Cliqueu damunt la imatge per veure el curtmetratge.
Seguint amb el fil de les paternitats, que ahí vem encetar, penjo aquest curtmetratge que vaig descobrir fa poc, perquè em sembla prou simpàtic per arrodonir el tema...i al mateix temps per cel.lebrar el canvi d'estació, on tot sembla brotar de nou.
Em preocupa una mica la rudesa del pare pastanaga, però al capdavall tampoc he conegut mai personalment a una pastanaga i potser és la seva manera de fer...
Una petita aventura amb final feliç amanida amb la música del virtuós trio Folk Voronezh que amb els seus banjos, Balalaikes li dóna un tò...original!
Dedicat a tots aquells que en algun moment de la vida us heu sentit com la petita pastanaga...és a dir, dedicat a tots! Feliç cap de setmana i bona Primavera!
HOW TO GROW A CARROT
Siguiendo el hilo de las paternidades, que ayer empezamos, os dejo este cortometraje que descubrí hace poco, porqué me parece suficientemente simpático para rematar el tema...y al mismo tiempo enlazarlo con el cambio de estación, ahora cuando todo parece brotar de nuevo.
Me preocupa un poco la rudeza del señor Zanahoria, pero al fin y al cabo nunca he conocido a ninguna zanahoria en persona y puede que éste, sea su carácter habitual...
Una pequeña aventura con final feliz amenizada por el virtuoso trío Folk Voronezh que con sus banjos, balalaikas, le dan un toque fresco y original.
Dedicada a tod@s aquell@s que alguna vez se hayan sentido cómo la pequeña zanahoria...es decir, creo que dedicada a...todos! Buen fin de semana y feliz Primavera!
Una petita aventura amb final feliç amanida amb la música del virtuós trio Folk Voronezh que amb els seus banjos, Balalaikes li dóna un tò...original!
Dedicat a tots aquells que en algun moment de la vida us heu sentit com la petita pastanaga...és a dir, dedicat a tots! Feliç cap de setmana i bona Primavera!
HOW TO GROW A CARROT
Siguiendo el hilo de las paternidades, que ayer empezamos, os dejo este cortometraje que descubrí hace poco, porqué me parece suficientemente simpático para rematar el tema...y al mismo tiempo enlazarlo con el cambio de estación, ahora cuando todo parece brotar de nuevo.
Me preocupa un poco la rudeza del señor Zanahoria, pero al fin y al cabo nunca he conocido a ninguna zanahoria en persona y puede que éste, sea su carácter habitual...
Una pequeña aventura con final feliz amenizada por el virtuoso trío Folk Voronezh que con sus banjos, balalaikas, le dan un toque fresco y original.
Dedicada a tod@s aquell@s que alguna vez se hayan sentido cómo la pequeña zanahoria...es decir, creo que dedicada a...todos! Buen fin de semana y feliz Primavera!
De acuerdo ahora ya me has derrotado por completo... ¡este también es buenísimo!, esa especie de nabos de la Unicej...
ResponEliminaAh y lo de la rudeza, es que tú no tienes niños, entra en los límites de la brutez habitual :-) Besitos
Bueno, bueno..., me sé yo de algunas niñas tan dulces cómo brutas...a veces! No me hagas hablar ;-)
ResponEliminaFeliz Primavera!
L'he trobat genial! I molt educatiu, potser caldria ensenyar-li a alguns alumnes :)
ResponEliminaGenial!!! El veig perfecte per treballar el dret a la diferència i com finalment arribes a trobar un lloc/grup amb què trobar-te a gust.
ResponEliminaI sí, la música un encert!
M'encanta, es preciós i totos tan rodonets....molts petonets de colors!!!
ResponEliminaLyn: A mi també em sembla molt educativa...i reconfortant. Gràcies maca!
ResponEliminaMeloenvuelve: I així és en la vida, no? A vegades costa més o menys, però les persones tenim sentit gregari...com els naps i les pastanagues ;-) Un petonet!
La Pintoreta: La preciosa papallona, que fa uns dies vaig veure al teu blog, podria ben bé tenir un paper en aquest curt...una abraçada!
Carme, acabo d'arribar al teu bloc, i trobo fantàstic tot el que portes a la maleta, o sigui que et penso seguir per no predre'm res de res!
ResponEliminaDoncs, benvingut!!! Ja he fet una finestra per saltar desde aquest blog al teu, que m'encanta! Me'n alegro molt de tenir-te per aquí! Si passes per aquí demà, entendràs con he trobat el teu meravellós blog! Petons :o)
ResponEliminaM'ha recordat el conte de ´l anaguet lleig i m'ha entendrit una mica
ResponEliminaloved it! :)
ResponEliminaVicky-viking: tens tota la raó, una història de sempre reciclada per públics nous! Moltes gràcies per passar per aquí...i benvingut al blog!!!!
ResponEliminaAPO: I agree with you, it's so tender!
Thanks a lot for your comment! Carme.
Ei, ei, Carme, que encara que surti com vicky el viking i se'm pugui confondre, soc l'Elena que et vaig descobrir en el bloc d'en Leblansky d'enseneu els llums !.
ResponEliminaEi, Elena! M'agrada saber que no et dius Vicky (encara que el Vicky, a mi m'agrada molt, eh?) Així doncs Benvinguda a la maleta, que hi ha espai per tots! El blog de'n Leblansky em sembla una petita meravella, i tot el què vingui desde allà, té les portes ben obertes ;o)
ResponEliminaMoltes gràcies per afegir-te!!!