divendres, 4 de juny del 2010

Bones obres

Sant Antòni de Pàdua (Patró dels paletes)

L'escala ocupada i el meu estudi  tancat
La taula del menjador en la meitat de la casa, plena.

Com us deia en l'entrada anterior, a casa hem patit obres. Degut a un aparatós accident domèstic, del que no n'hem hagut de lamentar més pérdues, que algunes de materials, ha estat necessari buïdar mitja casa per poder fer alguns treballs de sanejament intensius.
A pesar del caos que això, ens ha suposat a tots els habitants de casa, se'm va ocórrer, documentar aquest fet, fent algunes fotos amb la mateixa càmara, que els dos astròlegs, el mag i un pèndol , em van haver d'ajudar a recuperar d'entremig de les capces i més capces que poblaven la sala d'estar de casa, quan l'enrenou va haver acabat.
Com que gairebé, podem dir que hem sobreviscut a aquestes obres, i sembla que poc a poc, tot va tornant a lloc (molt a poc a poc) penjo aquestes imatges avui, com el que es penja una medalla.
Serveixi també d'avís per tots aquells que porteu de cap la idea de fer obres a casa...sobreviureu al caos? Rumieu-vos-ho bé! I si a pesar de tot tireu la iniciativa endavant, aquí us deixo una imatge de Sant Antoni de Pàdua, patró dels paletes, al qui us podeu encomanar, també, si acabades les obres, perdeu algun objecte que necessiteu trobar, enlloc de contractar astròlegs ni vidents per l'ocasió.
Això sí, el recompte de les obres se salda amb un sostre nou, un parquet al primer pis impecable, després de llimar-ne i barnissar-ne tota la seva superfície, i diverses obres de pintura en parets i sostres...Del agotament extrem, ja us en parlaré un altre dia.

L'altra meitat de la casa, buïda

Como os decía en la entrada anterior, en casa hemos estado haciendo obras. Debido a un aparatoso accidente doméstico, del que, por suerte, no hemos tenido que lamentar más pérdidas que algunas de materiales, ha sido necesario vaciar media casa, para poder hacer algunos trabajos de saneamiento intensivos.
A pesar del revuelo que esto nos ha supuesto a todos, se me ocurrió documentar este hecho haciendo algunas fotos con la misma cámara , que luego, dos astrólogos, y un mago armado con un péndulo, me ayudaron a recuperar, de entre el monumental desorden que se apoderó de nuestro salón, una vez terminado todo.

Casi, podemos decir que hemos sobrevivido al caos, y cuando todo parece que poco a poco, va volviendo a su lugar, cuelgo estas imágenes, como el que se cuelga una medalla.
Sirva también de aviso a todos aquellos que tengais en mente, la idea de hacer obras en casa ... sobrevivireis al caos? Pensadlo dos veces! Si a pesar de todo, decidís tirar adelante la iniciativa, aquí os dejo una imagen de San Antonio de Padua, patrón de los albañiles, al que os podeis encomendar, también, si terminadas las obras, perdeis algún objeto, en lugar de contratar astrólogos ni videntes para la ocasión.
Eso sí, el recuento de las obras se saldó, con un techo nuevo, un parqué en el primer piso impecable tras ser laboriosamente lijado y rebarnizado y diversos trabajos de pintura en techos y paredes...Del agotamiento extremo, ya os hablaré otro día.


Finally I have the images of the chaotic appearance that my home has had during the construction works, that took place for about these two last weeks, and that I told you about in my previous post.
Despite the turmoil that reigned all around the house, I thought about making these photos to warn to all of you, who are maybe thinking about doing home improvement. Let me ask you something:Will you survive? Me, I succeed, but think it twice before starting the work. If despite my advice you decide to go on, I leave you this picture of St. Anthony of Padua, who is the patron of masons so you can entrust to him so the construction works  would end as soon as possible. 

