.jpg)
El Joan més petit de la meva família té 4 anys, li fan por els petards, i li agrada jugar amb els quads en miniatura que li han regalat pel seu Sant. I amb la pilota del Bob Esponja. Avui quan ha vist el seu retrat, ha dit amb els ulls ben oberts: Una foto de mi! M'ho he près bé. Molt bé.
.jpg)
Hay más de un Juan en mi familia. El más pequeño, tiene solo 4 años, le asustan los petardos y le gusta jugar con los quads en miniatura que hoy le han regalado por su Santo. También con la pelota de Bob Esponja. Hoy cuando ha destapado su retrato, ha dicho con los ojos muy abiertos; ¡Una foto de mí!. Me lo he tomado bien. Muy bien.
Little John
The smallest John in my family, has only four years, hates fireworks and enjoys playing with the miniature quads that we have given him today by his Saint's day. Also with the Bob Squarepants beach ball. Today when I gave him his portrait , he just looked surprised and said with wide opened eyes, a fotograph of my!. It sounded nice to me. Very nice.
Quin record més bonic tindrà en Joan. És xulíssim. Petonets
ResponEliminaAixò fa il.lusió...!!
ResponEliminaQuè mono! Fa cara de bon jan ;)
ResponEliminaCarme, puc escongir a la meva zertíngirl 5 talles? Precióooooossssss!
ResponEliminaÉs moníssim! Això és un gran regal!
ResponEliminaANA PESOLET: Em penso que és el primer retrat no-fotogràfic que li fan...de gran li farà gràcia, però quan va veure els quads, va oblidar-se'n completament! jajaja!
ResponEliminaSTEL.LA: Als seus pares, més que a ell mateix! Però això amb l'edat es cura...
;-)
LYN NEWHOUSE: Es la personeta més bellugadissa, que he vist a la meva vida...però, això sí, bon Jan també! En honor a la veritat, l'hauria hagut de dibuixar, mogut i borrós! jajaja!
MONTY: Aaaah! No pots, se siente! Jo ja ho he probat amb les meves, i...no hi ha manera!
Petons!
QUINIPOTA: A dir veritat, és darrerament, que començo a regalar dibuixos...fins ara, em feia no sé què. Potser por, de què puguéssin pensar que em volia estalviar els diners de comprar-lo!
Ara, he descobert, que tothom queda content i agraït....sobretot si al dibuix hi afegeixo una capseta de quads en miniatura, jejeje!
És magnífic el dibuix!Jo no sé si s'assembla, però és una il.lustració preciosa!
ResponEliminaMolts petons
OLGA-MESCAPRICESBELGES-: En el fons, sentir això és el que més feliç em fa. No li vull fer la competència al meu marit que és fotògraf! jajajaja!
ResponEliminaMoltes gràcies Olga,
petonets.
ohhh, qué tierno :)
ResponEliminaUn dibuix molt bonic. Ja pot estar content en Joan amb aquest obsequi.
ResponEliminaFelicitats !!!!
¡Qué cara tan linda!!, me encantan sus palabras, qué ilusión escucharle y ver como desenvuelve su regalo. un abrazo y felicidades para él, aunque ya sea muy tarde.
ResponEliminaAMBA: Es cierto, con 4 años, los niños son tan dulces...Este Juanito està para comérselo....
ResponElimina;-)
ERNEST NIEBLA: A ell li interessen més les motos, els quads i les pilotes del Bob Esponja, però va fer un posat curiosíssim en veure's retratat...em sap greu no haver-li fotografiat aquella expressió dels ullets tan oberts, al identificar-se amb el nen del dibuix!
Molts petons!
MÓNICA: Hay expresiones que no tienen precio. Era un instante Kodak (como rezaba la publicidad de antes) Làstima no haber tenido la cámara a mano para captarlo!
Le felicitaré igualmente, seguro que se pondrá contento.
Gracias y feliz semana,
;-)
Pero que cosas tan lindas haces, el dibujo es super tierno y tal como lo cuentas el pequeño Juan debe serlo aun más.
ResponEliminaBs!
quins dibuixos més bonics! jo sempre que em posso a dibuixar, la meva filla m'imita i es possa al costat meu a dibuixar el mateix. som un tandem.
ResponEliminaMISS MARBLE: Muchísimas gracias...me alegro que te guste. Si conocieras al personaje, en cuestión, te encantaría. Los 4 años son una edad dulcísima, porqué están para comérselos. Más adelante, dicen que una se arrepiente de no haberlo hecho. Jajajaja!
ResponEliminaBesos.
ARISTOFELES: No m'estranya. Jo de petita, posava els ulls com plats, meravellada de veure fer dibuixos als grans. A més la imitació és la manera més rápida d'aprendre....a base de copiar, copiar i copiar, s'acaben fent els artistes!
Debeu ser un tandem encantador...
Una abraçada!
Quin èxit! però és que no m'extranya! El retrat és moníssim, i segur que el Joan també.
ResponEliminaÉs un regal meravellós, embolicat o no ;)
Així que te'n penedeixes de no haver-te-les menjat als 4 anys? he, he...
A veure si convences al Misteral per anar de concert!!
Molts petons,
Ah! m'han xivat que fas una mousse de llimona mmm... tan dolça com el Joan
No, no tan dolça no! Que estariem diabètics perduts! jejejeje!
ResponEliminaA veure si ens ho podem muntar...és molt temptador el concert, eh?
petonets!
Carme les teves il.lustracions m'encanten estan tan plenes de tot....molts petonets plens d'estrelles per tota la family....Muak
ResponEliminaMoltes gràcies Carol...petonets per a tú també! ♥
ResponEliminaEn Joan petit, valorarà el regal més endavant, ara no és hora encara!
ResponEliminaI estic totalment d'acord que copiant s'apren. De menuda em deleitava imitar les signatures de les persones que em semblaven interessants i confesso que aquesta passió m'ha tret d'algun problema.
Consti que la del meu pare no la feia servir per les notes de l'escola,eh! Que si hagués calgut, no sé, no sé.....
Pel que veig, aquest és un bloc molt petoner, envio també els meus a la meva "tocaya" amb
cordialitat.
CARME J: jajajaja! Jo intentava imitar la cal.ligrafia del meu pare! Però no ho vaig aconseguir mai. Feia una mena de redondilla-cursiva, deliciosa...
ResponEliminaJa tens raó ja....em sembla que mai havia enviat tants petons com desde que escric el blog. Per sort també en rebo molts!
;-)
muy lindo blog , tus personajes son muy dulces, un abrazo
ResponEliminaGracias Patricia, yo también he paseado por tus blogs. Haces cosas preciosas...
ResponEliminaEs un placer verte per aquí,
bienvenida!