Disseny del Calendari © Carme Sala |
El fet de tenir dues filles amb només un
any de diferència entre elles, fa que enguany em torni a trobar immersa
en les activitats pròpies que les comissions de pares d'alumnes de 6è de primària
fem, per tal de recollir fons pel ansiat viatge de fi de curs i la
petita festa que com a comiat se'ls fa als alumnes més veterans del
seu cole.
Aquells, que ja tenen un peu a
fora i unes ganes incontenibles de menjar-se el món, però també els nervis
per haver de separar-se d'alguns companys i mestres, i la por de
saber que molt aviat perderan llurs privilegis de veterans al convertir-se en
els alumnes més petitons del Institut, on vagin a parar.
Fa
uns dies, ja han començat a vendre els Calendaris numerats pel sorteig
que es farà a finals de Gener i que es premiarà amb un val Abacus.
Aquesta, només és la primera de les activitats previstes...als pares ens
tocarà usar la imaginació per inventar activitats a través de les quals
ens puguem sufragar algunes despeses i als alumnes participar per
acabar de fer-ho possible i sobretot divertit.
Segur
que els diners que es recullin, no seran tant importants com el
sentiment de festa i de treball en equip que tindran aquests petits i
efímers veterans i que segur recordaran, per molt de temps.
Ells ja porten el casc posat, i fan escalfaments per emprendre el vol cap als seus respectius Instituts;
Els mocadors per les llagrimetes del comiat, encara poden esperar una
mica...però tot arribarà creieu-me, que jo per aquí ja hi he passat!
El hecho de tener dos hijas con sólo un año de diferencia entre ellas, hace que estos días me vuelva a encontrar inmersa en las actividades propias que las comisiones de padres de alumnos de 6º curso de primaria hacemos, para recoger fondos para el ansiado viaje de fin de curso y la pequeña fiesta que como despedida se les hace a los alumnos más veteranos de su cole.
Estos alumnos que ya tienen un pie fuera y unas ganas incontenibles de comerse el mundo, pero también los nervios por tener que separarse de algunos compañeros y maestros, y el miedo de saber que muy pronto perderán sus privilegios de veteranos al convertirse en los alumnos más jóvenes del Instituto, donde vayan a parar.
Hace unos días, ya han comenzado a vender los Calendarios numerados para el sorteo que se hará a finales de Enero y que se premiará con un vale Abacus. Esta, sólo es la primera de las actividades previstas...a los padres nos tocará usar la imaginación para inventar actividades a través de las cuales nos podamos sufragar algunos gastos y a los alumnos participar para terminar de hacerlo posible y sobre todo divertido.
Seguro que el dinero que recojan, no será tan importante como el sentimiento de fiesta y de trabajo en equipo que tendrán nuestros pequeños y efímeros veteranos y que, no dudo que recordarán por bastante tiempo.
Ellos ya llevan el casco puesto, y hacen calentamientos para emprender el vuelo hacia sus respectivos Institutos. Los kleenex para las lagrimitas de la despedida, todavía pueden esperar un poco...pero todo llegará, creerme, ¡que yo por aquí ya he pasado!
EMPRENDER EL VUELO
El hecho de tener dos hijas con sólo un año de diferencia entre ellas, hace que estos días me vuelva a encontrar inmersa en las actividades propias que las comisiones de padres de alumnos de 6º curso de primaria hacemos, para recoger fondos para el ansiado viaje de fin de curso y la pequeña fiesta que como despedida se les hace a los alumnos más veteranos de su cole.
Estos alumnos que ya tienen un pie fuera y unas ganas incontenibles de comerse el mundo, pero también los nervios por tener que separarse de algunos compañeros y maestros, y el miedo de saber que muy pronto perderán sus privilegios de veteranos al convertirse en los alumnos más jóvenes del Instituto, donde vayan a parar.
Hace unos días, ya han comenzado a vender los Calendarios numerados para el sorteo que se hará a finales de Enero y que se premiará con un vale Abacus. Esta, sólo es la primera de las actividades previstas...a los padres nos tocará usar la imaginación para inventar actividades a través de las cuales nos podamos sufragar algunos gastos y a los alumnos participar para terminar de hacerlo posible y sobre todo divertido.