23 comentaris:

  1. Ai, gràcies per la imatge del sant... saps que hi tenim bona devoció :-))

    Respecte al caos, em sap molt greu per tu, per la feinada que has tingut. Però mira, "no hay mal que por bien no venga". Segur que has posat ordre a algunes coses i a moltes idees (ideies). I ens has ensenyat casa teva al blog. I les escales m'encanten. A casa dels meus pares n'hi havia una així, que l'havien rescatat d'un convent de monges que van derribar. Un tresor.

    Petonets

    ResponElimina
  2. Vaja, heu estat ben entretinguts... A mi m'estressen molt els trasllats, perquè després està tot desubicat, per molt que hagis intentat classificar-ho bé a les caixes i etiquetar-ho (això només es fa a les primeres caixes, clar). Uff! Quan torna tot al seu lloc és un descans. Veig que les obres també tenen aquest component caòtic, creuaré els dits...
    Ah! A mi també m'agraden moltíssim les teves escales ;)
    Petonets!!

    ResponElimina
  3. A mi m'agraden les portes que tens, són com les meves!! blanques i altes, oi?
    M'ha fet molta gràcia llegir el caos que havies viscut per trobar la càmara. Jo vaig fer obres fa uns anyets i confio no haver-ne de fer per una temporadeta!
    Tens un estudi enooorme, el meu és molt acollidor :)

    ResponElimina
  4. Ana del Guisante: M'agraden les imatges de Sants...i aquest Sant el trobo especialment adeqüat pel meu cas! Espero que no us trobeu mai amb l'enrenou que ens hem trobat nosaltres, tot i que ara podem dir que li hem fet un lifting a una casa que té més de 100 anys!
    L'escala, és el millor de la casa, la resta...bé, res del altre món!

    Bissitos i bon cap de setmana!


    Lyn Newhouse: Jo ja tinc el cul pelat (perdó per l'expressió) de fer trasllats, però t'asseguro que només hi ha una cosa pitjor a les obres i als trasllats: traslladar-se a una casa en obres! Per morir-se! Bé, deu ser que el què no et mata et fa més fort...jajajajajj!

    Abraçades!

    ResponElimina
  5. meloenvuelvepararegalo: Enoorme? Deus estar de broma, just està sota la teulada, i sort que no sóc molt alta que si no, ja m'hauria obert la tapa del cervell a cops amb el sostre! jajajajj!
    Bé, jo també espero no haver-ne de fer en una temporadeta d'obres, a no ser que siguem fastigosament rics i puguem traslladar-nos a un hotel per estalviar-nos el tràngol.
    Per si de cas, tindré en ment a Sant Antoni de Pàdua.

    Bon cap de setmana t!

    ResponElimina
  6. Monty: Si t'agrada casa meva en les pèsimes condicions en què es trobava, ara que està un pèl més endreçada...et semblaria un palau!

    Gràcies, pel compliment!
    Bon cap de setmana...

    ResponElimina
  7. Bé, deu ser doncs que les fotos estan tan ben fetes que sembla més gran. Així que hem de felicitar al fotògraf/a! :)
    No m'hi havia fixat en el sostre...
    Ídem,

    ResponElimina
  8. meloenvuelve: Si algun dia tot està prou arregladet com a mi m'agradaria, t'ensenyaré amb més detall com n'és de petitó el meu estudi...ara, si algun dia ens hem de vendre la casa, ensenyaré aquesta foto...deu ser una il.lusió òptica, que li diuen!
    Petonets....

    ResponElimina
  9. Carme, quina feinada que t'has buscat.Després tot quedarà més bonic. Sort que el sant t'ajudarà molt.
    Petons. :)

    ResponElimina
  10. Ernesto: Imagina't, jo que treballo a casa, estava súper-desconcentrada...finalment, vaig haver de tancar la paradeta...a partir d'ara, sempre que faci obres, m'encomanaré a St. Antoni, encara que em sembla que passarà força temps fins que en torni a fer!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Carme, de tot es surt, t'ho dic per experiència.
    Com interiorista que he treballat he aplicat el tema obres a la meva casa .
    Hem fet com 5 trasllats i en set anys que vam estar a la casa de Bcn vem fer tres obres de fugir de casa...pensa en com t'està quedant. La meva il.lusió es torna r a viure algún día a Bcn i tenir una casa a l'Eixample amb portes com les teves.
    Ànims guapa!!
    Bona setmana

