos cubrimos el cuerpo. Yo, entre ellas.

No hay nada nuevo en ello. Muchas décadas atrás, la preocupación por mantener la figura no era patrimonio exclusivo de las clases altas. Sobre la década de los 50, ésta preparadora de estrellas de Hollywood, llamada Anita Colby, decidió que cualquier piedra podía pulirse hasta convertirla en diamante, sólo con poner en práctica toda una serie de consejos descritos con gran detalle en el libro TU BELLEZA, editado en España el 1954, tras el éxito que imagino tuvo en las Américas, por aquella época.

Anita, quizás sin saberlo, descubrió un filón de oro. Su profesión, todavía hoy es una de las más lucrativas que existen y nuestra cultura, sigue empeñada en que todos (no solamente la mujeres) seamos cada vez más guapos.

La fealdad, desaparece en nuestro entorno. Mejor dicho, ser feo es tabú. Cada vez somos más altos, más delgados, más guapos. Habreis visto, sinó, cual es el cánon estético requerido para ser presentadora de un noticiario. No solamente hace falta haber estudiado Ciencias de la Información y tener un buen currículum, se cuenta que se ha de encajar en el 90-60-90 y haber llevado ortodoncia al menos, durante dos años.

Dentro de esta epidemia de estética utópica, a alguien se le ocurrió un buen día, considerar la "piel de naranja" como un defecto que se podía combatir. Ante este nuevo enemigo, la industria corrió a inventar un montón de artilugios y cremas para vencerlo, eso sí, sin explicar que el orígen de este "mal" se encuentra dentro de la propia naturaleza femenina y todos sus cambios hormonales. También olvidaron añadir que más que vencer, como mucho se puede atenuar, y así, así... 

Abro paréntesis para aclarar que, quedan fuera de estas consideraciones, los profesionales que gracias a sus conocimientos en nutrición, pueden hacer de nuestro cuerpo un aliado y reconducir nuestra conducta alimentaria para estar más sanos. Si por alguna casualidad necesitarais alguno de estos especialistas yo os recomendaría una en particular, de toda confianza, que os ayudará a combatir los malos hábitos de forma racional -¡un besazo, Lady Guisante!-

En el libro de Anita, no se habla de celulitis (no se había inventado todavía) pero sí, de cómo tener un porte gracioso, saber peinarse o modelar el cuerpo para acercarse al cánon estético de  Hollywood. Las ilustraciones son de la misma autora y tengo que decir que son mucho más frescas que los argumentos que ilustran, aunque es necesario comprender la época en qué fué escrito el libro.

En Tu Belleza, su autora ya recomendaba leer, saber mantener una conversación y crearse una opinión de las cosas, advirtiendo a sus lectoras del peligro de convertirse en figuritas decorativas, y anticipando el papel ligeramente protagonista de la mujer en la sociedad americana de los 50.

Medio siglo más tarde, una particular forma de estética ha invadido nuestra sociedad y la vejez, es considerada un defecto. Sus signos, son extirpados con carácter de urgencia, haciendo proliferar en las grandes capitales, ancianas "planchadas", sin expresión y con los labios "asalchichados"...¡Buf! Como hemos adelantado, no?

Ante esta espiral de estética que amenaza con homogeneizarnos a todas, propongo dos opciones: O bien nos planteamos un retorno a la moda de otras épocas, con bañadores púdicos que no obliguen a depilarse a la brasileña ni a estar remetiendo tripa todo el rato; O bien nos curamos de nuestros complejos y nos convertimos al nudismo radical.

Imágen extraída de la página de maillots de baño del catálogo de los Almacenes Jorba de Manresa (cerca de 1930) Ilustraciones de Encarnació Xarpell Villaplana mi dibujante favorita, de todos los tiempos...