Seguro que el dinero que recojan, no será tan importante como el sentimiento de fiesta y de trabajo en equipo que tendrán nuestros pequeños y efímeros veteranos y que, no dudo que recordarán por bastante tiempo.
Ellos ya llevan el casco puesto, y hacen calentamientos para emprender el vuelo hacia sus respectivos Institutos. Los kleenex para las lagrimitas de la despedida, todavía pueden esperar un poco...pero todo llegará, creerme, ¡que yo por aquí ya he pasado!
Déu ni do! t'espera un curs ple d'activitats per recaptar! però val la tal com dius. Jo encara estic en el compte endarrere, però aviat em tocarà preparar entrepans de llom per Sant Joan :D
ResponEliminaPer cert, el disseny una joia, com sempre.
nosaltres ho varem fer l'any passat....et porto avantatge....encara que quedi molt lluny de poder dissenyar un calendari així de guapo...
ResponEliminaBona entrada d'any a tots
Calla, que nosaltres hem començat aquestes mandangues ja a pàrvuls! No tan intensament, però. Genial el dibuix!
ResponEliminaALYEBARD: Entrepans de llom, dius? ;-) A veure si encara et copiaré l'idea! Hahaha!
ResponEliminaMe'n alegro que t'agradin, hi vaig posar molt de carinyo, no sigui que els costi de vendre'ls!
GARBI24: És qüestió de treure-li suc a la meva profesió...una altra cosa potser no, però si cal un dibuixet, aixeco la mà la primera :-)
Bon Any a tots!
SM: Caram, vosaltres si que arribareu rodats quan hagin de fer el canvi al Institut...I els nens, ben entrenats a llançar el birret! ;-P
Hahaha!
Uooo! Un calendari amb un dibuix teu tant i tant fantàstic? I hi hauria manera d'aconseguir-ne un? :) Així contribuiria en la causa :D Ho dic seriosament!
ResponEliminaA nosaltres encara ens queda una mica lluny! Ostres es duen només un any? Les meves se'n porten un i mig i fins que la petita no va fer 3 anys no vam començar a respirar!!! Per sort (o no) ens ha quedat un curs pel mig!
Una abraçada i felicitats Maleta!
Oh!, senzillament deliciós, noia. I dius que són calendaris? que me'n reservin un, que els el compro. Petons!
ResponEliminaPer cert, ha de fer coseta no que la petita també emprengui el vol? Ànims per totes les activitats!!!
ResponEliminaCom m'agraden els teus dibuixos!! Els canvis són necessaris ...jo recordo quan vaig anar a l'institut va ser un canvi molt xulo! segur que tot anirà bé, es pot aconseguir un calendari? Hauras de penjar un post de comanda!
ResponEliminaAPANONA: Buf! T'entenc! jo vaig portar el turbo posat, fins...ahir! ;-) Bé, la veritat és que la poca diferència d'edat és per parar boig durant els primers anys, però tot d'una sembla que un hi veu més ventatges!
ResponEliminaSi em passes l'adreça amb un correu privat te'n envio un parell de gratis, perquè les numerades (per sort) ja les hem venut totes! Em va quedar un petit grapadet sense marcar i estaré encantada de fer-te'ls arribar!
Petonets voladors!
ANA, PRINCESA DEL GUISANTE: M'agrada poder dir SOLD OUT! perquè les tietes i les dues iaies, van saltar a comprar-les de seguida i no he tingut temps de dir:
"Que me las quitan de las manos, oiga!"
Però t'en reservo un parell sense sorteig, exclusiu pels habitants del Castell :-)
Petonillos pretty!
APANONA: Sí noia...ja veig que el darrer dia faré el ploramiques de valent!
ResponEliminaGràcies maca!
MARTA: Moltes gràcies! Va, que amb tú, els acabaré de repartir tots! :-) No siguis tímida; si m'envies un correu amb l'adreça, te'n faig arribar el darrer parell sense sorteig...no et tocarà el premi, però tindràs un calendari pel bitlleter!
Estic contenta que t'agradin;
Petonets certificats!
Tota la gent que t'envolta (inclós pels dibuixos que fas pel cole) tènen la sort d'admirar en directe les teve il.lustracions.
ResponEliminaPetons gorditos i molt Feliç Any!
Fantàstic aquest dibuix. El tema em sona...
