Ana del guisante: Moltes gràcies Ana! A mi aquests terres em tenen obsessionada! He arribat a endurme'n rajols dels contenidors de les obres...i sempre penso: oooohhh! els tiren?
Mónica: Eres un encanto Mónica, muchas gracias!! :-))
Alfons: Quins records...això jo no ho sabia! Sort de les àvies manyagues, que mimen els néts!! Tunets...
Quina il·lustració tan dolça!! Per cert, aquests terres també m'agraden molt, però jo no he tingut la sort de trobar-me rajoles :) Mmm, se m'acudeixen idees per reciclar-les... Ah, i els dibuixos tan vintage del Miller són genials!
Taronger: Moltes gràcies per les teves paraules...tot el què vé d'un taronger...m'encanta i després de llegir això, encara més! Benvinguda a la meva maleta.
OOOOOOOhhh quina monada.... i l'arri arri tatanet de fons. OOOh.. oooohh i oooooh. què puc dir més...
ResponEliminaOhh! cuanta ternura se ve en esta ilustración. Me ha encantado. Muchas gracias por esta entrada 100% ternura
ResponEliminaAh, ja sé què puc dir... que m'agrada fins i tot el terra, que és com el que hi havia a casa de la meva iaia....
ResponEliminaMolt maca,
ResponEliminaa mi m´ho feia la meva àvia Agustina.
ENHORABONA GUAPISSIMA
Ana del guisante: Moltes gràcies Ana! A mi aquests terres em tenen obsessionada! He arribat a endurme'n rajols dels contenidors de les obres...i sempre penso: oooohhh! els tiren?
ResponEliminaMónica: Eres un encanto Mónica, muchas gracias!! :-))
Alfons: Quins records...això jo no ho sabia! Sort de les àvies manyagues, que mimen els néts!! Tunets...
Quina il·lustració tan dolça!!
ResponEliminaPer cert, aquests terres també m'agraden molt, però jo no he tingut la sort de trobar-me rajoles :) Mmm, se m'acudeixen idees per reciclar-les...
Ah, i els dibuixos tan vintage del Miller són genials!
OHHH Carme és preciós ,esta ple de sucre i molt d'amor...molts petonets de colors...Muak
ResponEliminam´agrada aquesta afectivitat!!
ResponElimina:)
Moltes gràcies a totes pels vostres comentaris... :-))
ResponEliminaUs desitjo un bon cap de setmana!!!
Petonets!
Ja ho saps: m'encanta! La sèrie aquesta de la Clàudia i tu la trobo tan tendre...
ResponEliminaCute!
ResponEliminaM'encanta el dibuix, que em recorda l'alegria de la meva filla quan cantem l'arri arri tatanet!! els dibuixos són preciosos
ResponEliminaenhorabona pel blog!
Taronger: Moltes gràcies per les teves paraules...tot el què vé d'un taronger...m'encanta i després de llegir això, encara més!
ResponEliminaBenvinguda a la meva maleta.
;-)
gràcies!!
ResponEliminael teu bloc m'agrada molt, és encantador...
fins ben aviat!