Estimada Ana, no havia caigut en aquesta doble interpretació...jajajajj, encara m'estic partint de riure!!! De totes maneres si fós això que tu insinúes, hi haurien dues hipòtesis:
A-El papà Ratón no veu tres en un burro, i somriu innocent davant la mostra de carinyo. B- El papà ratón sap perfectament el què hi ha però la seva cara de bondat, denota que ja ha parlat largo i tendido amb la Mamà Ratona i han arribat a un acord.
No et fa vergonya, pensar aquestes coses? I a sobre m'hi fas pensar a mi! _"Querida Ana...tás fatal, eh?"
Lyn, tú sí que l'has encertat! O és que no has gosat dir-m'ho?
Jo imagino que va ser així: Ell: tu diràs... (amb cara de prunes agres, a la maternitat, en veure el pollet, groc com un plàtan) Ella: Ais... te'n recordes del dia que vaig anar al galliner, i vaig tornar despentinada, i et vaig dir que feia tant de vent que se'm va endur els ous... jajaja
Ana: ets una cuentista! M'encanta, la teva versió...te la compro! Te'n dones comte que en un plis, m'has fet un guió? A més la bis còmica, t'escau de perles, jajajjaj Petonets al malaltó! ;-)
És un papà que estima les criatures, siguin com siguin aquestes i això és el que compta!
(Posades a imaginar: el pollet és fill del ratolí d'una relació anterior amb una gallina; ara és un d'aquests caps de setmana cada quinze dies que passa junts amb tots els seus fills, inclosos els fills-ratolins de la següent relació, i tots tan contents :)
Ahir, mentre el dibuixava no em podia pas imaginar, com arribaria a excitar la imaginació d'algunes de les meves seguidores...i us puc ben dir que en fantasia...guanyeu vosaltres!!! Aquesta versió que proposes t, em sona d'allò més quotidiana avui en dia...en tot cas m'agrada el teu slògan: ...les estima siguin com siguin...BON CAP DE SETMANA A TOTES I MOLTÍSSIMES GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS!!! :-)
Ana la cuentista: Dos de la madrugada. Una luna sonriente se colaba por el ventanal de la maternidad, casi callada. Apenas algún bebé lloraba tímidamente. La enfermera joven, acabada de llegar a esa sección del hospital, con el delantal almidonado y su cofia intentando recoger el dichoso mechón que no quiere ser domado, como ella. Dos cunas frente a ellas, vacías. En cada uno de sus brazos, sendos bebés esperando ser entregados a sus papás. Una gota de sudor recorre su frente. Para colmo, el teléfono empieza a sonar con insistencia. La joven deja a un niño en cada cuna sin vacilar.
Los señores de Gallinez se esforzaron en hacer de su hijo un hombre de bien, aunque les costó moderar su mala costumbre de raer todo lo que encontraban.
Hoy, el señor Ratón, celebra con su dispar familia el día del padre.
(no es bueno, solo espero haberos despertado una sonrisa) Buen fin de semana.
Només tú ets capaç de inventar històries tan meravelloses com aquesta...no és bo? Doncs a mi m'encanta noia...serà que no hi entenc? Molts, molts petons! Carme
¡¡Qué simpática la felicitación!! felicidades para los padres que lleguen por aqui :) aunque sea con un dia de retraso. Besitos y a disfrutar del fin de semana
No és just... què t'he fet jo per que em fagis plorar de bon matí?
ResponEliminaQuè mono!! Són molt rebufons aquests ratolins. I a més tenen un germanet adoptat, quina gràcia :)
ResponEliminaoooooooohhhhh quina passada! moníssim!
ResponElimina(perdona que vuelva a comentar, pero o es lo que dice Lyn, o la señora ratón tendría que tener una charla larga y tendida con su marido...)
ResponEliminaEstimada Ana, no havia caigut en aquesta doble interpretació...jajajajj, encara m'estic partint de riure!!! De totes maneres si fós això que tu insinúes, hi haurien dues hipòtesis:
ResponEliminaA-El papà Ratón no veu tres en un burro, i somriu innocent davant la mostra de carinyo.
B- El papà ratón sap perfectament el què hi ha però la seva cara de bondat, denota que ja ha parlat largo i tendido amb la Mamà Ratona i han arribat a un acord.
No et fa vergonya, pensar aquestes coses? I a sobre m'hi fas pensar a mi!
_"Querida Ana...tás fatal, eh?"
Lyn, tú sí que l'has encertat! O és que no has gosat dir-m'ho?
Gràcies a totes, que m'heu alegrat el dia!
Muà, muà, muà!
Ohhh son preciosos...que dolços m'encanten...molts petonets de sucre....muak
ResponEliminaJo imagino que va ser així:
ResponEliminaEll: tu diràs... (amb cara de prunes agres, a la maternitat, en veure el pollet, groc com un plàtan)
Ella: Ais... te'n recordes del dia que vaig anar al galliner, i vaig tornar despentinada, i et vaig dir que feia tant de vent que se'm va endur els ous...
jajaja
Pintoreta: Molts petons per tú també!
ResponEliminaAna: ets una cuentista! M'encanta, la teva versió...te la compro! Te'n dones comte que en un plis, m'has fet un guió? A més la bis còmica, t'escau de perles, jajajjaj Petonets al malaltó! ;-)
És un papà que estima les criatures, siguin com siguin aquestes i això és el que compta!
ResponElimina(Posades a imaginar: el pollet és fill del ratolí d'una relació anterior amb una gallina; ara és un d'aquests caps de setmana cada quinze dies que passa junts amb tots els seus fills, inclosos els fills-ratolins de la següent relació, i tots tan contents :)
Ahir, mentre el dibuixava no em podia pas imaginar, com arribaria a excitar la imaginació d'algunes de les meves seguidores...i us puc ben dir que en fantasia...guanyeu vosaltres!!! Aquesta versió que proposes t, em sona d'allò més quotidiana avui en dia...en tot cas m'agrada el teu slògan: ...les estima siguin com siguin...BON CAP DE SETMANA A TOTES I MOLTÍSSIMES GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS!!! :-)
ResponEliminaAna la cuentista:
ResponEliminaDos de la madrugada.
Una luna sonriente se colaba por el ventanal de la maternidad, casi callada. Apenas algún bebé lloraba tímidamente.
La enfermera joven, acabada de llegar a esa sección del hospital, con el delantal almidonado y su cofia intentando recoger el dichoso mechón que no quiere ser domado, como ella.
Dos cunas frente a ellas, vacías. En cada uno de sus brazos, sendos bebés esperando ser entregados a sus papás.
Una gota de sudor recorre su frente.
Para colmo, el teléfono empieza a sonar con insistencia.
La joven deja a un niño en cada cuna sin vacilar.
Los señores de Gallinez se esforzaron en hacer de su hijo un hombre de bien, aunque les costó moderar su mala costumbre de raer todo lo que encontraban.
Hoy, el señor Ratón, celebra con su dispar familia el día del padre.
(no es bueno, solo espero haberos despertado una sonrisa) Buen fin de semana.
Només tú ets capaç de inventar històries tan meravelloses com aquesta...no és bo? Doncs a mi m'encanta noia...serà que no hi entenc? Molts, molts petons! Carme
ResponElimina¡¡Qué simpática la felicitación!! felicidades para los padres que lleguen por aqui :) aunque sea con un dia de retraso.
ResponEliminaBesitos y a disfrutar del fin de semana
Igualmente Mónica...muchas gracias y feliz Primavera!
ResponElimina