ResponEliminaOhhhhhhh, ja no te'n queden? llàstima m'encanta el dibuix, com sempre, enhorabona.
ResponEliminaEls meus es porten 17 mesos i al final és veritat hi ha més coses bones que inconvenients, encara que els primers anys són una mica "durillos".
Petonets, mua!
MES CAPRICES BELGES: He de dir, que a l'escola tinc una forta competència...doncs està plena d'artistes! Però hauriem tingut problemes per triar-ne només un, perquè ens fés el dibuix...el millor de tot, van ser les felicitacions dels alumnes, quan van veure'l imprès. Em van provocar un ENORME somriure...
ResponEliminaMoltes gràcies i feliç any nou Olga!
CONFETTISDECOLORS: Moltes gràcies! Per sort han tingut una excel.lent acollida i ja els hem esgotat; No hi ha dubte, que la raó és perquè són uns venedors excel.lents i tenen unes famílies que els estimen molt! ;-)
Segur que encara en trobaré algun de no-numerat per enviar-te,
petonets!
Carme, et puc recomanar una molt bona escola per a la secundària... i molt cèntrica!!! ;-)
ResponEliminaTIRANTLOBLOC: Bona, cèntrica i recomanable...em penso que ja sé de quina em parles! ;-)
ResponEliminaNo la descarto, no!
Encara me'n recordo de l'any passat quan vaig rebre els teus calendaris i el sobre, que tinc gelosament al calaix, perquè amb els anys serà una reliquia...
ResponEliminajo aquest any m'he lliurat, a 1er d'Eso no fan res...però com fà bàsquet, ara estic a la comissió del bàsquet...es mai acabar! però m'ho passo molt bé...!
ARIS: La condició al liar-se a fer aquesta mena de coses, és passar-ho bé, sinó...mal negoci!
ResponEliminaJa me'n recordo del intercanvi que vam fer ara fa un any...tu venies loteria i jo calendaris...i a cap dels dos ens va tocar res! Hahahaha!
I Ja ho veus...ja torno a estar liada!;-)
Reina, no dubto gens que la resta d'alumnes no voldran perdre mai una mare com tu :) És fantàstic!
ResponEliminaCLÍDICE: Ara no sé si enmarcar el teu comentari...o enmarcar-te a tú! ;-)
ResponEliminaPetons x10
És xulíssim! L'il·lustració és perfecta, l'avió de paper fet amb tiralínies, el colors i el fons de lletres -amb el toc "cervesero" del "Miquel Martí"- formen un conjunt rodó. Gràcies per compartir-lo :)
ResponEliminaLEBLANSKY: Recentment he comprovat que algunes expedicions, és millor emprendre-les amb avió de paper! ;-P
ResponEliminaQue consti que no tenia voluntat de plagi...però deu ser que el subconscient me l'ha jugat!
Això passa per tenir una Galeria tan inspiradora :-)
http://galeriadimatges-galderich-leblansky.blogspot.com/2010/07/marxem-dexpedicio.html
Petonets!
Xulíssim i dolç com tot el que tu fas!
ResponEliminaAixí que ja estan esgotats... que no hi ha una segona edició? :)
Per cert, i on aniran amb aquest avió... gaire lluny no ho sé jo...
petons, Maleta sorprenent,
MELOENVUELVEPARAREGALO: Per sort amb aquests avionets, no poden arribar al Quintopino! :-)
ResponEliminaNo cal patir, que està tot pensat: vol sense escales i aterratge suau i perfecte, al pati del Institut; Què et pensaves? Hahahaha!
Petonàs!
Y este regalazo que les dejas para siempre... ETS UNA ARTISTASSSSSSA!!
ResponEliminaMÓN COSIT A MÀ: M'encantaria que algún se'l guardés de record, per quan sigui més grandet, oi? Quina enveja em fan...tan petitons encara :-)
ResponEliminaGracies guapetona!
Sort amb la feina, segur que et queda d'allò més llampant!!
ResponEliminaGràcies Eduard, han quedat divertits i gairebé ja s'han venut tots :-)
EliminaEts una passada! Gràcies guapa, hi han avions que arriben molt lluny encara que siguin de paper, ;)
ResponEliminaPetonets.
Ja han arribat...MaredeDéusenyor, si que van depressa aquests avionets! ;-)
EliminaUna abraçada Mentxu!