    ResponElimina
  12. Olga-mescapricesbelges-: T'agraeixo moltíssim els teus ànims. Tú, ets una professional de la decoració i m'imagino, que deus haber passat per tot.
    Jo, de forma amateur, sempre estic pensant què més puc fer per millorar el lloc on visc, però aquesta vegada, ha estat molt difícil...et dono la raó, ara el terra és una meravella, i tot llueix molt més, en les parets acabades de pintar!

    Una forta abraçada!
    ;-)

    ResponElimina
  13. je,je no hay mal que por bien no venga!!!

    besos ;)

    ResponElimina
  14. Las sandalias de Ana: Es bien cierto. Si no hubiese sido un imperativo, no lo hubieramos hecho jamás...menuda pereza! Pero ahora...no te diré que no me encante ver las paredes tan limpias y el suelo reluciente!
    ;-)

    Muà!

    ResponElimina
  15. Hola Carme! tembién me encanta guardar pequeños tesoros... aún no he decidido mostrar mi colección de pedacitos de natureza :) (ese es mi tesoro!) voy a pasear un poco más mis ojos por tu blog! Saludos

    ResponElimina
  16. amba: ¡Hola y bienvenida a mi maleta! Deberías animarte...disfrutarás mucho compartiéndo tus tesoros.
    ¡Voy a ver si encuentro más pistas!

    Me alegro de tenerte por aquí...un abrazo.
    ;-)

    ResponElimina
  17. Carme, si has -heu- aconseguit sortir benparada d'una reforma a casa, i a més no t'han fet cap malifeta, pot estar ben contenta. Per cert, pel poc que puc veure, sembla que tens una casa mooolt guapa :)
    I ja posats, aprofito: avui al bloc cuatro ojos http://www.4ojos.com/blog/ hi ha penjats tres videos del Tomi Ungerer (gràcies per descobrir-me'l!)

    ResponElimina
  18. Leblansky: He hagut de fer equilibris inconfessables per no deixar de treballar tot i l'enrenou...he arribat a muntar una oficina ambulant, amb l'equip de baix consum (llapis i paper) i a pesar de tot me'n he sortit!!! Em sento com si hagués guanyat una Marató!!!!
    Moltes gràcies, per fer-me saber això del Tomi, avui he vist la icona desde el blogroll del teu bloc i és clar...hi he anat volant!

    (no es mereixen les gràcies...)
    :-)

    ResponElimina
  19. Thank-you Carme for your lovely comments! We had the builders for 3 long and dreadful months! I am sure your home will be truly lovely when the builders finish - you must post some pictures for us to see.

    ResponElimina
  20. Virginia: During 3 months!!! This is a lot!
    How did you survived?

    Our construction works took 1 month long, but there is still a lot of work to do, because I'm always thinking on how to improve my home.

    I promise, someday to show some pics of it.

    ;-)
    xo

    ResponElimina
  21. Això de les obres hauria de servir per no pagar impostos. T'ho dic jo que n'he hagut d'aguantar unes quantes al llarg de la meva vida. Però quan ja s'han acabat, és tan el plaer que començaries a ballar i a cantar. Felicitats per l'acabament, doncs!

    ResponElimina
  22. Llum: El dia que això passi, t'asseguro que en tornaré a fer. Ni que sigui pel plaer de desgravar!
    Em queixo quan n'he de fer, però, la realitat és que sempre estic fent plànols de la casa, traient envans, fent altells, imaginant espaïs impossibles...l'única cosa que em passa és que em caldria ser rica, per no haver de viure simultàniament amb els paletes!! Llavors si que cantaria i ballaria, cada cop que n'hagués de fer, però al Hotel!

    Una abraçada!
    ;-)

    ResponElimina

Si has passat per aquí i vols afegir alguna cosa o donar la teva opinió, estaré molt contenta de llegir-te i fins i tot de contestar-te; Gràcies!