La darrera vegada que he treballat en equip amb la meva filla Martina, (deixant apart alguns deures escolars que requereixen la presència materna), ha estat per fer un exercici molt divertit i altament recomanable; Un retrat.
Per fer un retrat a quatre mans, es requereix: papers de diferents textures i colors, tisores, llapis per contornejar (en aquest cas llapis creta marró), cola i una foto del subjecte o suficient memòria per evocar-lo.
A base d'anar movent les faccions, amunt i avall, vem aconseguir una versemblança òptima.
La nostra víctima, va quedar tan ben retratada que 4 de cada 5 persones enquestades, en van encertar la identitat. Fins i tot ell mateix, s'hi va reconèixer!
La última vez que trabajé en equipo con mi hija Martina, (dejando aparte algunos deberes escolares que requieren la presencia materna), fué para hacer un ejercicio muy divertido y altamente recomendable: Un retrato.
Para hacer un retrato a cuatro manos, se requiere: papeles de distintos colores y texturas, tijeras, lápiz para contornear (en este caso lápiz creta marrón) cola y una foto de sujeto o suficiente memoria para evocarlo.
A base de ir moviendo las facciones, arriba y abajo, conseguimos un parecido óptimo.
Nuestra víctima, quedó tan bien retratada que, cuatro de cada cinco personas encuestadas acertaron su identidad. Incluso él mismo...se reconoció.
Making a portrait by four hands
The last time I worked as a team with my daughter Martina, (I exclude of this consideration some homework that require maternal presence), was to make a fun and highly recommended exercise: A Portrait.
To make a portrait by four hands, you'll need: few coloured and textured papers, scissors, pencil to outline (in this case brown chalk pencil) glue and a picture of the subject or enough memory to evoke it.
After moving the factions few times up and down, we got an optimal resemblance.
Our victim, was pretty well portrayed, I think, because about four from five people asked recognized him...even himself acknowledged.
Jo penso que tu ho veus tot molt fàcil. No crec que els meus fills i les meves dues mans esquerres poguéssin fer això ni en cent anys. Peco de pessimista? no ho crec. Realisme, diria jo. Felicitats per la feina. I petonets
ResponEliminaAna pesolet: Estimada Ana, a tu el paper i el llapis potser no et tempten gaire...però i si et digués, retalls de roba, tisores i fils...segur que ja t'ho miraries d'una altra manera.
ResponEliminaTot és posar-s'hi, rondinaire!
;-) Bissitos
qué idea tan sencilla y tan bonita. Me la apunto para disfrutarla con mi pequeño.
ResponEliminaLatacones: Os encantará...y si luego le pones un marco apañado, ¡el regalo hace muchísimo efecto!
ResponEliminaBesos a los dos.
:-)
Què bona idea per regalar!! Jo te l'embolico :)
ResponEliminaAixí que el "susodicho" s'ha reconegut? perquè jo estic donant voltes i no ho tinc clar...
Moltes felicitats a les artistes, sobretot a la principiant,
Us ha quedat una bonica obra d'art.
ResponEliminaM'agrada molt aquesta idea. T'ha quedat molt bé.
Felicito a les dues artistes.
Petons! :)
meloenvuelvepararegalo: Sí...tot un èxit! Una pista...no és familiar nostre, però també fa fotos.
ResponEliminaMoltes gràcies, li faré arribar a la principiant, la teva felicitació!
:o)
Ernesto Niebla: Ens ho vem passar tan bé i el resultat va ser tan bò, que aviat muntarem un negoci de retrats alternatius! jajajaja!
Moltes gràcies,
la Martina, estarà contenta.
:-)
Ah, Ficou muito bonito , tutor ou gostou sujeito retratado. colágeno Bela !
ResponEliminaEs una delicia visitar tu blog :) hay siempre cosas nuevas, tan divertidas y bonitas. este retarto es fenomenal! saludos, Mr Spoqui
ResponEliminaEs preciós Carme i quina manera de treballar en equip...molts petonets plens de bones idees....Muak
ResponEliminamariacininha: Obrigado...espero que tenham gostado. Beijos! (I hope I'm saying something like...thanks, I wish you liked!)
ResponElimina:-)
Mr.Spoqui: Muchas gracias, en casa nos las ingeniamos un montón para hacer un regalo...y éste, cuando menos, sorprendió!
Saludos.
La Pintoreta: Has vist? Les entreno de ben petites, a veure si aviat em donen un cop de mà! Jajajaja!
Muaks!
Ei, i a més, aquesta tècnica de les quatre mans te un punt d'inesperat i de sorpresa que és el millor de tot: en el cas de la imatge que has penjat, la barba allà baix queda fantàstica i la mar de divertida!
ResponEliminaeii idea genial per matí, tarda o migdia d'estiuuu. Als meus encara els puc enredar a fer 4 manssss. El retratat també s'ho haurà passat bé oi?
ResponEliminaLEBLANSKY: De fet la víctima té la barba al lloc adecuat, però al tenir un nas petit, va quedar d'allò més versemblant!
ResponEliminaFeliç escapada!
MONTY: Jo t'ho recomano...és molt divertit! Al retratat li va agradar tant que ja la té penjada, just al costat del primer retrat que la Martina li va fer fa tres o quatre anys. La pared comença a semblar una galeria d'art!
;-)
Bona revetlla!
Ha quedat molt xulo! I pel que dius, a més divertit, no es pot demanar més ;)
ResponEliminaPetonets!